"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 19 de setembre de 2010

JOSE ANTONIO LABORDETA, el cantautor proper.


Ha mort José Antonio Labordeta, el campetxano de "Un país en la mochila", el polític grunyó, professor, escriptor, poeta i cantautor. Ell deia ére "licenciado". Pose música al SENTIMENT, al sentiment de la seua gent, al sentiment de la terra, tant la física com l´aragonesa. Eixa terra amb la que estava compromés. Jo el conec més pel seu humor irònic, com a polític al Congrés dels Diputats, del gloriós "a la mierda" fins l´acomiadament cantat. Es burlaven d´ell molts ignorants dient-li que "se fuera por ahí con la mochila" famosa, perque ére un home de poble, un poeta del poble, un intelectual. No conec massa les seues cançons però tinc que donar la raó al amic Julio: "gallina en piel" amb la prosa i la música de "Somos", "Aragón", "La vieja", una que diu "regresaré a la casa de mi padre...", "Adiós" i l´himne aragonés de facto, "Canto a la libertad".
Labordetista Julio, ja ens aconsellaràs més cançons. Ha sigut un error no escoltar-lo més en vida, intentaré expiar-lo. La capella ardent s´instal.la al palau de l´Aljaferia, a les Corts Aragoneses. Esperem que Mariano, el guía patriota, ja el coneixeu, vage a retre-li homentge, al menys en el meu nom.
El seu germà Miguel també ére poeta poc convencional, irònic com ell i hi és entre els autors elegits per Francisco Rico en "Mil años de poesía española".
ARAGON, ARAGON, ARAGON !

4 comentaris:

  1. José Antonio (Labordeta) ¡¡¡Presente!!!
    Ere un artiste del poble, tot el meu respecte per a d'ell. Per a mí ere un adversari ideologic, pero mai un enemic.

    ResponElimina
  2. Bonito homenaje a Labordeta. Nunca es tarde, siempre estás a tiempo de descubrir sus canciones. Las que has nombrado también son de las que más me gustan. Podemos añadir "Albada", "Los masoveros", "Me dicen que no quieres", ... ya las iremos escuchando. Incluso, si nos animamos, podemos intentar cantarlas.

    ResponElimina
  3. I ara tots els que el menyspreaven s'apuntaran als homenatges.

    ResponElimina
  4. Aneu assajant i un dia fem un sopar tots junts i cantem les cançons de Labordeta. Podem seguir en Sabina o lo que us sapieu i acabar amb el PPO, és clar. Sopar eclèctic, amb guitarres, poesia, bous...cervesa, aigua, herberos...contalles, xarrada, germanor... SOPAR DE GERMANOR ECLÈCTIC !

    ResponElimina