"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimarts, 7 de setembre del 2010

Manipulant la història...



Si visiteu l´ALJAFERIA de Saragossa aneu en compte amb el guía Mariano... no és "el corto" per què en sap molt d´història però també manipular-la. No cal ser un linx: ell comença en lo de "los niños de hoy no saben historia", referint-se a la vida i miracles d´Agustina d´Aragó (algo així com "los afluentes de los ríos", fonamental si vols anar amb la cara alta pel carrer). Després ja venen els complexes i diatribes anticatalanes amb la senyera, el nom de la Corona d´Aragó i sobretot la història, obviant, ignorant la relevància dins d´ella de nosaltres els valencians i els catalans, als quals els "raje" "poniendo los puntos sobre las íes" (com no es cansava de repetir de forma compulsiva).
Ignora la importància econòmica de ciutats com Barcelona i València, fonamentals en l´expansió comercial; la existència de les Corts als diferents països o parts (o com vullgueu dir) de la Corona, de les Diputacions o Generalitats, lleis, costums o Usatges, inclús la llengua, etc. fent una SINÉCDOQUE CENTRALISTA, com si tot començara i acabara en Aragó, "la parte es el todo".
Cau en el mateix parany del que acusa als catalans de manipular la història, però a lo bèstia. No m´estranye les abundants trifulques que ha tingut en catalans, els quals, manipulats o no, li han rebatut alguna teoria absolutista de les seues.
A més, l´unificació dels regnes és un procés històric lent i complicat en la PRÀCTICA, en la REALITAT, com va passar amb Castella, no un art màgic de "birlibirloque". I si no que estudie la Prehistòria, on entendrà la lentitud dels canvis.
En l´afany de "poner puntos..." ens va recomanar un llibret, asseverant no ere ell l´autor. El vaig demanar, fullejar i... tornar.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

12 comentaris:

  1. J.A. Gillan7 de setembre del 2010, a les 22:55

    Es la teua paraula contra la de Mariano, per tant te done el benefici del dubte i donaré per bona la teua versió, tot i que tú, segons el meu pareiser, estás prou condicionat per la versió pancatalanista de l'Historia. Per cert, Agustina Raimunda María Zaragoza Doménech, «Agustina de Aragón» ere catalana (nascuda a Barcelona i morta a Ceuta).

    ResponElimina
  2. hoangho8 de setembre del 2010, a les 19:17

    veus? el mèrit per a Aragó, ja,ja i tampoc es deia Agustina (segons Mariano). Jo mire els fets i interprete, com qualsevol panoli.

    ResponElimina
  3. Jaime8 de setembre del 2010, a les 23:15

    Lo de manipular la historia es más viejo que el mundo y debe ser una tentación tán grande que cuaquier territorio por pequeño que sea puede descubrir sus años de gloria y grandeza tomando la parte del pasado que interese multiplicándola por mil mientras borra lo que no es conveniente.
    De eso los del Barcelona sabeis mucho que hasta hace cuatro dias para cuadrar los números borrabais lustros enteros.

    ResponElimina
  4. nando10 de setembre del 2010, a les 9:27

    ¡Viva Mariano y viva Don Santiago Bernabeu!
    he dicho.

    ResponElimina
  5. nando10 de setembre del 2010, a les 12:37

    Perdón pero no había leído en profundidad el post de mi amigo Jaume.
    Comentar por alusiones como aficionado al fútbol y Barcelonista, que la historía del fútbol no se puede borrar ni tergiversar. Está ahí para que aficionados de ciertos clubs tengan quehaceres y no se aburran o dormiten mientras sus equipos maltratan el balón (que si mi agüelo había nacido el año de la 1ª Copa de Europa, que si Franco era ya cabo cuando fichamos a la Saeta Rubia, que si la tele era o no en color...)
    Por suerte, como aficionado al Barça, disfruto y mucho del presente y, sobre todo, creo que tenemos un gran futuro.

    AMÉN

    ResponElimina
  6. hoangho10 de setembre del 2010, a les 18:28

    Amén, però açò anave de història, tenim una facilitat per portar-ho tot al futbol (jo també)tremebunda, haurem d´anar en manada a un psicòleg, si es uruguaià com Benedetti millor.

    ResponElimina
  7. Jaime11 de setembre del 2010, a les 1:12

    Como era de esperar los boixos con sus rancios argumentos que no cambian pese a su dulce realidad.
    Debe ser el fruto del sufrimiento de tantos años oprimidos por las hordas merengues.

    ResponElimina
  8. Tzaro11 de setembre del 2010, a les 11:13

    Al final tooooodo deriva hacia el fútbol. Ainsssssss. Yo, como buen valencianista no diré nada, que fijo me llevo una colleja.

    PD.- Viva D.Mariano y su visión de la historia

    ResponElimina
  9. hoangho11 de setembre del 2010, a les 18:55

    Tzaro, estas aplaudint a qui t´ignora o menysprea. Pareix mentida que sigues del cap i casal. Visca el rei... en Jaume !!

    ResponElimina
  10. J.A. Gillan11 de setembre del 2010, a les 23:12

    Parlant de manipulació i ara que la Diada d'enguany s'acaba:

    … el 11 de septiembre se conmemora la rendición de la ciudad de Barcelona tal día de 1714, tras la declaración de guerra de las Cortes Catalanas en el 10 de julio del mismo año al no reconocer éstas el Tratado de Utrecht que ponía fin a la Guerra de Sucesión Española?
    … la guerra no fue de secesión, como los nacionalistas venden, sino de sucesión? En dicho Tratado el pretendiente a la Corona Española, el Archiduque Carlos de Habsburgo renuncia al trono, reconociendo la soberanía de Felipe D'Anjou, contra el que se la disputó en la llamada Guerra de Sucesión Española, tras la muerte sin descendencia del Rey de España Carlos II? Es decir, es una guerra civil entre partidarios de dos pretendientes a suceder en la corona de España al rey muerto sin descendencia.

    ResponElimina
  11. nando12 de setembre del 2010, a les 20:44

    Touche, amigo Jaume.

    ResponElimina
  12. hoangho13 de setembre del 2010, a les 18:20

    Hem fet un salt qualitatiu en el temps! De moment "nosaltres els valencians" a Felip V el tenim cap per avall a Xàtiva. Estos Borbons...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)