La conlloga albinegra.

Ixcam, ixcam ab delictícia, cotets, cotets, a jugar; tot va anar pa i mel, no vam acabar a quatre cames ni com Camot i hem fet el que hem pogut com Cagueme. Us faré una contalla, un romanç, no sé si fil per randa, punt per agulla, de les anècdotes per guardar com a recordança del triangular ocorregut al camp del Polígon Rafalafena entre dos equips formats per membres de la Comissió 90 aniversari i un tercer per la conlloga de la meua benvolguda filla Cris:

Els porters Fernando, Felip i Ferran en alguna eixida han fet recordar al mític Racic.

Les bicicletes de l´oriünd Ximo, algú demanava el M.V.P. Dani també va demostrar el pasado...

Gol in extremis de Javi a la final.

Sonores cantades de qui escriu en defensa, anant a tussolons i bacs, quasi em descoprone.

Extraordinària energia solar de les instal.lacions, l´aigua de la dutxa brollava bullint.

Espontani espectador exigent: es que no la tocais bien...  

Nota negativa: la contractura muscular del més atlètic, Nacho. Oximoron o casualitat.

L´amfitrió Alex, companys i familiars, els de caliu... obrirem de bat a bat cors albinegres i lligarem perdurable amistat. Açó és el rovell de l´ou del món ! Visca Tombatossals, el Club Esportiu Castelló i la seua conlloga !

I que eixe esperit siga en nosaltres, que lo seu exemple ens anime, que mai ens abandone mentres quede un morteràs en los fonaments del nostre benamat poble. I la pau de Déu en nosaltres. Amén.

ESMORZAR:

Paissatge atapeït de monuments mitològics castellonencs, (Tombatossals, Arrancapins i Bufanúvols) vam complir amb els deures culturals, tot no és menjar i beure, a més de mantindre la brasa del CDCS per descomptat.

Oscar va fer màgia literària al llegir un fragment ad libitum del Tombatossals de Josep Pascual Tirado, el llaurador lletraferit. Miguel Ángel Fontana ens va sorprendre al recitar de pura memòria una poesia inclosa a la novel.la que sa mare (gran albinegra i castellonera) li va ensenyar ja fa molts anys:  

«Dalt d'un pi, Hi ha un molí, Que replica El tamborí. Va a la una, Va a les dos, Va a les tres, Va a les nou. .. Herba seca Per al bou. El bou i la vaca Roseguen l'estaca, I el Pare Vicari S'ha comprat Un reliquiari; De que sí, De que no, De Vicent Del guitarró. Vicent, Vicent, Els bous se'n van A la font de Periquet, Matarem un pardalet; Si és d'or,  o si és d'argent Que ixca la infanta de repent...»

¡ y Coca-Cola también ! (afegitó associatiu creatiu de Miguel Ángel-xiquet)

I falta el vídeo dels Moll... en qualsevol moment...

FELIÇ ANY ALBINEGRE, LITERARI I SOBRETOT PERSONAL !