"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dilluns, 13 de febrer de 2012

Moments albinegres per no oblidar.




El partit d´ahir a Castàlia pot ser passarà a la història com el de les bossinaes d´un garrulín amb desbocats afeccionats, tot i aixó va haver un moment VELLOS DE PUNTA (amb llicència poetic-lliterària atorgada per mi mateix). Al acabar el partit ens vam fer aplaudiments mutus els malalts albinegres i els futbolistes del Castelló: Aaron, Alex, Marc, Rubén, Roberto... en una simbiosi albinegra, ara bé, molt especial, per agraïment recíproc, per por a no tornar a gaudir del fred als incòmodes seients de l´estadi...
Noms de pila per a una gesta, una VICTÒRIA del C.D. CASTELLÓN. Diguem NO, com la cançó de Raimon, al segrestament, a la desaparició del club, a tantes coses...
A falta d´himne, un crit desesperat espontani adornava els aplaudiments: CASTELLÓ , CASTELLÓN ! Per descomptat moment V.D.P. gloriós i a més algun constipat es confonia amb l´emoció...algun mocador dissimulava pot ser alguna llagrimeta en un anònim albinegre de cor.

I parlant de constipats i fred, hui un seguidor que no va estar ahir em deia: pues no n´he patit jo de fred a Castàlia! i això m´ha fet pensar que un factor per baremar l´albinegrisme (si fora factible) podria ser mesurar el fred patit a Castàlia, o a Albacete, o Mislata, o Barcelona... o al Javier Marquina del Grau ! els integrants de la meua colla oximoroniana ahir vam entonar el tradicional ASÍ, ASÍ ASÍ MOS GELAREM ! de les adients ocasions, jo crec amb motiu.

Ahir a Castàlia al final del partit n´hi havia un ambient especial que els bons albinegres (modèstia apart) vam detectar i cal esmentar abans que altres fets lamentables que abunden per continuada desgràcia.

Ahir a Castàlia xiqüelos d´ací vestint la mateixa samarreta i el mateix escut de fa quasi 90 anys...

loor als nostres equipiers !!


5 comentaris:

  1. meeeel de romer;xe!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Gillan i ferriquetes.

    Podríem nomenar a tots els jugadors, però m´he oblidat de Jordi Marenyà, tant de temps marginat mereix menció especial.

    Pot semblar hiperbòlic comparar este equip amb aquells campions de l´antigor però més que res és per l´ESPERIT. Aquells Martínez, Alanga i cia anaven a l´hort a llaurar o a les seues feines respectives i després ho donaven tot pel seu C.D.Castelló.

    ResponElimina
  3. Ojalá vuelvan los buenos tiempos. Cuando acabó el partido fue un momento muy emotivo, quedó patente que amamos este club y respetamos y alabamos a los que lo defienden.

    ResponElimina
  4. Així és, papacangrejo. Em re-afirme en la meua dèria, hui apareix en premsa que MARC TRILLES treballe de manobre per les vesprades, com MARTÍNEZ EL SALAO sense anar més lluny. No deuria ser així però és la realitat actual.

    ResponElimina