"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dilluns, 22 de novembre de 2010

PEDRO PÁRAMO, el realisme fúnebre màgic de JUAN RULFO.


"Cada suspiro es como un sorbo de vida del que uno se deshace".

Escric a bote pronto, he finalitzat la lectura de PEDRO PÁRAMO, de JUAN RULFO i si estaré corprés que he perdut el meu llapisset apuntador... Recomanada per un erudit del "G-4 castellonenc" em va caure del cel a la fira del llibre antic. Comence la lectura i no m´enterava de massa, com el comú dels mortals perque ja ho diu la propaganda: "t´arrastre del desconcert a la sugestió", de forma que no pots parar. A mitan novel.la comences a entendre, no vull explicar per no fotre al virtual interessat en ella, dir que és original en la estructura, requerís de més relectures per captar- ho tot, jo me he quedat satisfet però estic segur he agafat un tant per cent molt baixet de tot el que conté. L´autor s´ha quedat en lo imprecindible, però "és tjemendo" (Losantos dixit, açò està lleig, ho reconec, però el personatge en qüestió tampoc mereix massa respècte i és el que se m´ha ocurrit; és per humanitzar la resenya o que se me´n va el perol definitivament...) eixe imprescindible: p´alante, p´atrás en el temps, on estic, qui parle, prosa poética, l´argument és senzill, és lo de menys com passe en moltes obres bones, plé de metàfores... tot ensamblat provoque una lectura molt agradable i ràpida. Que algú la devore i comentem ! Xae tu, quin llibret, sembla d´altre món !

5 comentaris:

  1. Jo la vaig llegir fa temps i no la tinc fresca, però recorde que, en llegir-la, entres dins d'un món, d'una atmosfera irreal, fantasmagòrica i alhora meravellosa... Magnífica novel·la. Per a mi, una pega: el llibre va de més a menys, a mi em va agradar més la història de Juan Preciado (no confondre amb eixe que diu: "¡És un canalla!") que cap altra cosa en la novel·la.

    Has posat una foto divertidíssima!!

    ResponElimina
  2. Jo no l'he llegit, ni pen-se fer-ho.. no estic massa animat en eixa imatge que has ficat..

    ResponElimina
  3. Es un llibre que hi hà que llegir perquè se´n ix del normal, no és la típica novel.la quadriculada, és una reducció a lo fonamental i a la vegada ambigu. Ximo, dis-li a Joan Antoni, autèntic expert en P.P.( a partir d´ara estes sigles volen dir Pedro Páramo)que ens il.lustre un poc més. A veure si faig un altra enquesta sobre la imatge.

    ResponElimina
  4. Hola Hoangho,
    M'alegre molt que t'haja agradat el llibre, i gràcies pels elogis no merescuts.
    Però no t'oblides que és un llibre que cal llegir moltes vegades. Hi ha un músic mexicà - Jorge Reyes- que va fer un disc "Comala" bassat en el llibre. Si llegeixes el llibre i sents el disc és tot un orgasme cultural. Ja que refleteix molt bé l'atmòsfera de llibre.
    Salutacions
    Joan Antoni

    ResponElimina
  5. Amb retràs considerable et done les gràcies pel comentari i la raò en la música, és molt adient a la novel.la, ara mateix estic esglaiat... estic a soles i uns llibres s´han mogut també a soles ! ahhhh!
    t´espere al club per "analitzar" esta i la de Ximo ! Salutacions ! visca P.P. !

    ResponElimina