Entrevista a... Hoangho

Avui encetem aquest nou espai d'entrevistes en el bloc de misser Hoangho, entrevistant –no podia ser d'una altra manera– misser Hoangho.

Atunero: Bon dia per la vesprada, misser Hoangho.

Hoangho: Bon dia, Atunero ! m´agrada això de dir bon dia tot lo dia.

Atunero: Comencem, si li sembla bé, parlant del seu bloc. Quina cosa el va motivar a prendre aquesta iniciativa?

Hoangho: En primer lloc estic un poc abrumat davant una entrevista i damunt feta per vosté o tu, vaig a tutejar-te ja n´hi ha confiança. Va ser una barreja de sensacions o inquietuts, m´agrade escriure, per practicar el valencià, per dependre a usar l´ordinador, per enveja de Gillan…

Atunero: I per què creu que ha assolit aquest èxit descomunal?

Hoangho: en el pati de ma casa… es que tinc el ego pujat i això es plasme en l´acceptació del populatxo.

Atunero: Com es motiva, com s'inspira vostè a l'hora d'elaborar els seus articles?

Hoangho: me pose a Josety al menys mitja hora… i després ja estic calent i tot brolla a soles. N´hi ha molts temes sobretot a esta ciutat que m´inspiren. En un principi tot eren llibres, però açò ha anat degenerant en qualsevol cosa, mai hagüere pensat ni en bous (sense voler ofendre) ni en entrevistes, però el devenir de los acontecimientos… m´estic emocionant…

Atunero: En el seu bloc s'hi parla de futbol, de llibres, de llengua, de política, de música... és molt cansat dominar tants temes?

Hoangho: He estudiat molt, molt d´escoltar a Chencho, anar a mitims I la mili em va ajudar moltíssim, allí es deprenia de tot, eixies fet un home integral, no només el Ardor Guerrero i matar enemics virtuals. El valencià és autodidacta, allí això no…

Atunero: Parlem de futbol. Vostè és blaugrana i albinegre. S'imagina un equip quadricolor: blau, grana, blanc i negre?

Hoangho: me´l imagine en este moment gràcies a Vuecencia. Arlequinat com el Sabadell. De tota manera, no hi ha que "mezclar churras con merinas", no me fage parlar d´este tema, estic molt sensible.

Atunero: I què és més difícil de suportar avui en dia, Telecinco o un partit del Castelló?

Hoangho: buffff! Telecinco. Anar a Castàlia sempre serà un rito quasi místic: vore als agüelets amb gaiato caminant amb dificultat i encara anant amb fervor, escoltar l´himne, olorar l´herba ! això li encantaria a vosté! I després ja que passe el que tinga que passar, "no me importa lo que digan..."és orgull de genealogia.

Atunero: Quant a un altre esport, el bàsquet... vostè no és només afeccionat, sinó que també el practicava...

Hoangho: vivia del tirito a media distancia, com em va dir un seguidor fa poc, però no cregue, em deien EPI i tot ¡ l´exhorte a llegir la entrada on parle d´este esport. Si vol quedem un dia, però em punjarà la pilota.

Atunero: És cert que a mitjan dècada dels vuitanta va estar a punt d'anar-se'n a l'NBA?

Hoangho: és cert! Com ho ha sabut? I ho vaig aconseguir, però ére el NOU BASQUET AMARGORISTA, no eixe negoci ianqui on fan passes d´eixida, quina vulgaritat !

Atunero: I ara, per què el tennis? Té vostè els mateixos problemes que Rafa Nadal amb el... ja m'entén?

Hoangho: el tennis per si me forre, faig de spàrring. Els poblemes (influència Josetyana) depenen del tipus de calçotet, jo faig servir un ample i a jugar! Esta pregunta és molt íntima, eh? eh? (influència nunyista)

Atunero: Parlem ara de literatura. ¿Per què llig vostè, en compte de fer coses de profit com, per exemple, construir urbanitzacions?

Hoangho: serà de profit però molt banal i avorrit, això no conrrea l´esperit, home!, perdó , bou. A mi m´agrada fer el tito, llegir alimenta les meues paranoies.

Atunero: I per què s'ha apuntat a un club de lectura? És una teràpia?

Hoangho: teràpia? M´ha empitjorat ! allí he conegut gent que està igual o pitjor inclús! Hi ha fins i tot qui escriu novel.les. No sé com acabarem, prenent pastilletes segurament.

Atunero: Quin és el pitjor llibre que ha llegit mai?

Hoangho: com deie Antal Dunai "és muy difísil" però Antonio Gala i el seu EL PEDESTAL DE LAS ESTATUAS em va resultar insoportable i això que la meua filla me´l va regalar amb tot el carinyo i els seus estalvis.

Atunero: Quant a la política, he llegit comentaris en què hom diu que és vostè un pancatalanista. És cert això?

Hoangho: qué no ho deixarem en una "acusada interrogante"? això serie despullar-se del tot i ja comence a fer fred. Primer n hi hauria que veure qué és un pancatalanista, per exemple el BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ no ho és, me he llegit pacientment l´ideari o com es diga i no diu res dels tant vituperats PAISSOS CATALANS. Jo parle valencià o català, hi ha gent que per dir esta frase ja et dirà catalanista, pancatalanista o fill de puta. M´agrade la polémica també, m´estic fent un Dragó-Reverte, ha,ha.

Atunero: Per què no es presenta a alcalde de Castelló?

Hoangho: perque no sóc del P.P. La política no m´interessa tant, ja li ho he dit abans, m´agrade la polèmica, no la política. Encara que moltes vegades són el mateix.

Atunero: I per què no es presenta a president dels EUA?

Hoangho: per lo de les passes de la NBA que li deia, quan cambien les normes ja en parlarem.

Atunero: Bielorússia?

Hoangho: Això ja seria distint, m´atrau molt tot lo bielorús. Jo crec és la il.lussió de la meua vida, ara me he donat conter.

Atunero: Té el món solució? Aquest bloc ajudarà a assolir les felicitats humana i bovina universals?

Hoangho: ai ! la primera pregunta... quant la segona no tinc cap dubte, tal vegada tindriem que fitxar algú per al marketing.

Atunero: I ara, diguem, per favor, què sent un entrevistador en ser entrevistat...

Hoangho: sincerament? Ganes de pixar. Estic molt concentrat i la pròstata es resén.

Atunero: Molt bé, misser Hoangho, ja no tinc ganes de fer-li més preguntes i, a més, és l'hora del cubata. ¿S'atreveix a acomiadar-se del públic en idioma bou, que jo sé que ja el domina un poquet?

Hoangho: es que jo només conec el dialecte bielorús, allí també hi ha bous, no cregue, gelats com un colajet però parlen i molt. Ho intentaré: mmmuuugjgjgj muuuuuuuuuuuu ¡

Atunero: Moltes gràcies, misser Hoangho, i no s'oblide de dur-me prompte eixa herba fresqueta que tant m'agrada... Me la menjaré davant de vostè, així en podrà donar fe i ningú no malpensarà... muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...

Hoangho: molt bé Atunero, he estat molt a gust xarrant amb vosté I li done les gràcies sobretot per fer-me veure el meu destí com a polític a un altre pais. Li portaré també un herbero, acompanye millor que el cubata home, dic BOU ¡ muuuuuu i PPO ¡ i fins un altra ocassió!