"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimarts, 9 de novembre de 2010

Entrevista a... Hoangho

Avui encetem aquest nou espai d'entrevistes en el bloc de misser Hoangho, entrevistant –no podia ser d'una altra manera– misser Hoangho.

Atunero: Bon dia per la vesprada, misser Hoangho.

Hoangho: Bon dia, Atunero ! m´agrada això de dir bon dia tot lo dia.

Atunero: Comencem, si li sembla bé, parlant del seu bloc. Quina cosa el va motivar a prendre aquesta iniciativa?

Hoangho: En primer lloc estic un poc abrumat davant una entrevista i damunt feta per vosté o tu, vaig a tutejar-te ja n´hi ha confiança. Va ser una barreja de sensacions o inquietuts, m´agrade escriure, per practicar el valencià, per dependre a usar l´ordinador, per enveja de Gillan…

Atunero: I per què creu que ha assolit aquest èxit descomunal?

Hoangho: en el pati de ma casa… es que tinc el ego pujat i això es plasme en l´acceptació del populatxo.

Atunero: Com es motiva, com s'inspira vostè a l'hora d'elaborar els seus articles?

Hoangho: me pose a Josety al menys mitja hora… i després ja estic calent i tot brolla a soles. N´hi ha molts temes sobretot a esta ciutat que m´inspiren. En un principi tot eren llibres, però açò ha anat degenerant en qualsevol cosa, mai hagüere pensat ni en bous (sense voler ofendre) ni en entrevistes, però el devenir de los acontecimientos… m´estic emocionant…

Atunero: En el seu bloc s'hi parla de futbol, de llibres, de llengua, de política, de música... és molt cansat dominar tants temes?

Hoangho: He estudiat molt, molt d´escoltar a Chencho, anar a mitims I la mili em va ajudar moltíssim, allí es deprenia de tot, eixies fet un home integral, no només el Ardor Guerrero i matar enemics virtuals. El valencià és autodidacta, allí això no…

Atunero: Parlem de futbol. Vostè és blaugrana i albinegre. S'imagina un equip quadricolor: blau, grana, blanc i negre?

Hoangho: me´l imagine en este moment gràcies a Vuecencia. Arlequinat com el Sabadell. De tota manera, no hi ha que "mezclar churras con merinas", no me fage parlar d´este tema, estic molt sensible.

Atunero: I què és més difícil de suportar avui en dia, Telecinco o un partit del Castelló?

Hoangho: buffff! Telecinco. Anar a Castàlia sempre serà un rito quasi místic: vore als agüelets amb gaiato caminant amb dificultat i encara anant amb fervor, escoltar l´himne, olorar l´herba ! això li encantaria a vosté! I després ja que passe el que tinga que passar, "no me importa lo que digan..."és orgull de genealogia.

Atunero: Quant a un altre esport, el bàsquet... vostè no és només afeccionat, sinó que també el practicava...

Hoangho: vivia del tirito a media distancia, com em va dir un seguidor fa poc, però no cregue, em deien EPI i tot ¡ l´exhorte a llegir la entrada on parle d´este esport. Si vol quedem un dia, però em punjarà la pilota.

Atunero: És cert que a mitjan dècada dels vuitanta va estar a punt d'anar-se'n a l'NBA?

Hoangho: és cert! Com ho ha sabut? I ho vaig aconseguir, però ére el NOU BASQUET AMARGORISTA, no eixe negoci ianqui on fan passes d´eixida, quina vulgaritat !

Atunero: I ara, per què el tennis? Té vostè els mateixos problemes que Rafa Nadal amb el... ja m'entén?

Hoangho: el tennis per si me forre, faig de spàrring. Els poblemes (influència Josetyana) depenen del tipus de calçotet, jo faig servir un ample i a jugar! Esta pregunta és molt íntima, eh? eh? (influència nunyista)

Atunero: Parlem ara de literatura. ¿Per què llig vostè, en compte de fer coses de profit com, per exemple, construir urbanitzacions?

Hoangho: serà de profit però molt banal i avorrit, això no conrrea l´esperit, home!, perdó , bou. A mi m´agrada fer el tito, llegir alimenta les meues paranoies.

Atunero: I per què s'ha apuntat a un club de lectura? És una teràpia?

Hoangho: teràpia? M´ha empitjorat ! allí he conegut gent que està igual o pitjor inclús! Hi ha fins i tot qui escriu novel.les. No sé com acabarem, prenent pastilletes segurament.

Atunero: Quin és el pitjor llibre que ha llegit mai?

Hoangho: com deie Antal Dunai "és muy difísil" però Antonio Gala i el seu EL PEDESTAL DE LAS ESTATUAS em va resultar insoportable i això que la meua filla me´l va regalar amb tot el carinyo i els seus estalvis.

Atunero: Quant a la política, he llegit comentaris en què hom diu que és vostè un pancatalanista. És cert això?

Hoangho: qué no ho deixarem en una "acusada interrogante"? això serie despullar-se del tot i ja comence a fer fred. Primer n hi hauria que veure qué és un pancatalanista, per exemple el BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ no ho és, me he llegit pacientment l´ideari o com es diga i no diu res dels tant vituperats PAISSOS CATALANS. Jo parle valencià o català, hi ha gent que per dir esta frase ja et dirà catalanista, pancatalanista o fill de puta. M´agrade la polémica també, m´estic fent un Dragó-Reverte, ha,ha.

Atunero: Per què no es presenta a alcalde de Castelló?

Hoangho: perque no sóc del P.P. La política no m´interessa tant, ja li ho he dit abans, m´agrade la polèmica, no la política. Encara que moltes vegades són el mateix.

Atunero: I per què no es presenta a president dels EUA?

Hoangho: per lo de les passes de la NBA que li deia, quan cambien les normes ja en parlarem.

Atunero: Bielorússia?

Hoangho: Això ja seria distint, m´atrau molt tot lo bielorús. Jo crec és la il.lussió de la meua vida, ara me he donat conter.

Atunero: Té el món solució? Aquest bloc ajudarà a assolir les felicitats humana i bovina universals?

Hoangho: ai ! la primera pregunta... quant la segona no tinc cap dubte, tal vegada tindriem que fitxar algú per al marketing.

Atunero: I ara, diguem, per favor, què sent un entrevistador en ser entrevistat...

Hoangho: sincerament? Ganes de pixar. Estic molt concentrat i la pròstata es resén.

Atunero: Molt bé, misser Hoangho, ja no tinc ganes de fer-li més preguntes i, a més, és l'hora del cubata. ¿S'atreveix a acomiadar-se del públic en idioma bou, que jo sé que ja el domina un poquet?

Hoangho: es que jo només conec el dialecte bielorús, allí també hi ha bous, no cregue, gelats com un colajet però parlen i molt. Ho intentaré: mmmuuugjgjgj muuuuuuuuuuuu ¡

Atunero: Moltes gràcies, misser Hoangho, i no s'oblide de dur-me prompte eixa herba fresqueta que tant m'agrada... Me la menjaré davant de vostè, així en podrà donar fe i ningú no malpensarà... muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...

Hoangho: molt bé Atunero, he estat molt a gust xarrant amb vosté I li done les gràcies sobretot per fer-me veure el meu destí com a polític a un altre pais. Li portaré també un herbero, acompanye millor que el cubata home, dic BOU ¡ muuuuuu i PPO ¡ i fins un altra ocassió!

4 comentaris:

  1. Podrían traducir la entrevista al andaluz? Hay algunas expresiones que no entiendo..

    ResponElimina
  2. Esta entrevista estaríe be per al "Interviu", "con desnudo incluido".

    ResponElimina
  3. Hazme caso, urgentemente deja de ir a Castalia que entre gol y gol del Alcoyano le das demasiadas vueltas a la cabeza.

    ResponElimina
  4. És veritat que falta una foto de l'entrevistat. Ara bé, "desnudo" no cal.

    ResponElimina