"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 16 de maig del 2021

Com fa 40 anys.

 


Demà, 17 de maig, es compliran 40 anys de l´ascens a 1ª (Racic, Navarro, Pulido, Ferrer...) 

https://hoanghoat.blogspot.com/2015/05/34-anys-de-lascens-1-contra-el-rayo.html

Ahir, com aleshores, vam tornar a l´estadi, en diferents circumstàncies. Aquell any amenaçava la neumonia atípica, el després denominat síndrome del aceite de colza, a Madrid se moría la gent i no se sabia el perquè, venia el Rayo... ara estem en una pandèmia i tota precaució es poca. 

Com deia, vam tornar el meu germà Ferran i jo al mateix lloc, diferent estadi, antic/Nou Castàlia, sentiment perenne, similar emoció, com aleshores, una hora i mitja abans del partit, sense dinar pràcticament, samarreta d´estreno obsequi de Fedpecas/Radio Voramar, gràcies; mateix himne, escut, club, el que ha costat... Tots els mitjans de comunicació pendents del C.D. Castelló, els primers en tornar al futbol, 2.000 i pico afortunats... nervis, menys mal que el temps ennuvolat impedeix ens axixarrem a Preferència Alta, ai el meu raconet! sempre al costat de Tribuna (a Torre, a Gol) 

Crònica: els equipiers van fer el que van poder, com Cagueme.

Distint final: ascens a 1ª/comprar molts números per retornar a 2ª B just la temporada de cel.lebrar l´esperat centenari.

Fa 40 anys van guanyar 2 a 0 al Rayo la penúltima jornada de Lliga els Ribes, Robert, Planelles i cia en una defectuosa gespa; ahir un equip més justet, un futbol diferent, amb impecable catifa verda va perdre 0 a 2. Gran decepció. Esperem una nova victòria també contra el Rayo i en la penúltima jornada quasi certifique la permanència a 2ª, lloc natural del nostre club. Objectiu diferent, anhelem mateix final feliç. 

Óscar porta (a voltes) el model de samarreta homenatge a Racic, Gálvez el braçal senyero que Planelles va instaurar i recuperat fa uns anys, els jugadors d´albinegre... els aficionats, de totes les edats, amb banderes, samarretes i el que faca falta... com fa 40 anys.

Pam pam orellut!

(igual les samarretes no s´estilaven, ara tothom amb algun motiu orellut)


       

  









17/05/1981 De gom a gom.













S'haguere despistat Racic? :-) 























De totes les edats.












Ahí estem, "viajes para no parar".




Javi, company de Centenari albinegre, 40 anys... fidel. I el mestre... 



Servidor... porteria Torre. 40 anys aprox. també.

Javi ahir, samarreta de Penya Torreblanca albinegra, diuen per ahí que la província és albinegra... ací un breu vídeo on apareix en acció, les càmares no van captar sus peripecias i vicisitudes amb els guàrdies.






Samarreta mentada. Mascaretes albinegres.


Vídeo d AHISCAS 17-05-1981 ascens contra Rayo Vallecano:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada