Google maps. Cim Tossal Gros-Mirador de la Plana.
Allà hi som. La Penyeta Roja, gentil i graciosa, era constanment mirada ab ulls apassionats per lo molt seriot de Tossal Gros, que de veïnat estaven des de que Déu volgué que foren al món. Ja no en cabia més de voler entre els dos. Lo ventijol se prestava a dur llurs gemecs i sospirs... que també gemequen i sospiren los tossals. ¡Déu ens guarde quan de ferm sospira Tossal Gros!
(Naixement de Tombatossals, pàg. 89)
Tombatossals de Josep Pascual Tirado.
L´Estel, Edicions Tres i Quatre.
Algunes frases (en negreta) i expressions literals (en cursiva) del patriòtic Tombatossals ens ajudaran a pegar una llampiada o millor contarem fil per randa, punt per agulla les vicissituds de dos albinegres per conquerir el cim del pare del mític gegant.
Bufanúvols ens va netejar el sostre, bon dia i bon ora, i els de caliu...
Posats de pontifical, com sol dirse, mamprenguerem la caminata, per sendes i dreceres...
(Lo convit del Rei i l´adalerada infanta, p. 136)
Deixem la pedrera a la dreta, silenci de la natura, no glapia un renoc, i cotets, cotets anem caminant entre els aromes d´espígol i timonets com els que Tossal Gros enviava cap a son indret a Penyeta Roja...en això que ens creuem amb un caçador de senglars, un filisteu, del carrer Tosquella! era el primer dia i ens va aconsellar vestir-nos de taronja per a que no ens pegaren un tret; com no teníem a prop la tenda albinegra per comprar la samarreta fúcsia, ni ens agrade gens ni mica tampoc, vam continuar de nítid blanc primigeni, mentrimentres, avant, entre arbres (no entenc ni palota), moltes pedres, revoltes i raonant.
A poc d´arribar als 348 metres del cim-mirador...
L´unic que va perdre la color fon Cagueme, àdhuc fluixerjar-li les cames, doblegar-se-li, i agarrar-li mal de caure.
(Los cavallers de Sant Cristòfol i Garxolí del Senillar, p.132)
Una "pájara": sobraven raons i mancave frito, quasi a l´albirar el cim... brebatge sucrós reparador, "verbi gratia" Coca-cola, i més cremat que Carracuca mes ja hi som, cap a dalt. No cal dir que Cagueme és servidor, vaig fer el que vaig poder.
però allò ni els va esglaiar ni aturar-se en lo camí mamprés p.144
Borriol.
Bonica vista de la Plana, tossal de la Galera, Borriol, Onda, Penyagolosa... Castàlia... tot el terme. La mar serena sense vent... els raigs del sol ens ferien els ulls i no vam esbrinar les illes Columbretes i menys la Serena de la Mar. Ulleres de llarga vista del company i tot. En un tranc la rueta i ara sí, enfoguits i de pontifical, amb el gloriós gonfanó i el casc, una simpàtica parella ens va retratar. Molt educada la gent de la muntanya, com els abundants esportistes que ens vam creuar.
"Un moment, que açò encara no s´ha acabat", com diu el de Sueca, no el nostre Marc Castells sinò el televisiu Eugeni Alemany. Vam baixar "de forma directa" per altra "senda", també amb algun bolet, dàtils de gos i margallons però amb més pedres i cudols i clar, faltave l´ensopec, quasi revalle... a tussolons i bacs... dos rasconets a la nina dreta i malgrat tot, ab delícticia vam gaudir d´una xula excursió, n´hi haurà que tornar. No va ser pa i mel mes tampoc una proea.
Penyagolosa
Ens ha mancat entonar:
Dalt d´un pi,
Hi ha un molí,
Que replica
El tamborí.
(...)
(Tombatossals en la Cort del Rei Barbut, p.99)
LLegiu Tombatossals, com deia en esta entrada de l´enllaç tot fill de Castelló hauria de conèixer esta història; trobarem un munt de llocs, conceptes i tradicions de la terreta. Un fum d´expresions que es van perdent a poc a poc i que formen part de
la nostra història, la nostra llengua i idiosincràsia d´este poble de
llauradors que desapareix.
Els filisteus, el frito, el gonfanó...De codonyeta
vaig dormir com un canonge
i roncar com un renoc.
