Els bous, els bous normals com jo, els bous autèntics, els que mengem herba i estudiem filosofia, ens avergonyim d’eixe pseudobou sense caràcter, d’eixe ninot de cartó pedra, d’eixe patètic figurí.Model publicitari monocolor, ocupador de draps, playboy sense sang. Allí està, retallat en l'horitzó, damunt dels tossals, bou immutable que embruta la nostra visió i fomenta els nostres malsons.
Que no s’il·lusionen les nobles vaquetes: eixos atributs admirats romanen buits, no hi ha res que no siga de plàstic. Ell n’està molt orgullós, però sé de bona tinta que lliga menys que l’estàtua de Perot de Granyana... Ui, ara se m’acut un altre comentari, hahahaha... però eixe, ja, per a un altre dia.
Vaja diatriba! Això fa olor a enveja!
ResponEliminaell és famòs, ha eixit en pel.lícules fins i tot, li donen simbologia i tu Atunero (em permitisc tutejar-te, ja n´hi ha confiança)ho tens magre en la filosofia, ara bé la teua escala de valors deu ser diferent,dedica´t a Plató, Kirkeegard..
ResponEliminaPer cert, Bou Atunero.. Aniràs al día del Bou en Castelló? Una iniciativa molt interessant, no creus?...
ResponElimina"El dia del bou" i no han convidat cap bou a les taules redones: absurd i lamentable, com la majoria de coses que feu els humans.
ResponEliminaNo és el día del bou, és el día del torturador avorrit. I pagat amb dinerets de tots. Propose el día del "albinegre patidor", espècie que cal protegir per evitar llur extinció.
ResponElimina