A Portugalete d´albinegres. "Banderas" de tot tipus.

Egunon, fa un mes escrivia sobre una esglèsia i un futbolista valencians, hui parlaré breument del viatge a terres basques amb amics de Centenari Albinegre seguint al C.D. Castelló amb visita cultural també.

Amb bus de la Fedpcas, Castàlia, 0:00 h, comença un intens diumenge. Enhorabona per perfecta organització.

Presentaré als personatges per educació i quasi per ordre de quantitat de pèl : David, Dani, Jorge, Miguel Ángel i Juanjet.

¡AUPA EL PORTU! però PAM PAM ORELLUT!

Ens van tractar de meravella, un directiu ens va explicar què fer i indicar on anar, després cadascú va optar, com vorem... abans esmorçarem un pintxo de truita amb una bona cervesa, els zuritos per a més tard. Fitxem a Jorge de model.

Uns creuaran pel Puente Colgante desafiant al vertigen, mentre altre farà breu visita entre llibres, traineres i sants. Continuem amb el mateix templat model.

Lindos gatitos aliens a tot.

Les denominades banderas de traineras, autèntic esdeveniment, televisades en directe.

Pila on va ser batejat Ignacio Ellacuría, missioner natural d´ací, baluard de la teologia de l´alliberament, assassinat en 1989 a El Salvador.

Ignacio Ellacuría (wikipedia)
Mártires de la UCA.

De zuritos.

Va apareixent més gent, Javi i l´amic, Santi i cia... els srs. Vallet... i a dinar a Más que BOCADOS, ambient futboler. El propietari era entrenador i ens va mostrar dosssier...

Miguel Ángel va arramblar en tot, amb permís, és clar.

¡AUPA ATHLETIC! Tota la contornà és també del Athletic Club De Bilbao.

Sarrera del partit, esperem històrica.

El milagro de la florida. (Enrique Ballester) Levante.

Resum del partit i icono del viatge: penal! Lamente no poder extendrem en qüestió futbolística.

Enrique parla de miracle, i ho va ser, però... com és possible que Miguel Ángel i jo estiguem cadascú a una punta si vam veure el partit al costat? què vol dir el gest de M.A. en el paroxisme del final del partit? Mai oblidaré la muntanyeta com a grada, la calorrr al sol, els nervis, l´abatiment (perquè vam jugar fatal, és així) i l´explosió tras el gol i final, abraçades, llàgrimetes i llàgrimes inclús de molts, Yolanda, Vite... ;-)

1ª part al solet...

2ª part, a l´ombra baix d´un xop, darrere la càmera de TV, en veure les porteries tenia quasi prou lamentablement. A destacar la gran aturada de Zagalá, que va propiciar l´empat de Cristian, i per descomptat l´enorme lluita dels jugadors.

Aficionats integrants del bus de Fedpecas on anàvem, al final ens coneixem tots. Gran família albinegra. Nosaltres ens vam despistar...
Imatge diari Mediterráneo.

Alguns afortunats encara hui disfruten museus, temples i gastronomia...

 Anècdota:

Esperem diumenge es continue lluitant igual, jugar un poc millor a futbol, no patir tant i es remate la feina eixint del pou. Pam pam orellut!

*Observeu que la bandera del C.D. Castelló des de sempre porta tres ratlles negres a l´angle superior en oblic, no és blanca completament... no sé, per si cau en l´oblit... 

Perdó per la rima i l´observació.

:-( Estadi Castàlia, darrers partits.
:-) Bandera històrica albinegra.