Xelo publica un anunci no molt convencional al diari de la seua ciutat "conservadora". Veurem si els seus dessitjos i anhels es duen a terme, tot i aixó surgeix un dubte: Fins quin punt és Xelo l´ama del seu destí?
Reconeixerem ambients, personatges, llocs de la terreta, ens podem sentir identificats en algún, espere en els més sans, je,je. Ens farem amics d´uns juganers esperits que vigilen les vicisituts de la protagonista.
La prosa de Ximo té qualitat, de ràpida lectura, amb constants canvis de narrador i interlocutor, conté brillants expresions, alguna d´"ofensiva" i enganxe segur. Us convide a descubrir-la en esta novel.la no publicada per la senzillesa de l´autor, recollida en este blog. Llançe la idea de fer un club de lectura casolà amb una cervesa i la presència d´ell. Però primer us la teniu que llegir, és clar.
Ximo Ramos és un consumat saramaguista, "baluarte" del club de lectura de la biblioteca Rafalafena i fa sucosos comentaris literaris al blog "L´Escalé de la Discòrdia".
Lo de la cervesseta cuan vullgueu, pero de moment llegir el llibre es materialment imposible, tinc massa llibres atrasats i en llista d'espera.
ResponEliminaA mi es que me sacas de Benedetti y ya voy perdido.
ResponEliminaA mi també em dóna molta peresa llegir-me-la, però crec que tinc l'obligació moral de pegar almenys una ullada, jajajaja. Gràcies Hoangh!!
ResponEliminaproper club de lectura:
ResponElimina- Cervesa uruguaiana a go-gó.
- Comentari de l´obra de Mario Benedetti, aixi com Saramago, Kalil Gibran, José Antonio, Josety ("Y fuimos albinegros"...)... algú més?
Osti tu quina MEZCOLANZA solo me falta el patillas cámara en mano con la madre maravillas.
ResponEliminaSerietat, n´hi ha que recolzar els escritors autóctons. A vore si hi ha algú que es la llig.
ResponElimina