La Vuelta Ciclista a España i la melangia d'un bou

Diumenge passat, em vaig posar davant de la tele per tal de vore l’etapa dels Lagos de Covadonga de la Vuelta Ciclista a España, eixa carrera que es decidirà aquest cap de setmana. He de dir que el ciclisme no m’interessa -mai no he entés eixa afició dels humans de patir i fer patir als altres- i que el motiu de vore la tele era sentimental.

Sí, jo vaig tindre una nòvia que pasturava en aquelles terres, i tenia la secreta esperança que la càmera enfocara el cos d’aquella vaca que vaig estimar. Malauradament, diumenge va ser un dia boirós i de pluja en aquella zona, i només la cursa era de l’interés del realitzador.

Antic paradís de vaques i bous, els Lagos de Covadonga s’han convertit en un producte turístic. Encara hi manen, les vaques: quan una vaca es planta al bell mig de la carretera, els de la romeria automobilística han de fer stop i paciència i això està molt bé. Encara que supose que, diumenge, per a què passaren els patidors ciclistes van fer un fuig-vaca-fuig i així tots -excepte nosaltres, els bóvids- feliços i contents.

En fi, no pretenia fer un comentari reivindicatiu, simplement desfogar-me, parlar de la meua melangia, d’aquell sentiment amorós tan intens aleshores i tan dèbil ja. Com cantava Léo Ferré: avec le temps, va, tout s'en va.