"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Centenari Albinegre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Centenari Albinegre. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 de desembre del 2022

¡Escándalo en las Gaunas!


Bon dia i quasi bon Nadal!

Difícil seleccionar imatges del desplaçament a Logronyo dels 8 cognoms albinegres, al remat el futbol va ser el pitjor, derrota 2 a 1 , ens van remuntar, em quede amb lo bé que ens ho vam passar el grup d amics que vam acodir desafiant fred i distància. 

Molts senyals, "actors" (ja coneixeu teoria "show Truman") i bons moments, els guionistes s han excedit. No vam parar de parlar en valencià: al cotxe analitzant L´alqueria blanca, amb el recepcionista de l´hotel (diu que tenia família a Vinaròs), amb un cambrer català de la primera tasca del carrer Laurel, amb dues parelles que resulte eren de Lleida vam analitzar el repoblament del rei en Jaume, cognoms de pobles originaris... també una xicona navarresa però esta ja no... i a las Gaunas va sonar el grup valencià Zoo! això no passa ni a Castàlia, on el I will survive pareix l himne...

Himne del viatge: pasodoble dedicat a Fernando Gómez Colomer. Per què? per "culpa" d una meravellosa gravació inèdita d Emilio Álvaro, dedicada a la temporada d Oltra, magnífic i evocatiu repàs amb música i paraules molt ben trenat que deuria vore la llum. Massa documents inèdits, com el llibre no publicat de Teigeiro, del que nunca más se supo tras regal de la família a Montesinos...

Tornem... capítol sorpresiu i gloriós la visita a La casa de los quesos, regentada pel Tato Abadía!

Sustituido en el minuto 86 y despedido con una gran ovación, horas después se supo que Abadía había jugado uno de sus mejores partidos como profesional con el astrágalo roto durante 70 minutos.

Ens va fer explicacions dels diferents formatges que ens vam plimplar amb la pertinent ampolla de vinet, així com confirmar diferents visites a Castàlia, antic i nou, com a jugador.  




SENYALS: 

A més del camió Cruz, benzinera San Valero i altres moltes, en la tercera imatge darrere de Miguel Angel, el doble de Planelles, ací no s´aprecia però tenia el mateix perfil i no era efecte del vi.





GASTRONOMIA:





Breu mostra de manjars, mesa bien servida y mejor regada, como no podía ser de otra manera, com deia el mestre Chencho d origen riojà.




Vite (i la futura boda) protagonista. Li vam regalar samarreta del Centenari.



Llàstima de partit, crec que Torrecilla es va enganyar amb els canvis, opinió unànime entre els aficionats (uns 200 en total) que vaig parlar demanant a Cubi, no per res, perquè es l únic 9 que podia rematar els centres... penal catedralici dins l àrea del xiquet, és bò però està verd; impressionant el tenor Toni iniciant càntics, sorpresa al comprovar seguiment dels dos clubs de Logronyo, pocs son de la S.D. 

El nostre grupet, dalt/dreta de banderes albinegra i senyera.


AMICS:

Bon rato vam gaudir menjant orejas amb altre Fernando, qui va compartir històries, fets i llegendes, per descomptat orelludes.


Ací al camp, els 8 cognoms albinegres amb grans seguidors, Fernando i Gonzalo.


Turistes japonesos.

Abans del match.


Jorge no va poder visitar esglèsies com volia... ;-) 

Vite, anota a l´aplicació eixa del dimoni els drets d´autor com a guanys i els drets d imatge que us pagaré com a despeses. :-) 

Al programa La tribuna de TVCS ha anat M.A. i al principi han tret algunes imatges:



Queda per al record. Pam pam orellut i fins altra!        

dijous, 21 de juliol del 2022

20 de juliol de 2022, cent anys del C.D. Castelló! Ho vam celebrar.


 

Ací es va fundar el C.D. Castelló, l´actual c/ Ruiz Zorrilla, 2 on estava el Centre Republicà. Sentimiento Albinegro i Centenari albinegre a les 19:22 h.

Estes línies les escric amb tot l´afecte per a tindre un record de l´aniversari com vaig fer al 90:

Hoangho: ORGULL I HONOR. 20-07-2012, 90 ANIVERSARI CDCS (hoanghoat.blogspot.com)

i d ací deu anys si Déu vol  poder recordar-ho. Gràcies, amics, pel dia que vam gaudir.

Esperem que l americà Bob sigue actor principal i no secundari i Voulgaris ens trague de la vulgaritat, valga el joc atrevit.

Cartell del club molt xulo, això si, el logo recorde molt al nostre de Centenari, i com que soc un Pepito Grillo, Alanga, el del orellut, no apareix en imatge. Es complicat, la veritat.



El de sempre, el meravellós manegueta Miguel Ángel vestit de gala.


Calentament a les tasques.


DINAR a restaurant Pedro Marco, mateix lloc on se va fer homenatge a Dragomir Racic.


Bon ambient, fent el gamberro Javi i Jorge.


M.A. en su salsa, explicant història, la de l´orellut en concret, a taula veïna. 
Llástima no fer-nos la foto a porta del restaurant... Ximo havie fugit ja cap a la gala.


Himne de l afició, Sempre amb tu, de 
@FerSempreAmbTu
 i @jiarrufat
Imatge Radio Castellón Cadena SER.

 


Samarreta 1922-23. Dos fenòmens de la terra, Carles Salvador i David Cubillas. Xula, clàssica, això si, els números daurats, no passa res, que coneixerem als equipiers amb el temps.


Actors que apareixen camí de l´acte de la fundació 19:22 h. Pedroooo.

SOPAR amb Sentimiento, més seriosos... com sempre, molt edificant.  

FELICITACIONS DESTACADES:

J.M. @futbolantic, un crack de les insígnies, aporta esta tan bonica de forma triangular, pareguda a la del cartró de celebració del Campionat Regional de 1929 que apareix a portada de llibre de Josety, Y fuimos albinegros.


   
 Hemeroteca RSG felicita amb esta imatge de 15 gener de 1933, al Molinón, derrota tenística, 6 a 1 no cal dir contra qui. El fred es palpa! Equipiers com Pedrín, Guillén, Vidal, Martínez, Angelillo...



L´inefable Acapu Ximo Segarra amb el seu art i humor més negre que blanc. Una vinyeta albinegra més i ja en van moltes!


El gran Jordi Marenyà (no cal presentació, però per si algú no el coneix: 
ho fa amb esta entranyable imatge. Dos herois!

I acabem amb rondalla Tombatossals, amb altre manegueta, Toni Vallet, i el company Julio. Preciosa versió la seua:

Gràcies a tots i com sempre, PAM PAM ORELLUT!!




CURIOSITAT:


Una espontània a la imatge primera.

dilluns, 18 de juny del 2018

A Portugalete d´albinegres. "Banderas" de tot tipus.


Egunon, fa un mes escrivia sobre una esglèsia i un futbolista valencians, hui parlaré breument del viatge a terres basques amb amics de Centenari Albinegre seguint al C.D. Castelló amb visita cultural també.

Amb bus de la Fedpcas, Castàlia, 0:00 h, comença un intens diumenge. Enhorabona per perfecta organització.
Presentaré als personatges per educació i quasi per ordre de quantitat de pèl : David, Dani, Jorge, Miguel Ángel i Juanjet.

¡AUPA EL PORTU! però PAM PAM ORELLUT!
Ens van tractar de meravella, un directiu ens va explicar què fer i indicar on anar, després cadascú va optar, com vorem... abans esmorçarem un pintxo de truita amb una bona cervesa, els zuritos per a més tard. Fitxem a Jorge de model.


Uns creuaran pel Puente Colgante desafiant al vertigen, mentre altre farà breu visita entre llibres, traineres i sants. Continuem amb el mateix templat model.


Lindos gatitos aliens a tot.

Les denominades banderas de traineras, autèntic esdeveniment, televisades en directe.



Pila on va ser batejat Ignacio Ellacuría, missioner natural d´ací, baluard de la teologia de l´alliberament, assassinat en 1989 a El Salvador.
Ignacio Ellacuría (wikipedia)
Mártires de la UCA.

De zuritos.
Va apareixent més gent, Javi i l´amic, Santi i cia... els srs. Vallet... i a dinar a Más que BOCADOS, ambient futboler. El propietari era entrenador i ens va mostrar dosssier...


Miguel Ángel va arramblar en tot, amb permís, és clar.

¡AUPA ATHLETIC! Tota la contornà és també del Athletic Club De Bilbao.

Sarrera del partit, esperem històrica.

El milagro de la florida. (Enrique Ballester) Levante.

Resum del partit i icono del viatge: penal! Lamente no poder extendrem en qüestió futbolística.




Enrique parla de miracle, i ho va ser, però... com és possible que Miguel Ángel i jo estiguem cadascú a una punta si vam veure el partit al costat? què vol dir el gest de M.A. en el paroxisme del final del partit? Mai oblidaré la muntanyeta com a grada, la calorrr al sol, els nervis, l´abatiment (perquè vam jugar fatal, és així) i l´explosió tras el gol i final, abraçades, llàgrimetes i llàgrimes inclús de molts, Yolanda, Vite... ;-)



1ª part al solet...

2ª part, a l´ombra baix d´un xop, darrere la càmera de TV, en veure les porteries tenia quasi prou lamentablement. A destacar la gran aturada de Zagalá, que va propiciar l´empat de Cristian, i per descomptat l´enorme lluita dels jugadors.

Aficionats integrants del bus de Fedpecas on anàvem, al final ens coneixem tots. Gran família albinegra. Nosaltres ens vam despistar...
Imatge diari Mediterráneo.

Alguns afortunats encara hui disfruten museus, temples i gastronomia...

 Anècdota:

Esperem diumenge es continue lluitant igual, jugar un poc millor a futbol, no patir tant i es remate la feina eixint del pou. Pam pam orellut!

*Observeu que la bandera del C.D. Castelló des de sempre porta tres ratlles negres a l´angle superior en oblic, no és blanca completament... no sé, per si cau en l´oblit... 
Perdó per la rima i l´observació.



:-( Estadi Castàlia, darrers partits.
:-) Bandera històrica albinegra.