Abans d´indagar altres llibres i mons ens convé conèixer els nostres i podem començar pel "llaurador lletraferit" JOSEP PASCUAL TIRADO i la mítica, en sentit anfibològic, TOMBATOSSALS, per què a més de abordar la temàtica mitològica ha assolit per si mateix aquesta condició a Castelló, a tot el Pais Valencià i prompte arreu del món per què van a fer una pel.lícula.Tot fill de Castelló hauria de conèixer esta història, encara que sense adonar-mos ja ho fem, el rei Barbut, "faré el que podré com Cagueme", "acabar com Camot".... un fum d´expresions que es van perdent a poc a poc i que formen part de la nostra història, la nostra llengua i idiosincràsia d´este poble de llauradors que desapareix. La sèquia de l´Obra... d´on salpen les naus cap a les illes Columbretes... trobarem un munt de llocs, conceptes, tradicions de la terreta i ens riurem o al menys disfrutarem amb els "destarifos" de Tragapinyols, Bufanúvols, Arrancapins.... i inclús podem transportar-mos a un altre temps on dir desori, estalzim, al vero, fossar, gonfaró, estol, entruperi (qué bonica! ), a doll .... no ere "anar a tussolons i bacs".
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo em quede amb el verb descopronar. Si no recorde malament, hi ha una escena en què el marqués de Benadressa pregunta a Tombatossals què passaria si perdera el gonfanó. I Tombatossals li respon: "Si perds el gonfanó, te descopronaré".
ResponEliminaAquest mot apareix al diccionari ortogràfic de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, però com a reflexiu: descopronar-se. I no apareix en cap altre diccionari dels que he consultat, una llàstima.
Hola, Estic buscant un exemplar de l'edició de Tombatossals de la qual n'apareix fotografiada la portada en aquest post.
ResponEliminaSi algú em pot dir on puc trobar-la us estaria molt agraida.
Salut.
Emma.
Hola Emma, jo tinc un exemplar molt paregut dels que donava per ingresar dinerets la Caixa d´Estalvis ja fa un fum d´anys però no tinc ni idea, li ho preguntarem a Atunero a vore...
ResponElimina