"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 10 de desembre del 2010

Passeig pels voltants del Segon Molí.

El sol acarona donant calor
vent cap ni ún.
La fulla cansada de viure
abandona l´arbre
ja estem a l´hivern.

Aigua, sò monòton relaxant
campanes llunyanes cridant
com el pardalet ho fa als companys.

Segon Molí, abandonat,
per tothom oblidat,
símbol de qualque cosa?

Solitud meravellosa
importunada per un cotxe
i per un gos.

M´entorne cap a casa
a veure el que més vull.

Espere no trobar-me
cap gos ni ún.

Hoang-ho.

Quan vaig escriure açò el Segon Molí donava pena, estava "abandonat i oblidat". Ara estan restaurant-lo però la cosa va lenta. A més hi ha rumors que diuen posaran un cap de Fabra, no sé si el alcalde o el faraó.

1 comentari:

  1. Bon poema.

    Sí va lenta la cosa, sí, veurem en qué queda eixa restauració.

    salutacions

    ResponElimina