"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 11 d’agost del 2010

BONES VIBRACIONS ALBINEGRES



Bones vibracions a Castàlia. Es prompte però açò és un altra cosa. La màxima de Jordi Vinyals (fotos, nou entrenador i ex jugador albinegre i del Barça B per als no iniciats en la matèria) és traure la pilota jugada, per damunt de tot, a la maniera del Barça, i això és futbol i no el que vam patir la temporada pasada, amb balonaes platjeres amb tres entrenadors diferents.
El problema és que no som el Barça, clar, no tenim jugadors a la defensa que traguen la pilota molt ben jugada, però sí al MIG DEL CAMP. ALBRICIAS! em van agradar el nº 6 DAVID LAZARO sobretot i també HECTOR SIMON, el xic de vida de pel.licula, amb tots els respectes, tant de bò acabe bé!! (us recomane el video de la seua història, el podeu trobar al PPO, FICHAJES, HECTOR SIMON. Ho narra Robinson, el de canal plus)

Els joves de la pedrera amb uns detalls de categoria, com
JAUME ALMELA, OLÉ (ui, perdó, que no sóc taurí!!) este xiquet es nota enseguida té qualitat, igual que el argentí d l´altra banda, el 26, JULIAN pot ser?
A més en esta categoria horrenda n´hi ha molts camps de gespa artificial i poca calitat en els rivals i PODEN SER OBSTACLES en el tipus de joc que es vol instaurar. Aci fariem bé de seguir la frase favorita del president-ninot que tenim: TINGAM PACIENCIA... si les coses no ixen rodaes des del primer dia. Confiem en "CARA LLAPISERA" (així nomenave un agüelet a J.Vinyals quan jugave) i en el seu estil, a lo Guardiola, salvant més graons que té el Fadrí.
Menys mal es van enrrecordar de JUAN SORIA, minut de silenci com sempre tallat pel bandarra, dit suaument, de torn. No es van atrevir a parlar, ni Laparra ni ningú, som humils... ja,ja.
Han arreglat els waters, segons he escoltat i la cervesa pot tindre alcohol, mareeeeeee.
Feie molta calor, molts seguidors del Llevant i empat a 2, però el principal és la bona imatge de l´equip. Al final tertulieta de nivell i a dutxar-se després "l´esforç".
El jugador "popular" (no populista) d´enguany pot ser el negret Mamady, mare meua, té unes cametes filiprim i li costa adaptar-se per tots els costats. De moment l´únic content és Paco Causanilles segurament.
No pensave fer "cròniques" albinegres però com me va agradar el que vaig vore, "lo exteriorizo".
No me importa lo que digan... Si se me oblide aaalgo demane col.laboració entre els albinegres de pro, que los hay y muchos, NO ESTAMOS TAN MAL, HOMBRE !!! al meu costat tenie un home que havie vingut expresament des de Fortanete a vore al Castelló... com si fore el Barça!
I els que no aneu, encara podeu tornar al redil albinegro, beeeeeee !! PPO ! beeeeeeeeeee!!

2 comentaris:

  1. Si senyor! jo també vaig eixir prou content del partit. La crónica es fidedigna i reflectís el que va passar a la gespa de Castàlia. Sols apuntar com a part negativa dos noms: Pau i Pol. Tenen que donar més, perque ja no tenen temps... o ara o mai. El argentí Julián es una filigrana i un descubriment (un diamante en bruto). Res més, Pam Pam Orellut i punto!!!!

    ResponElimina
  2. Menys mal que no anaves a fer cròniques albinegres!! Hahahaha... A vore si l'any que ve els vàters han aguantat, i sobretot, si la cervesa és una altra volta sense alcohol. Tant de bo eixa manera de jugar es mantinga durant tota la temporada, passe el que passe -a 2ª B això és molt difícil-. Això sí, en l'últim minut de l'últim partit de la promoció d'ascens i guanyant 1-0, tampoc no passa res si encalem algun baló a l'Hospital General (ara ja no tenim riu Sec).

    ResponElimina