"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 30 de setembre de 2011

De la Xina: cinema, economia, drets humans i una xiqueta ben bonica

Atunero volia parlar sobre el pes i la influència de l’economia xinesa en el món global actual, però com que misser Hoangho ha obert la veda del tema del cinema, he aprofitat l’avinentesa per penjar una foto de la bellíssima actriu Zhang Ziyi. de la qual aquest bou fa temps que va quedar captivat. Gran actriu, sí. El fet que sembla una persona diferent en cada paper que fa és un indici de les seues excel·lents qualitats interpretatives. Per exemple, en El camí cap a casa de Zhang Yimou i en la inquietant 2046 de l’extraordinari director hongkongués Wong Kar-wai, la mateixa actriu i dos persones diferents.

I ara parlaré d’economia.

Recorde un programa de debat televisiu, un de tots aquells que es van fer arran de la invasió de l’Iraq per part de les tropes aliades. Un dels que participava en aquell programa era un ministre d’Aznar (el nom del qual no diré perquè sóc un bou respectuós) que reia com un psicòpata (ho dic de bon rotllo, ¿eh? Atunero és un bou pacífic, com ha demostrat a bastament en els articles que estan penjats en aquest il·lustre bloc). Com deia, Miguel Ángel Rodríguez argumentava que les forces militars espanyoles havien d’estar al costat dels seus aliats, sense tindre en compte cap altra consideració. I aleshores reia, hi, hi, hi, i ironitzava preguntant: “¿Con quién hemos de estar? ¿Con Rusia? Hi, hi, hi... ¿Con Chinaaaa? Hiiii, hiiiiiiiiii, hiiiii.” No ha passat ni tan sols una dècada des d’aquelles rialletes esgarrifoses i els nostres aliats americans ja reben les crítiques dels xinesos, aquells pobrets (hi, hi, hi), propietaris de bona part del deute ianqui, perquè una agència d’eixes de cuatreros els ha abaixat la qualificació del deute (als ianquis, no als xinesos). La Xina, ara, també està interessada a comprar deute europeu, sempre que reconeguem que el govern xinés és de puta mare, que a la Xina respecten els drets humans i que el Dalai Lama és un terrorista perillós. Així que ja ho sabeu, humans europeus, quin és el vostre futur. L’únic que haureu de negociar amb els xinesos és si per fer-los de criats heu d'aprendre xinés, o si amb l’anglés us hi servirà igualment. Jo, a la Xina, sí que m’agradaria anar-hi, sobretot perquè és molt a prop de l’Índia, que, com totbou sap, és un paradís per als bovins, i només fa falta creuar el Tibet, l’Himàlaia i el Nepal per arribar-hi, cosa fàcil per a mi, perquè estic molt en forma. Però ja està bé de parlar de geografia i de la meues extraordinàries aptituds físiques, que m’estic desviant del tema. Volia dir que, si es mira bé, no és tan roïn el sistema polític xinés. Ells no dissimulen fent eleccions ni res de semblant. Fan bé. Total, ací us gasteu una pasta i teniu vinga maldecaps per a què finalment governen i us manipulen sempre els mateixos. I el tema dels drets humans, la pena de mort... Jo no en sóc partidari, al contrari, no cal que explique res: sóc bou. Però, ¿sabeu una cosa? L’altre dia vaig sentir a Ràdio Bou que hi havien executat uns quants polítics corruptes i la meua imaginació de bou va traslladar aquella situació a les nostres terres i... açò és una fantasia molt íntima, hi, hi, hi (ja se m’ha apegat) i no us la contaré, però que bé m’ho vaig passar.

I ara tinc un dilema: ¿Quina de les fotos que encara tinc per ací de Zhang Ziyi penge per finir aquesta entrada? (¡Ai, xiqueta, si fores vaca!) Doncs, mira, les penjaré totes. Muuuuuuuuuuuuu.























6 comentaris:

  1. Atunero, que es una xica, no una vaqueta ! molt templà però una humana. La veritat es que ha eclipsat la economia. Miguel Angel Rodriguez, no volies dir-lo però l´has nomenat a este pol.lèmic que ha acabat pels platós de televisió en programes de poca xixa. Com te catalogue la "etiqueta"?

    ResponElimina
  2. Definitivament n´he creat una de nova,je,je i pense t´has enamorat amb desviacions.

    ResponElimina
  3. Genial, sinyo Atunero, i moltes gràcies a sinyo Hoangho per deixar-li parlar així de bé sobre questions d'alta (o baixa) política. Mira que és difícil fer somriure quan es parle d'eixes cagueraes (no de bou, no, les cagueraes de bou són un jardí de roses en comparació) i jo m'ho passat molt bé llegint. I la noia, qué dir... és una preciositat, jo també em quede en totes les fotos. Uau.

    Salut

    ResponElimina
  4. Gràcies pels comentaris amics Acapu, Papacangrejo i misser Hoangho. Misser Hoangho, els bous sabem valorar la bellesa, fins i tot la bellesa humana. De tota manera, si vostè vol, un altre dia, per compensar, posaré fotos de Rita Barberá.

    ResponElimina
  5. per al.lusions: agraisc el tracte de vosté però ens podem tutejar, no torejar, reconec que lo de Misser sona molt bé. Per fi Atunero ha "explotat" en quan a comentaris, ha despertat l´interés de las masas, ajudat per la sinyoreta també, però cal tindre en conter sempre el seu pensament filosòfic-econòmic boví.

    ResponElimina