"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 14 de juliol de 2013

Estellés i el Museu de Castelló.


Este matí he anat a repassar l´exposició itinerant de Vicent Andrés Estellés al Museu de Castelló, volia copiar el Mural de Castelló sencer però en lloc de clausurar-la hui ho van fer a traïció el principi de setmana... El Mural forma part del Mural del País Valencià i parla de Bernat Artola, Juan Bta. Porcar, de la pàtria... he mirat per internet, l´amable Josep Porcar m´ha deixat dos llibres mes no ho he trobat. Acabava així:

Escriuria el coral solemne de la pàtria.
Un troç de pa i un got, en el cor de la taula.

També a destacar un vídeo de Coral Romput, amb fotos de Joan Campos Aucejo i veu, com no, d´Ovidi Montllor. Final:

Amb lletra ben petita, en un petit quadern,
drames que no se saben, tragèdies latents,
tot alló que no passa,
però que és, no obstant.

Pàgina A.V.L. sobre exposició:

Pàgines sobre la poesia d´Estellés:


En fi, amb el quadern i boli negres com els animals d´ala negra traïdors de Pèls i senyals a la mà i aprofitant l´ambient fresquet, silenci i quietut he visitat la resta del Museu. Deixem el vici mortal d´escriure d´Estellés i anem al soterrani a apendre d´arqueologia i etnologia. A destacar que he aprés sobre els íbers, concretament edetans al sud i ilercavons al nord i he constatat que els textos escrits es poden transcriure, no es poden traduir. Però com el valencià ve de l´íber m´he posat a jugar:  


És una escriptura de caràcter semisilàbic. Per exemple Hoangho seria en íber HpN i el grup GO amb un signe com un rellotge d´arena; la lletra H no s´ha trobat a no ser que siga el signe Y ... 
Estic per canviar el nom al blog ! 
Atunero seria A = p , TU = un triangle equilàter, NE similars (prova teoria pepera), R com un 4 o D invertida; O = H

Proveu amb el vostre nom !

Ja que estic amb Atunero i jugant diré que en altra secció es parla d´ embolar al bou: ho defineix com és el domini de la humanitat sobre la bèstia. I fer-ho jugant.

Tinc molt més material però pujarem a la resta de plantes altra entrada bloguera. Us deixe un quadre patriòtic per fer boca. Segadors castellonencs de Vicent Castell. Any 1899.




4 comentaris:

  1. Comentaris q batejaré "tímids":

    Un animal racional d´ala albinegra ( E.A.) diu q els primers dels darrers versos de "Coral Romput" "fan pensar" i ens recomana "Poseu-me les ulleres", obreta de teatre sobre la vida i obra d´Estellés:

    youtube.com/watch?v=JWxV7a…

    Altre especímen de la mateixa espècie ( E.G.)confessa ser més de Carner i Espriu i no tant de qui ens ocupa. Molt bé.
    Apuntar q Salvador Espriu era molt amic de Vicent Andrés Estellés.

    Gràcies als dos i perdoneu per publicar "a traïció", estil "museu-cloenda".

    ResponElimina
    Respostes
    1. l´adressa correcta del vídeo esmentat és:

      https://www.youtube.com/watch?v=JWxV7aSYZ30&feature=youtube_gdata_player

      Elimina
  2. Molt interessant article, misser Hoangho, sobre Estellés. Jo he llegit fa poc L'Hotel Paris i és un llibre molt bonic. M'agrada molt el quadre de Vicent Castell que penja vostè. Falta un bou, per completar l'escena, però ja se sap que els bous som els eterns bandejats de la història, muuuuuuuuu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vosté li pega a tot ! a la poesia també !

      El bou deu estar pasturant darrere l´alqueria, home, dic bou !

      Hi ha altre quadre al museu d´Amat Bellés q tb li agradarà, "Casus Icari": un torero ferit sagnant en terra i una dóna despullada que sosté per les ales un colom blanc.

      Ales negres, ales albinegres, ales blanques...

      Elimina