"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 28 de setembre de 2011

La sèquia de l´Obra en els records i en la literatura.


Al capítol dedicat a Tombatossals ja vaig nomenar la popular (de poble) a Castelló de la Plana sèquia de l´Obra. Des d´allí salpaen les naus amb la colla del gegant cap a la conquesta pam a pam de les illes Columbrets. Bé, exactament del paratge del Molí de la Font o la Font de la Reina, però a mi em porta molts records d´infància. La foto és de la desembocadura de la sèquia al mar, la meua platja de xiquet, amb les piràmides al costat del riuet...
També he prés el bany a la mateixa sèquia a l´alçada del camí Serradal quan l´aigua encara estava neta i així mateix a mitan camí de la sèquia al nivell de l´alqueria (blanca per cert) on jugava en els cosins a tot un poc amb tecnologia creada per nosaltres. El fang eren barres de pà, les rajoles i la corda ens servien per fer les Olimpiades, vam inventar fins i tot un camp de tennis de terra a una marjal abandonada ! el que va costar d´aplanar ! m´estic desviant... tornem a la mítica sèquia Mare, amb els samarucs, anguiles i llim (açó ho recorde més en les altres sèquies secundàries, a l´Obra l´aigua era molt clara, es podia pixar i tiro porque se me lleva la corriente).

¡ Qué moments més solemnes ! ¡ Com bategaven los cors i com corrien les mirades cap a Tombatossals ! Volguérem pintar fidelment aquells moments en què, deslligades les naus dels arbres vorans, on eren amarrades, enfilaren lo gran canalat de la sèquia Mare fins posar-se tota aquella balumba de pasteres en ringlera.
(Tombatossals, Josep Pascual Tirado)

Les naus ixen des de la Font de la Reina per la sèquia de l´Obra, segons l´erudit Lluís Meseguer. Però es que a De la meua garbera, també de J.P.Tirado, n´hi ha un divertit capítol titulat La Font de la Reina amb granotes i ranas i una sinyoreta dels cordons, on trobem:

¡ La sèquia de l´Obra ! Com artèria naixent del depòsit de la vida conduix el líquid mantenint lo nivell per tota l´engraellada de sèquies amples, verdoses, de superfície florida i margens festonejats. Ella, esplèndida i fanfarrona sosté continuament la saó d´aquelles terres molsoses, riques de vegetació, ansioses de suor i agraïdes sense fi... ¡Bé podem dir-te, artèria de marjal! ¡I quan amorosa rep allà al cap de la seua carrera l´acompanyament de la Molinera, la Travessera i lo Bovar! Pareix esta buscadissa que les pobres necessiten de qui ab més poder i valiment les puga presentar a la mar ensoberbida!
La sèquia de l´Obra acollix a tots, àdhuc a la sèquia major de l´horta... ¡És molt goluda!... ¡Cal vore la gola que té la sèquia de l´Obra!


Ens queda una sèquia, el Senillar, que apareix al nom d´un personatge de Tombatossals, el soberg i esquifinyat Garxolí del Senillar. Este canal l´he solcat jo amb altres cosins (en som una caterva) i sempre el meu germà amb una barca d´aquelles de l´arròs ! qual xicotet gegant conqueridor de sèquies.
No faig broma amb el nom del personatge vençut per l´heroi, tot i que em venen al cervell alguns paral.lelismes...

3 comentaris:

  1. ¿I què em dius de La Fileta? Ai, la marjal, eixe territori salvatge...

    ResponElimina
  2. La Marjal-eria té reminiscències d´Euskal-herria.
    "verdoses, de superfície florida i margens festonejats...terres molsoses, riques de vegetació, ansioses de suor i agraïdes sense fi".

    SAMARUCS BASSAK LLIBERTAT !

    ResponElimina
  3. Ahir es va fer el tradicional homenatge a Tombatossals a la ermita de Sant Francesc de la Font:

    http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/los-lsquo-cavallers-rsquo-homenajean-a-tombatossals_688654.html

    BIENVENIDO, XENEIZES, albinegro de pro.

    ResponElimina