"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 5 de febrer de 2012

"TIEMPO DE SILENCIO". Apunts meus presos de JOSE LUIS AGUIRRE.








Troballa important. Bé, dues:

- Apunts agafats a classe de COU del profe JOSÉ LUIS AGUIRRE sobre la novel.la de LUIS MARTIN-SANTOS que ara estem llegint al club de lectura.

- Entrevista al professor i escriptor JOSE LUIS AGUIRRE. Mediterráneo 25 de maig de 2008.

TIEMPO DE SILENCIO:

Lo mejor es callarse en tiempos del franquito com l´anomenava l´Aguirre*. Podeu trobar a l´escaneig açò i moltes més dades sobre esta innovadora novel.la, sense xafar pràcticament res del argument, crec és lo de menys:
La ironia, que tant li agrada a l´Aguirre.
Llenguatge barroc ( ja puc donar fe) per a contar-nos el més vulgar, diferència entre el que conta i com ho conta.
Influència del Ulisses de Joyce, adaptat a Espanya.
Parla de la degradació dels personatges, com en Valle-Inclán.
Distribueix les 63 seqüències del llibre en 5 grups: S1 , S2 , S3 , S4 y S5
Ens diu que té part autobiogràfica, part de novel.la existencial francesa (Sartre)...
en fi, llegiu-lo !


AQUELL PROFESSOR DE COU:

Parlaré un poc d´aquell professor de COU d´humor socarró, irònic com he dit, que no s´escarotava si el retrat del Rei ( i la patidora Sofia ) amaneixia a la paperera de classe. A les 8 de la matinada ens llegia llibres, entre ells aquest. Una darrera fila formada pels il.lustres Suso Saura, Pere Pau, Quim Andrés, Xavi Sanahuja, Pere Santolaria, Paco Colomer, servidor de vostés, Gillan-pelut i els dos Carlos, Ordóñez i Guerrero ( asseguts en aquest ordre més o menys ), no sé si prestava gaire atenció al profe que ens parlava de vosté, fet no habitual entre el gremi.
Als exàmens llegia el diari i ens deixava fer, recorde que comentavem el llibre de torn aplicant el que hauriem d´haver estudiat. Trabaje más em va comentar per escrit a un examen que per descomptat encara conserve.




L´ENTREVISTA:

Professor, escriptor, dues vegades finalista del premi Nadal, guionista de sèrie de TVE, diu a l´entrevista escanejada que va preferir vivir en la periferia de las periferias, en la literatura i també a la vida perquè viu a Castelló, a la gloriosa plaça Mª Agustina ! la nostra, la dels coloms !
Afirma: están locos, el urbanismo se ha desbordado y se han cargado Castellón.
Va treballar amb el pare de RITA ( Atunero, escolta ! ) i diu sobre ella: es un animal, no podrán con ella.

*Apunt semi-final: com he comentat ell ens parlava de vosté... i nosaltres li deiem sempre el Aguirre...






Apunt final: disculpeu la meua lletra de ratolí que encara mantinc a l´actualitat, deu ser influència inconscient dels ratolins de la portada de Tiempo de Silencio.

Apunt innecessari: si punxeu sobre les imatges escanejades ho llegireu molt millor.

Afegisc aquest enllaç a posteriori per la gran vàlua, un descobriment:

http://enarchenhologos.blogspot.com/p/la-novela-espanola-de-posguerra.html

12 comentaris:

  1. Tiempo de silencio, sembla el resum de la campanya electoral de Rajoy. Tu la recomanes i diuen que és una gran novel·la, ja tinc ganes de comprovar-ho.

    ResponElimina
  2. En principi no la he recomanada, però conforme vaig avançant sí que ho faré, ara comprenc el delit i delectació de l´Aguirre al llegir-nos-la. D. José Luis, un erudit vident.

    ResponElimina
  3. Un ilustre personatge que em sembla que té les coses molt clares. Jo no el vaig tindre de profe, però pel que contes és una d'eixes persones que estimulen l'aprenentatge. Quan te trobes amb professors que saben saltar-se el guió és quan realment s'aprén, no sé, pense jo.

    Salutacions

    ResponElimina
  4. Pues mira tu por donde este libro tampoco me lo he leído, es que me deprimo oye.

    ResponElimina
  5. No la recomane, vostè, misser Hoangho, que es fastidie l'enteraíllo eixe que diu que vostè recomana sense haver recomanat, muuuuuuuuuuuuu

    ResponElimina
  6. Acapu, el que passa és que als 17 anys has de ser molt virtuós per a que t´agrade este llibre i més a les 8 del matí. Ara pagarie per re-viure eixos moments !

    papacangrejo, ya lo sabes, a mejorar tu karma leyéndolo y lo de ojiplático pasará a la historia, ja,ja.

    A estes alçades, estimat bou, ja la puc recomanar. El barroquisme de Martin-Santos m´ha entrat en vena, ara bé, n´hi ha risc patent, ostensible i palmari de patir una sobredosi !

    Gràcies pels comentaris sobre literatura. Vinga, vinga, més ! ... a por el paroxismo !

    ResponElimina
  7. hoangho, vau tenir la sort de tenir un molt bon professor de literatura. Un home de gran formació humanista i un bon escriptor.

    Només amb els anys un s'adona del pòsit que deixa una persona com esta. Com molt bé dius tu, a eixa edat i ales 8 del matí poc se pot esperar dels alumnes. Però quan s'ha tingut un bon professor, queda per sempre. Tu l'has retrobat a través de "Tiempo de silencio".

    Jo reconec (si no no hauria fet l'estudi que has vist en el meu bloc) que és una obra cabdal de la postguerra (sobretot pel que representa la utilització de noves tècniques narratives), però no és de les que més m'agraden. Si tens (teniu) oportunitat, i et ve de gust, de llegeix "Los contactos furtivos" (1952), de Rabinad; "Los bravos" (1954) i "Cabeza rapada" (1958), de Fernández-Santos; o "Cuentos completos", d'Aldecoa. No són les obres que habitualment es fan llegir per il·lustrar la postguerra (no sortim de "Tiempo de silencio", "Nada" i "La colmena"), però són obres clau que permeten una mirada realista sobre una societat que ens ha marcat a tots.

    Ens anirem llegint! Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Prenc nota dels títols. "Nada" ja el vam llegir, em va agradar també. La posguerra la hem tractada. Tens un bloc molt xulo, impressionant (m´he fet seguidor i t´he posat d´enllaç al meu)i m´has inspirat per al meu. Temo que els meus records i documents seran més futbolers, je,je. Un plaer, una abraçada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, hoangho. Si et decideixes a llegir "Los contactos furtivos" i vols saber més de Rabinad, por fer un cop d'ull a:

      http://enarchenhologos.blogspot.com/2010/03/antonio-rabinad-un-novellista-maleit.html

      Hi ha dos escriptors valencians que han tractat la postguerra a través de la seva obra i que a mi m'agraden molt (a banda de la importància evident dins la literatura): Manuel Vicent i Rafael Chirbes. Vicent, m'imagino que ja els deus conèixer ("Tranvía a la Malvarrosa" és una meravella!), i de Chirbes, si no l'has llegit, són imprescindibles "Los disparos del cazador" i "La larga marcha".

      I per descomptat, Ferran Torrent!

      Elimina
    2. Ho tinc present i el proposaré al proper "itinerari" de llibres al club de lectura. Observe que estaves molt vinculat a d´ell i com ja havia vist saps un munt de literatura.
      De Manuel Vicent hem llegit "León de ojos verdes" ambientada al "nostre" Benicàssim i de Ferran Torrent a l´institut Un negre amb un saxo i No emprenyeu el comissari. A Chirbes no el "conec" però prenc nota també.

      bones lectures !

      Elimina
    3. Doncs sí, hi estava força vinculat. Rabinad era veí del meu barri.

      A banda que m'agrada la literatura i llegir, no té gaire mèrit. Sóc llicenciat en Filologia Hispànica i Filologia Semítica, i faig de professor de català i castellà. Però per sobre de tot, sóc un lector. Això és el que val i això és el que compartim.

      Elimina
  9. I tens un blog o bloc (sempre dubte) curradíssim i de nivell !!

    ResponElimina