"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 1 de desembre del 2010

El síndrome de Stendhal: Florència i Barça.


http://www.youtube.com/watch?v=Th1xntqBP0Y

Un poc atrevit per la meua part, però per retre homenatge a este Barça futbolísticament excels la millor manera és relacionar-lo amb la bella ciutat que provocare el síndrome a Stendhal. EL VÍDEO és sobre FLORÈNCIA, no sobre el partit, que també és una obra d´art.
L´altre dia parlava amb una amiga sobre Florència, la Santa Croce i el pseudo-síndrome al eixir que vaig tindre. Doncs ara m´entere que d´allí va eixir el famós síndrome a l´home éste. Anava a parlar del 5 a 0, he buscat síndrome ... a la wiki i me he quedat flipat ! No tenie ni idea del orige florentí i m´alegre. La Santa Croce la vaig visitar a soles i prou de pressa, igual ahí estave la explicació de les palpitacions, però em quede més pagat d´enterar-me d´esta dada.
Doncs anant al partit el que tots vam veure, el partit més complet que jo he vist mai en el sentit de la forma de jugar, tant fina, tant artista, tant playstation. Damunt va ser el "resultat màgic" però ere lo de menys, l´obra d´art ja estava feta. Al Madrid i contestant al seu entrenador totes les provocacions... amb dos gols de Villa, no deixant-lo jugar, per què els rivals no es deixen perdre sinò que es veuen influenciats pel joc del rival, ací i en la Xina Popular (detall panca) Les filigranes, canvis de joc del mestre Xavi i cía desarbolen al contrari en un gran nombre de partits i éste ha quedat com el paradigma. Després també va haver anècdotes com el rifirafe Pep-Cristiano i la pèrdua d´oremus de Ramos. Ah ! i la bona digestió de Mou. Pregunte: dir acudits és irrespetuós com la manita de Piqué? perque ja me sé algún ...
"sal del banquillo!!" (anècdota final)
La nostra enquesta va encertar.

5 comentaris:

  1. Collons!!, Maniàtic. Ja portave dos dies esperant que escrigueres alguna cosa referent al PARTIT (sí, al partit en mayúsculas).

    "¡Que hablen de mi!... aunque sea mal. Yo responderé en el campo..."
    Me repito y me repetiré hasta la saciedad: QUE GRANDE ES EL FÚTBOL

    Y ahora dejaremos para ellos que hablen de Iturralde, penaltis, provocaciones de Piqué, Guardiola o Messi. Si es que cuando no tienes "absolutamente nada" que comentar sobre fútbol siempre quedarán las tonterías.

    Pd: que nadie se de por aludido. Eh!!

    ResponElimina
  2. collons Nando ! molt de Barça, però no t´has fet eco del detall cultural florentí (de Florència, no el presi). A més l´amiga mentada és la teua dona, ha,ha.
    Van eixint més anècdotes, com la profecía de Preciado, el "i tu qui eres?" de Cristiano a Pedro, però ens hem de quedar en lo purament futbolístic.

    ResponElimina
  3. Estic destrossat, hauré de tornar a repassar els conceptes de 2on de Primària. L'enquesta del Barça-Madrid: 3+0+2+2= Total votos 6. Vaig a provar amb els dits... Quan resolga aquest enigma donaré la meua opinió artística i futbolística, ara estic desorientat.

    ResponElimina
  4. Es molt senzill. Es podíe votar més d´una vegada! Ho posava al principi, després crec va desaparèixer... insondables mistèris de la informàtica. El cas és que hem encertat la victòria local i per poc els incidents finals deriven en la suspensió. El Barça no haguere marcat el 5é, si no m´enganya la memòria...

    ResponElimina
  5. ...pareix que sí m´enganya, primer va ser el 5-0 que la expulsió de Ramos. Iturralde haguere pogut suspendre el partit i haguere fet "el pleno" (jo vaig votar victòria + suspensió,ha,ha)I es que dins d´un somni o "realisme màgic futboler" el temps és relatiu. Juanito, ja estàs abusant massa del realisme màgic...

    ResponElimina