"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimarts, 27 de juliol de 2010

Mark Knopfler, el geni sinestèsic de la guitarra


Ja he parlat de llibres, futbol... hui toca música. I el més il.lustre, el millor és MARK KNOPFLER,
amb la seua guitarreta "parlaora", fa sentir emocions. Diuen que es esquerrà i que toque com ho fan els dretans, que li agrade molt el vinet de la Rioja, el que és notori és la seua màgia amb els dits, no púa, a l´hora d´arrencar notes de les diferents guitarres.
Com a lo millor sabreu, està de gira per les Espanyes i aprofitant la conjuntura, parlaré de les seues cançons, les que més m´agraden.
Tot comença quan li porten una cinta de cassette a un locutor de Ràdio Londres amb cinc cançons, entre elles Water of love, Down to the waterline i... el summum SULTANS OF SWING.
El afortunat locutor les difon i al poc tenim el primer disc DIRE STRAITS, com el nom del grup constituït. Estes cançons i altres com Wild west end formen un L.P. de gran sencillesa que alcança la maestria.
Després ve COMMUNIQUÉ, on n´hi ha moltes cançons "favorites" de coneguts meus, pot ser lectors d´estes paraules: Once upon a time in the west, News, Lady Writer, Where do you think you´re going?
MAKING MOVIES: Tunnel of love, Romeo and Juliet, Skateaway...
LOVE OVER GOLD: a més de la que dona títol al L.P. (quina expresió més bonica) la brutal Telegraph Road, on pareix que anem devorant quilòmetres realment per la carretera telegràfica, obra mestra de aproximadament un quart d´hora. Esta mena de SINESTÈSIA també es produeix en la més recent Sailing to Philadelphia, on sembla veges els núvols des de l´avió (en este cas pot ser en la inestimable ajuda de la portada del CD, ja hem evolucionat)
BROTHERS IN ARMS: mare meua! Només us diré que "cuando era más joven", com Sabina, escoltava esta cançò totes les dies a primera hora , com una espècie d´oració abans d´eixir de casa. Lletra preciosa a més de la música: "We´re fools to make war on our brothers in arms".
"Ride across the river" (més sinestèsia, pel "river") i algunes cremades com Money for nothing, So far away, Walk of life...
I més, i més, i més..., com quan Puyal cante les excel.lències del crack argentí del Barça:
ON EVERY STREET, amb l´homenatge a Elvis (Calling Elvis, massa pleonàstica) m´agraden més la pròpia On every street, You and your friend, Ticket to heaven per altres raons.
Tot açò amb Dire Straits, a més de la recopilació ALCHEMY, faltarien bandes sonores de pel.lícules com el GOING HOME de Local Hero, la oblidada The long road (Call), sintonía del programa de TVE La Tarde y La princesa Prometida, un poc empalagosa, com Juan de Juanes.
Després el ja mencionat Sailing to Philadelphia, amb Speedway at Nazareth( molt xula i "apegalosa"), What it is i més tard The ragpicker´s dream (Why aye man) i col.laboracions amb els Notting HillBillies, amb Chet Atkins (Neck and Neck) ...Eric Clapton...
Les més recents ja no les conec tant, però el sò és inconfussible i quan escolte dúes notes dic: iep! el amic Mark Knopfler , però no per monòton, sinò per què conec la veu de la guitarra. Get Lucky, Border Reiver...

Pregunta difícil: quina és la vostra favorita? Per a mí, totes les anomenades ací, però ja he dit quina és el summum. La pots escoltar 224.053 vegades i té la "bellesa de les coses sencilles", com es traspua al llibre "La elegància del eritzó", on per cert aparèixen citats els Dire Straits.

N. del A.. Tots els títols anomenats ací els tinc originàriament en cinta de casette i L.P. (com Deu mana) menys en CD alguns com Golden Heart, Sailing to Philadelphia, The ragpickers... i altres més posteriors (Shangri- la)


2 comentaris:

  1. La millor es "SULTANS OF SWING", es la cançó i punto. Es una cançó redona e inmortal. Mark Knopler i Dire Straits, m'han fet passar molts bons moments musicals i formen part de la banda sonora de la meua vida. Hoangho en este article t'has lluit. Brutaaaaaaaaaaaaaaaaaaal!!!.

    ResponElimina
  2. Anda, anda, que donde esté Money for Nothing que se quite lo demás.

    En cuanto he visto que escribías sobre Dire Straits, me han venido a la memoria gloriosas tardes de mi juventud castellonera, es como lo de la magdalena de Proust, jajajajajaja, de golpe, zasssssssssss, a recordar el pasado xD

    ResponElimina