"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimarts, 9 de novembre de 2010

Joan Francesc MIRA, l´escriptor compromés. ELS TREBALLS PERDUTS.



"Hauria de flamar una senyera, hauria d´onejar una oriflama, hauria de flamejar un gonfanó".
Esta i més frases sonores podeu trobar a ELS TREBALLS PERDUTS, novel.la de J.F.MIRA, escriptor compromés en eixa llengua que no ens van "ensenyar a cultivar"* Obra rica en el llenguatge, en referències mitològiques, en onomatopeies, en humor, en coneixements clàssics, de la ciutat de València; en llatinismes, en denúncia, en descripcions Joyceanes... una obra com és ell, ric en coneixements, polifacètic en la sapiència, quasi obsessiu en la informació. Ho vam comprobar a la reunió del club de lectura amb ell i posterior sopar parlant de tot un poc i sobretot de literatura. Ens va explicar entrebastidors de la novel.la/es que laboriosament construeix am "amor, lleialtat i delicadesa refinada"* per a delectícia dels mortals lletraferits que com l´antiheroi Jesús Oliver tinguen predilecció per les paraules, llibres, biblioteques.

Algunes frases de la novel.la:
"Pels noms dels seus carrers coneixereu la vocació de les ciutats".
"Sobre el bordell de València hauria d´haver-me dedicat jo quinze anys a investigar i no sobre Lo Chrestià d´Eiximenis, això hauria canviat la meua vida".
"Al cel podriem trobar una BIBLIOTECA estrictament parlant infinita". (idea Borgesiana)
"Els LLIBRES produeixen coneixement, ordre i bellesa com les abelles trauen la mel..."
"La HISTÒRIA no són les coses que han passat, la història són els LLIBRES".


Com anècdota, li vaig explicar la desgraciada situació del nostre Club Esportiu Castelló, fet motivat pel cridaner comportament dels energúmens de la taula costanera, amics meus, historiadors malalts i autèntiques forçes vives de l´albinegrisme.
Parlant d´Història però un altra, em va dedicar un llibre que jo ja tenia, "Almansa 1707 després de la batalla", sobre la famosa batalla d´Almansa i conseqüències. (per a Vallarna i s´amiga)

SURSUM CORDA !

* Estes paraules entrecometes aparèixen a l´article de Joan F. Mira "La llengua i l´amor". Quadern. El Pais, 4-11-2010.

3 comentaris:

  1. Gran novel·la, ja ho crec. I, a banda del que tu dius i en contra de l'opinió del propi autor, novel·la farcida d'un erotisme m'atreviria a dir que divertidíssim. Se'n poden fer, com a mínim, dues lectures. Una sensorial, deixant-se arrossegar per les paraules i les frases. Una altra, més racional o intel·lectual o erudita, i gaudir de les referències de tot tipus que hi apareixen.

    ResponElimina
  2. Juanjo, estamos muy agradecidas Nina y yo. Esa cena a la que no pudimos asistir hubiera sido el marco ideal para saber más.....
    Yo sé lo bondadoso que eres y seguro que te prestarás a explicarnos esa Batalla en otra ocasión. El interés sigue vivo.
    No he encontrado el "Quadern" al que haces referencia.

    ResponElimina
  3. Gracias a vosotras. Yo explico lo que "fage falta a l´afecció", Mitrolo dixit, no obstante en el enlace wiki, que no friki, està de P.M. (QUÉ VULGAR!)
    En cuanto al Quadern se ve que lo publican con bastante retraso, próximamente...
    Els cridaners albinegres m´han mostrat la seua preocupació i quasi estan perdonats, juaaa ! Estic un poc alterat per la nova imatge albinegra, esperem no sigue efímera...i sí perenne.

    ResponElimina