PILOTA, PILOTAAAA !!!
No és el crit d´un davanter desesperat demanant-la o d´un entrenador atípic pegant bramits com Naya. Es l´expressió utilitzada per l´eufòria d´un gol en el temps de descompte.
Temps era temps quan el C.E. Castelló disfrutava d´un equip amateur que ara vullguerem com a primer equip, posseïdor d´una qualitat espeluznante, apocalíptica que diria Buenafuente disfressat de Piqueras. A risc de cometre anacronisme u oblidar algú una alineació tipus:
Fermín o Julio, Carrillo, Javi o Ramón, el Fideüero Balaguer, Levi o Alfredo; mig de camp brutal amb Víctor, Manchado, Pedro López i davantera de memòria: Pastor, Marzá, Marqués. També estaven els Mateu i Alcañiz, Breva, Taberner, Nando...
Uffff !!! esteu exclamant ara mateix els veterans que vau gaudir del futbol autòcton d´esta gentola (amb tot l´afecte) immediatament després del partit de 2ª div. o cada quinze dies acudint aposta al vell Castàlia en lliga de 3ª div. i amb entrades espectaculars a les graderies de pedra romànica.
Doncs la història de la pilota consisteix en el següent costum:
Si l´amateur guanyava, el menda i els col.legues ens obsequiavem amb una saborosa PILOTA DE FRARE reglamentària de la desapareguda pastisseria TONICA de la gloriosa plaça Mª Agustina.
Jugavem contra el típic i anònim conjunt de la categoria amb samarreta roja i pantaló blau, anavem empatats i ja vèiem que ens quedavem sense victòria albinegra i sense tastar la crema de la pilota de Tonica. No recorde si l´assistència fou de Manolo Pastor, de Toni Manchado o Manolito Marqués; sí estic veient el bot de Monstruo Marzá amb la melena al vent i les cadenetes al coll i el remat, no cal aclarir que de cap, la conseqüència del qual ens feia esclatar de goig futboler i a l´ensems salivar com el gos de Pavlov esperant la recompensa. Els quatre panolis vam xillar a l´uníson: PILOTAAAAA !!!
POST PARTIT:
He de confessar que si per desgràcia es produïa l´estrany fet de no aconseguir la victòria ens consolàvem amb un jaimito, al cap i a la fi havíem complit acudint a Castàlia i tocava berenar.
Deixem per altre dia analitzar el férreo marcaje que li vaig fer a Manchado en la final de l´institut. Ell ho ha oblidat, com els mals records... a mi m´enganya la memòria, perquè la realitat és que el somni va durar mitja part, a la segon ens van pelar per 3 a 1, dos gols del futur professional i l´altre a passada d´ell, como no podía ser de otra manera, que deia CHENCHO.
Atreviment apòcrif:
A la bíblia albinegra diu que el nostre Manolito, (no Adebayor) blanc i xicotet actuaba como centrocampista organizador y además tenía gol. Jo el recorde més com a extrem esquerre que migcampista organitzador...
Amb permís de l´autor LOPEZ-CS este vídeo per commemorar l´aniversari de hui, trist per la situació actual però històric pels 89 anys. PAM PAM ORELLUT !! ... FOR EVER (m´ha cridat PUNSET). Emociona de veritat ! :
http://youtu.be/poUgPV5XpDQ
La imatge de MARZÁ és atípica totalment, falten les consabudes cadenetes i melena, no he trobat altra, com tampoc d´aquelles magnífiques formacions de l´amateur del nostre equip, el CLUB DEPORTIVO CASTELLÓN o CLUB ESPORTIU CASTELLÓ.
Temps era temps quan el C.E. Castelló disfrutava d´un equip amateur que ara vullguerem com a primer equip, posseïdor d´una qualitat espeluznante, apocalíptica que diria Buenafuente disfressat de Piqueras. A risc de cometre anacronisme u oblidar algú una alineació tipus:
Fermín o Julio, Carrillo, Javi o Ramón, el Fideüero Balaguer, Levi o Alfredo; mig de camp brutal amb Víctor, Manchado, Pedro López i davantera de memòria: Pastor, Marzá, Marqués. També estaven els Mateu i Alcañiz, Breva, Taberner, Nando...
Uffff !!! esteu exclamant ara mateix els veterans que vau gaudir del futbol autòcton d´esta gentola (amb tot l´afecte) immediatament després del partit de 2ª div. o cada quinze dies acudint aposta al vell Castàlia en lliga de 3ª div. i amb entrades espectaculars a les graderies de pedra romànica.
Doncs la història de la pilota consisteix en el següent costum:
Si l´amateur guanyava, el menda i els col.legues ens obsequiavem amb una saborosa PILOTA DE FRARE reglamentària de la desapareguda pastisseria TONICA de la gloriosa plaça Mª Agustina.
Jugavem contra el típic i anònim conjunt de la categoria amb samarreta roja i pantaló blau, anavem empatats i ja vèiem que ens quedavem sense victòria albinegra i sense tastar la crema de la pilota de Tonica. No recorde si l´assistència fou de Manolo Pastor, de Toni Manchado o Manolito Marqués; sí estic veient el bot de Monstruo Marzá amb la melena al vent i les cadenetes al coll i el remat, no cal aclarir que de cap, la conseqüència del qual ens feia esclatar de goig futboler i a l´ensems salivar com el gos de Pavlov esperant la recompensa. Els quatre panolis vam xillar a l´uníson: PILOTAAAAA !!!
POST PARTIT:
He de confessar que si per desgràcia es produïa l´estrany fet de no aconseguir la victòria ens consolàvem amb un jaimito, al cap i a la fi havíem complit acudint a Castàlia i tocava berenar.
Deixem per altre dia analitzar el férreo marcaje que li vaig fer a Manchado en la final de l´institut. Ell ho ha oblidat, com els mals records... a mi m´enganya la memòria, perquè la realitat és que el somni va durar mitja part, a la segon ens van pelar per 3 a 1, dos gols del futur professional i l´altre a passada d´ell, como no podía ser de otra manera, que deia CHENCHO.
Atreviment apòcrif:
A la bíblia albinegra diu que el nostre Manolito, (no Adebayor) blanc i xicotet actuaba como centrocampista organizador y además tenía gol. Jo el recorde més com a extrem esquerre que migcampista organitzador...
Amb permís de l´autor LOPEZ-CS este vídeo per commemorar l´aniversari de hui, trist per la situació actual però històric pels 89 anys. PAM PAM ORELLUT !! ... FOR EVER (m´ha cridat PUNSET). Emociona de veritat ! :
http://youtu.be/poUgPV5XpDQ
La imatge de MARZÁ és atípica totalment, falten les consabudes cadenetes i melena, no he trobat altra, com tampoc d´aquelles magnífiques formacions de l´amateur del nostre equip, el CLUB DEPORTIVO CASTELLÓN o CLUB ESPORTIU CASTELLÓ.
Ufffffff!!!!!!!ara mismo estiu exclamant que buenas estan las pilotassssss!!! mis condolencias de corazón.
ResponEliminaSi que son malos tiempos. 30 años soñando con este equipo y ahora que empezaba a compartirlo con mi hijo me lo arrebata. Triste, muy triste.
ResponEliminaGran artículo, por unos momentos me has hecho relegar la realidad a un segundo plano.
Gràcies per les condolències i falagaments, papacangrejo, te puse de enlace ilustre, je,je.
ResponEliminaMadre mía, ¡¡Ni me acordaba de la pilota de frare ni de los Jaimitos !!, mareeeeeeeeeeeee, qué cosa taaaaaaaaan buena ñam ñammmm
ResponEliminallèpol !! apareces cuando huele a Mª Agustina, ja,ja. Açò és memòria històrica i avant. Crec que Alberto Molt Honorable vol fer-la Patrimoni de la Humanitat o almenys dels Coloms ! Ara que si no salva al Castelló...
ResponEliminacómo veis el tándem RITA-ALBERTO ??
yo veo futuro en Polonia, bueno no, que no lo vemos...
Rita rechazó el cargo lleno de mierda que dejó Camps, que la Srta Barberá es MUCHA Srta Barberá. Yo me confieso abiertamente Barberista (que no pepeista, que es muy distinto), y espero que el Sr Fabra dignifique de nuevo el cargo de president de la GV
ResponEliminaLes pilotes de Tonica, aixó si que eren pilotes. Se me ha puesto la piel de gallina y he salibado con desmesura al recordar aquellas tardes gloriosas disfrutando del amateur del CDCS. Gracies Juanjo.
ResponEliminaEl sr. Fabra sona a D.Carlos. Aci li diem Alberto-alcalde, ara serà Alberto-molt honorable.
ResponEliminaDe res, twittero ! Has trobat el còdex furtat per algun lloc del camí?
per cert, les pilotes de frare han desbancat al sr. Joan Francesc Mira del 10é lloc de les entrades "populars" (de poble, no de peperos)Després diràn que muere el sentimiento... També em sap malament perquè "desapareix un llibre" del top-ten.
ResponEliminaUn senyal: a la plaça Mª Agustina han obert una pastisseria on estava la de Tonica !
ResponElimina