"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 5 de gener del 2018

"La trobada nadalenca". Per Pau.


Encetem l´any amb un conte de Nadal, "La trobada nadalenca", del meu nebot PAU, amb el que ha guanyat un concurs de redacció entre els alumnes de col.legis de Castelló organitzat per El Corte Inglés i la COPE.
A Pau li agrada llegir, redacta molt bé i ha creat un relat breu imaginatiu, si afegim el final sorpresa (com els bons microrrelatistes) doncs ens queda un conte redò. A mi m´ha agradat molt, així que el compartisc amb tots els seguidors lletraferits del blog.
Pau té predilecció pels llibres de la sèrie "Els Cinc" d´Enid Blyton, açò em sona... http://hoanghoat.blogspot.com.es/2010/06/mis-primeras-lecturas-enid-blyton.html 
va al col.legi Tombatossals (cal felicitar als mestres, alguna cosa tindran a veure...) i espere persevere amb aquest tipus d´aficions.

El 2012 altre nebot, Joan, va guanyar un premi amb Fa tant de temps, una paperera del pati de l´escola que ens parlava. També Arnau el 2017 ha fet una personificació del Fadrí, símbol castellonenc, El somni destrossat, premiada i publicada a un llibre, com el de Joan. Si punxeu els enllaços les podeu llegir. Doncs ara recollim el premi del relat de Pau... ( ja l´heu llegit? ) on resultava que ens parlava un ren ! Fins i tot el gran locutor Raúl Puchol, conductor de l´acte d´entrega de premis, es va quedar bocabadat.

ENHORABONA, Pau ! Tant de bo el Reis Mags et porten algun llibre...


Reflexió final: haurem de posar alguna cosa esta nit per als camells també !
Enhorabona també als altres xiquets* premiats.
*Plural genèric, clar.

6 comentaris:

  1. Enhorabuena al premiado y también a la familia, que se va a transformar en una saga de escritores. A ver cuando vemos algún escrito del señor Juan o la señora Magdalena, que seguro que también tienen calidad.
    Lo de "Los cinco" deja huella. Yo también comencé con ellos y luego seguí devorando lo que había en casa. Se ve que es buena cosa para empezar.
    Lo dicho, enhorabuena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias J.J., se lo diré.
      Los "señores" son más de números y gastronomía respectivamte, aunque el primero se lució en unas palabras dedicadas al mismo Pau en la 1ª Comunión y la segunda es más de tradición oral.

      Por cierto, confirmar que SSMM han obsequiado a nuestro pequeño gran relatista con dos ejemplares de Enyd Blyton, uno de Los Cinco, otro de Aventura, serie que nos leía D. Paco en la "bendita mil veces escuela querida". Otros protagonistas con el loro Kiki...
      ¡Saludos!

      Elimina
  2. Pau pot escriure sobre la família desconeguda d'eixe home barbut i gros o sobre el que a ell li parega! Quan era més xicotet ja se li veia que tenia traça per fer el que li abellira. Discret, atent, sensible i molt treballador. No em sorprén gens, però m'emociona llegir-lo amb tanta coherència i un vocabulari tan ric. Pauet volarà lluny, tant ho més que Noël, el cosí o Rodolf. Té les ales i el camí!

    Per cert, Pau: l'any que ve et faré cas i deixaré torró, carlotes i algun pastisset dolcet de propina.

    Clara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari, Clara. A més, bonic i sentit, es nota, i és que no ho havia posat per discreció però Clara ha sigut mestra del "petit escriptor" tot un cicle d´aprenentatge o ensenyament, com es diga ara. Així que la seua opinió és prou respectable, he,he. Li ho passe a Pau, segur se pagarà d´aquestes paraules de la seua mestra!

      Per cert, Pau, has "creat escola" amb el present de la carlota i dolços!

      Elimina
  3. Clar que he estat amb Pau a escola! Ara bé, no sé qui ha sigut mestre ni qui ha aprés de qui. Honestament, ha sigut una cosa a mitges: l'un per l'altre i l'altre per l'un. Un gustasso, vaja.
    I ara mira, llegir relats així de bonics que ixen del seu cabet és fabulós.

    Si deixo ja el torró preparat serà massa prompte, tat? Ho dic perquè en cara en tinc. (De carlotes no, però millor, que si no es faran malbé amb tant de temps per davant i Rodolf se les ha de menjar acabadetes de collir!)

    Clara

    ResponElimina
    Respostes
    1. No només està pagat sinò que "farde" d´haver-te tingut de mestra. :-)

      A veure si ens recordem d´ací un any abans de Nadal i proposem el torró i les carlotes...

      Elimina