El sol acarona donant calor
vent cap ni ún.
La fulla cansada de viure
abandona l´arbre
ja estem a l´hivern.
Aigua, sò monòton relaxant
campanes llunyanes cridant
com el pardalet ho fa als companys.
Segon Molí, abandonat,
per tothom oblidat,
símbol de qualque cosa?
Solitud meravellosa
importunada per un cotxe
i per un gos.
M´entorne cap a casa
a veure el que més vull.
Espere no trobar-me
cap gos ni ún.
Hoang-ho.
Quan vaig escriure açò el Segon Molí donava pena, estava "abandonat i oblidat". Ara estan restaurant-lo però la cosa va lenta. A més hi ha rumors que diuen posaran un cap de Fabra, no sé si el alcalde o el faraó.
Bon poema.
ResponEliminaSí va lenta la cosa, sí, veurem en qué queda eixa restauració.
salutacions