El "marcatge" a Manchado. (Entrada nº 300 del blog)

Entrada nº 300, 4 anys de vida bloguera, quasi 49.000 visites, 33 (i mitja) per dia. Per celebrar-ho glossaré la major gesta footballera particular, que no és altra que el recordat (per mi) marcatge (o intent) a Antonio Manchado (ex-jugador del C.E. Castelló a 1ª divisió) quan cursàvem 3er de BUP a l´institut Penyagolosa.

Historial d´Antonio Manchado a bdfutbol:

http://www.bdfutbol.com/es/j/j227.html

 Equip C.E.Castelló campió de la Copa de la Lliga 1983-84. Manchado és el pardalet que asoma per darrere. Eixa temporada jugava al potent amateur i al final de la mateixa va ascendir al primer equip.

Historial de Hoanghet a Follius pedunque ludus:

Campió amb l´U.D.P. (Unión Deportiva Perot) a la lliga dels Carmelos quan era xiqüelo. L´equip del carrer... fins que van arribar els oriunds. No és una banalitat, vam derrotar a potències locals com Alborada, Maestro Canós, Yuvi, Huracán i Olimpic. Està documentat, mes em fa vergonya publicar la prova, vergonya que no tinc al qualificar de marcatge ferri el que li vaig sotmetre al jugador albinegre més retratat a l´exposició que vam fer al Grau Del blanc a l´albinegre (junt al mite Alanga crec recordar) i que vaig tindre l´honor de recòrrer amb ell junt al mestre Miguel Ángel. 

Prematura retirada evolucionant al bàsquet però abans referirem el capítol en qüestió:

Semi-final ¿o final? futbito institut. 3º B es prepara per afrontar el partit contra el 3er de la classe de Manchado. Suso Saura, jugador-entrenador, distribueix les feines: Gillan cervell, Pirindolo Quique Días a marcar goals, ell mateix a demostrar l´experiència al futbol provincial i servidor a ballar amb la més lletja, és a dir, marcar a la figura, qui per cert tenia prohibit jugar per part del C.E.Castelló però el delicte ja ha prescrit. El porter era Quim Andrés, mediàtic en l´actualitat per altres menesters i completave Pere Pau; altres com Xavi o Pere Santolaria (malgrat el cognom legendari) crec no eren futbolers...

Única missió, que vaig complir a la perfecció durant la 1ª part. Al descans guanyàvem 1 a 0 i semblàvem els jugadors del C.E.Castelló quan guanyàven al Barça a 1ª divisió. Però com aquell dia els orelluts la 2ª part va esdevindre en desastre. En realitat el bo d´Antonio va començar a jugar quan i com li va donar la gana, la bèstia va despertar i sense despentinar-se va fer un golàs des del mig camp, repartint joc i fent triomfar a cudols futbolístics com Clemente amb dos gols, aleshores les assistències encara eren exclusives del bàsquet. Vaig sucumbir presa del cansament, abrumadora responsabilitat i motiu fonamental, la poca qualitat.

El míster em va assenyalar amb el dedo acusador de la desfeta que hui convertim en històrica, almenys per a mi, la resta de companys em van recolzar amb bon humor, aplicant el seny i acceptant la justícia esportiva. Molts anys després, no en front de l´escamot d´afusellament sinò de l´escut albinegre que presideix el Waticano, Suso i jo van rememorar aquella vesprà remota, ens vam agenollar en senyal de júbilo i vam entonar un viva el Rey, velles i còmplices costums de l´època, mentre que altre dia, escorats a la banda esquerra de la barra del lloc en qüestió i parlant amb l´ínclit ex-futbolista amb nom paregut al poeta, a la seua memòria no figurava este capítol. Es que ha jugat massa partits importants a 1ª... ara el jugador-entrenador és ell.

     Patxanga amb els companys del 90 aniversari del CDCS.

Altre dia parlarem de bàsquet, ahí ja tinc algun mèrit més, ha,ha, màxim anotador d´una final... 

*Etiquete com a C.E. Castelló per Manchado i perquè és un plaer, com a tot incondicional albinegre ja m´haguera agradat a mi jugar al club dels amors.

NECROLÒGICA:
D.E.P. D. AVELINO MACÍAS MIGUEL, el nostre director del col.legi Bisbe Climent. Va morir ahir als 90 anys.