"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dilluns, 9 d’octubre de 2017

Tornen els símbols: braçalet i l´orellut.




















De capità a capità. Jordi Marenyà i Ángel Dealbert.





Per fí hem recuperat el braçalet amb la nostra senyera, ha costat però paga la pena. No contra el Vila-real, sí contra el Rayo Ibense. Això del morat era un destarifo... En aquestes bovaes potser només em fixe jo i alguns nostàlgics però és que són estos signes d´identitat els que provoquen emocions i al cap i a la fi fan la història i si no mireu també la tornada de l´orellut, el de sempre, tan ninot com portador, el que recorde des de xicotet al vell Castàlia mostrant-lo per la pista de cendra provocant entusiasme... pam pam orellut ! sí senyor l´orellut, la llegenda, Alanga, l´elefant, Planelles, mites, la història, les bovaes... lo nostre.
Així que hui 9 d´octubre continuem tan localistes com sempre, l´any passat el vam celebrar amb un llibre de Víctor Labrado, La mestra, enguany baixem a la gespa a aplaudir el gest i donar les gràcies.

Albricias i PAM PAM ORELLUT !

Imatge de Miguel Ángel Serer desde el nostre raconet GSA partit anterior. Quina cara de felicitat porta l´home.



A tribuna. Prompte l´omnipresent filmador Alejandro esdevindrà amb símbol també. ;-)


Resta d´imatges: C.D. Castellón


Titella feta pels meus nebots Joan i Arnau ja fa un temps a model de l´orellut reaparegut.

https://prisa-es.mc.tritondigital.com/SER_RADIO_CASTELLON_SER_DEPORTIVOS/media/2017/10/10/1507651136_693112.mp3
 D. Fernando Toledo, protagonista al diari Mediterráneo 10 octubre i emotiva entrevista de Xavi Sidro a Radio Castelló (comença 25´05"). Des de la final de Copa del 73, de la Peña Albinegra, recuperat per ell d´un magatzem, el va arreglar, un peu, xapa i cargols, vint anys sense aparèixer per l´estadi, el ninot torna a la vida per a goig de grans i menuts.
  

2 comentaris:

  1. Las tradiciones son las tradiciones y, mientras no hagan daño a nadie, está bien conservarlas. Es lo que da el buen recuerdo para siempre. Bienvenidas o bienregresadas ambas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí, son inocuas, no hacen daño. No hemos tirado a nadie desde lo alto de la torre de maratón y eso que algún especímen expoliador lo ha merecido, je,je.
      El orellut es "marca" del club desde hace casi 100 años y el brazalete ya lo llevaba el mito Planelles hace 40, así que bien rehallados. ¡Gracias por el comentario!

      Elimina