"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 3 de juliol de 2013

El C.D. Castellón li guanya al Real Madrid !!


Elzo, Santacatalina, Santolaria, Guillén, Pizá, Hernández, Ruano, Baiges, Pérez, Selma i Basilio. Temporada 42-43.

Sens dubte afectats per la calor de juliol o l´avorriment de les vacances ens veiem transportats en temps i espai i ens plantem al nostre Castelló de post-guerra un 7 de febrer de 1943. No parlarem de penúries, anem directament al camp del Sequiol perquè el C.D. Castellón jugava partit de Lliga de 1ª divisió, a més contra el Real Madrid, subcampió la temporada anterior.




Amb una graderia de gom a gom surten a la carrera el dos equips amb uniforme habitual, com el d´ara, aixó si, tipus camisa amb botons i solapes, moda de l´època i calces negres tant blancs com albinegres. Formacions dels teams per a la Història:

Real Madrid: Esquiva; Mardones, Arzanegui; Sauto, Rovira, Ipiña; Alsúa, Alonso, Alday, Belmar i Botella.
C.D. Castellón: Pérez; Baigues, Selma; Santacatalina, Guillén, Santolaria; Ruano, Hernández, Basilio, Elzo i Andrade.

Entrenadors srs. Encinas i Vidal respectivament.
Referee: Sabater Solá.
Emilio Vidal, exjugador del Castelló, entrenador blanc-i-negre que més partits ha dirigit a 1ª; Federico Varella secretari constructor de l´equip, Juan Bta. Traver era el president aquells anys de glòria.

Aquella setmana les figues que Pérez i Miguel Martínez s´havien plimplat de camí en bici des de Nules al Sequiol per a entrenar deurien ser de categoria perquè el Castelló jugava be, la mitja de luxe Santacatalina, Guillén, Santolaria començava a rular (seran els famosos rulemans de Cortázar a Rayuela ?) i als 10 minuts Basilio marca el primer goal. Poc després als 25´ Elzo fa el segon enmig de la joia i deliri dels aficionats i el nerviosisme dels jugadors madrilenys. El Castelló porta al Madrid com cagalló per sèquia que diem ací, els castellans no comprenen el desgavell ni algunes frases dels equipiers a franges: fot-la per amunt, per dalt ! a fer la mà!
Per cert, ja que ens hem internat en terreny filològic, alguns termes anglesos foot-ballístics es van perdent com els fins ara mencionats. Es van castellanitzant: saque de esquina, saque de honor (kick-off); valencianitzant com el cas de fer fau (fault) orside/ursai (offside) i altres aguanten: penal, córner... free kick diu en Puyal ?




Tornem al terreny de joc, el ball continua, el gran Basilio torna bojos als rivals, no para de moures, fa parets amb el xicotet valensianet Hernández, Guillén fa de veterà, acompanyat com he dit del lluitador Santacatalina i Antoniet Santolaria, qui sembla gelat en un principi, tot i això te gran qualitat, serenitat. Baiges i Selma contundents no es compliquen, Pérez resol be el poc treball i com a conseqüència, com no Basilio fa el tercer al 44´. En faria 22 eixa temporada. 3 a 0 !! El Pam Pam Orellut es crida amb passió a l´stadium.

                            Pérez i Santacatalina. Sequiol 41/42, CDCS-R. Madrid


Arribem al descans. El sr Sabater vol parlar amb el delegat de camp, sr. Batiste Beltrán, més conegut com Pardalet, qui es troba molt enfeinat repartint aigua i vetllant pels jugadors doncs és a més l´encarregat d´eines, el utillero, que hem castellanitzat. Voldria comptar amb altre joc de samarres per als xics però som humils, igual eixirem templats a la segona part malgrat la brutícia impregnada a l´albinegra. Aquesta barreja de colors ens farà aguantar i aconseguir l´engruixada victòria. L´himne s´escolta amb més força i més desentonat per l´emoció imperant. Castelló, Castelló !!  Es desgranen els minuts i el final provoca la cridòria absoluta, l´eufòria primitiva del clan, el paroxisme col.lectiu orellut.

                                    Mitja de luxe: Santacatalina, Guillén i Santolaria.

La victòria col.loca al Castelló segon a la classificació darrere l´Athletic de Bilbao que acabarà fent el doblet. Però la glòria és efímera, al diumenge següent el sr. Vidal pateix un atac d´entrenador com diem al segle XXI i canvia quasi mig equip contra el Barça... El resultat és 7 a 1. Al final de la Lliga vam ocupar el quart lloc, la millor classificació de la història, mentre que els blancs eren desens.

No només es va guanyar al Madrid eixe dia de l´any 1943, a la temporada següent es va repetir victòria al Sequiol per 2 a 1 el 24 d´octubre del mateix any (gols d´Arnau i Nieva) i abans es va empatar sense gols a Chamartín el 25 d´octubre del 42 (1ª volta temp. 42-43, imatge superior) amb la mateixa formació que al Sequiol menys Pizá, el jugador del cap embenat, per Andrade.

Encara li guanyaria en una altra ocasió, a Castàlia un 13 de gener de 1974 per 2 a 0, gols de Clares i Causanilles al Madrid dels Benito, Pirri, Amancio, Santillana, Del Bosque i ... Planelles.

Fonts:
Del Sequiol a Castalia. Josety.
En el escudo de tu historia.
Conrado Marín i Miguel Ángel Serer
BDFutbol  


Xerrada d´Antonio Pérez amb Planelles i Víctor, dins dels actes organitzats per l´associació del 90 aniversari CDCS. Vivències i anècdotes mil.


Batiste Beltrán Pardalet, va ser homenatjat també per l´associació 90 aniversari quan es va obsequiar al club amb la bandera nova per a Castàlia. Va ser un plaer i un honor parlar amb ell i tocar una reliquia, un escut de samarreta dels anys 40 que guarda, gran en dimensions i vàlua afectiva.

Valga este escrit com a homenatge als dos en concret i en general a aquell equip i a tota la resta de persones que han fet gran al nostre Club Deportivo Castellón.

Traca final: entrada al Sequiol data 4 d´octubre de 1931:







































Entrada relacionada: http://hoanghoat.blogspot.com.es/2011/08/el-cecastello-de-tots-els-temps.html

No us pergueu esta endevinalla-homenatge i els comentaris derivats a l´enllaç del fòrum PPO, on en veritat va ser destripada. A l´agost farà dos anys ja. 

3 comentaris:

  1. Misser Hoangho! No el puc deixar sol. Me'n vaig una setmaneta i aprofita vostè per a escriure no sé quantes entrades de futbol albinegre. I ara, a més, parla vostè més anglès que el que es parla a London. Stadium, referee, goal. Hauré de buscar un diccionari...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut Atunero ! menys mal q no has anat a Pamplona !

      La calor ha fet efecte al cervell albinegre i potser m´he extralimitat, encara en tinc més, així q l´afició espera repor de la capital londinenca o un gir temàtic. Tenim pendent la JGB Junta General Blog on decidim entre cerveses, carajillos i gintònics el futur (apologia hiperbòlica o hipèrbole alcohòlica? realitat? apologètica albinegra? )

      Elimina
  2. David Gual:

    molt gran! "El Castelló porta al Madrid com cagalló per sèquia que diem ací" inmillorable lectura d'estiu a la nit

    ResponElimina