"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 23 de juliol de 2010

LA CONJURA DE LOS NECIOS, Ignatius... i molt més.


Anava a per "Seda" i vaig tornar amb el abstruso Ignatius a les mans, si es que no viole les normes de la geometria i la teologia al afirmar la segona proposició, per el gargantuesc volum del protagonista.
Esta ja mítica novel.la marcada per la tragèdia de l´autor John Kennedy Toole, (es va suicidar i va ser sa mare la qui va aconseguir publicar-la) a més d´una crítica a la societat nordamericana de mitàn segle XX i una mostra dels ambients i característiques de la ciutat de Nova Orleans, és a la vegada comèdia i tragèdia, amb les desventures d´Ignatius J. Reilly, un ser especial que ens deuria caure malament i que al final et cautiva amb la seua facundia. Es malfeiner, ideòlec (situat a la Edat Mitjana), fartó, fa creuada contra els homosexuals, contra la modernitat, contra tot lo món! i té un problema existencial: se li tanque la vàlvula pilòrica quan les lleis no es compleixen. Ell mateix es defineix com un "anacronisme", "mi yo carece de elementos proustianos".
A destacar també altres personatges com la patidora i borratxeta mare, el negre Jones (no sóc racista, ¿? com Josep Anglada) la "núvia" Mirna Minkoff, el trompellot patruller Mancuso, la pija sra. Levy, la destarifada srta. Trixie, el resignat sr. González...
I les fantàstiques cartes que escriu en los cuadernos Gran Jefe, i la roda de la Fortuna, concepte bàsic de "De Consolatione Philosophiae", de Boecio, la seua obra filosòfica de capsalera:
"Oh, Fortuna, oh. deidad ciega y desatenta, atado estoy a tu rueda. No me aplastes bajo tus radios. Elévame e impúlsame hacia arriba, oh diosa".
I el inquietant guant de goma...

Podeu consultar les opinions del enllaç Club de Lectura, per què la vam llegir i comentar fa uns mesos i va tindre prou èxit, entre gargantuesc i elefantiàsic. (ara veig que tampoc són unes opinions molt reacionades en el llibre)

Us propose també que cadascú aporte la seua opinió, la seua expresió preferida, per què em consta que és una novel.la coneguda per "l´afecció".

2 comentaris:

  1. Cuando en el mundo aparece un verdadero genio, puede identificársele por este signo: todos los necios se conjuran contra él. (Johnathan Swift). En aixó está tot dit. Ignatius es el anti-heroi per antonomasia, es el personatje mes atractiu/repulsiu de la literatura de tots els temps. Lo millor del llibre son les cartes que escriu al cuaderno "Gran Jefe", son sublimes!!!

    ResponElimina
  2. Jo afegiria al que dius que és una novel.la per a posar-se en situació i fartar-se de riure, Ignatius és un tipus còmic, així com també ho són les seues aventures.

    ResponElimina