El C.D. Castellón en ATOTXA, años 40.

 13 abril 1941 Atotxa, Real Sociedad 7 C.D. Castellón 1. Temp. 40-41

Hernández, Antolí, Gª Díaz, Arnau, Medrano, Santolaria, Guillén, Safont, Selma, Pizá, Pérez.

Jornada 6 fase final promoción a 1ª división. 

Las imágenes del antiguo Atotxa son siempre espectaculares y si encima aparece el C.D. Castellón más, y si son de la gloriosa década albinegra de los 40 es el acabose. Las primeras cuatro imágenes corresponden al partido citado, descalabro orellut, pero la temporada acabó bien, muy bien, con el ascenso a 1ª división por primera vez en la historia, contra el Real Zaragoza en Chamartín. 

Ante todo, gracias a la fantástica cuenta de twiter @atotxaorg Atotxa.org porque el origen de las mismas es de allí y si fuera de alguna otra pues también, y a BDFutbol, como siempre, por la información en las fichas de los partidos correspondientes. 

En este encuentro Terán marcó 4 goles y Safont hizo el honorífico. Se da la curiosidad de que el equipaje albinegro es prácticamente nuevo, estrenado la jornada anterior en el Sequiol contra el Granada, y el escudo también, no es el primigenio usado al principio, después estuvo muchos años sin llevarlo en la camiseta, pero este es otro tema, hoy estamos en Donosti... 

Enlace ficha del partido BDFUTBOL 

Formación de la Real Sociedad. Se cambian la camiseta habitual. En aquella época era bastante normal que lo hiciera el local. Campo abarrotado, árboles y casas.

¡Salta la Real al terreno de juego! qué imagen, con los niños expectantes y los mayores con sus chapelas y pañuelos, para protegerse del frío o más bien del sol.

Un imprevisto, las siguientes fotos no me deja descargarlas directamente y las he hecho sobre ordenador para que sean jpg, siento que pierdan calidad...

Saludos de tus paysanos! 

Esta imagen la tengo catalogada como cuartel Loiola 1941, supongo es de este partido también. En cualquier caso, albinegros haciendo servicio militar apoyando con el pam pam orellut histórico, escut i castell patriòtics! 

27 abril 1947, Atotxa. Real Sociedad 3 C.D. Castellón 2. Temp. 46-47 

Copa del Generalísimo, Ronda 1 (vuelta) 

Damos un salto en el tiempo y nos vamos a la temporada del descenso, tras seis brillando por los campos de la 1ª división española, derrotando a todos los poderosos, hazañas en el Sequiol y conquistas foráneas.

Higinio, Laborda, Arnau, Santolaria, Pizá, Juan Soria, Artés, Mariatges, Asensio, Balaguer, Basilio.  

Enlace ficha del partido BDFutbol R. Sociedad 3 CDCS 2

En esta ocasión ya es el visitante el que cambia el color del equipaje, de azul, color habitual en aquella época en la camiseta alternativa del Castellón (curiosa historia también, que dejaremos para otra ocasión). Los dos goles, de Asensio. EL BÚFALO, coñac Bobadilla...

Se perdió, pero como en la ida se ganó igualmente 3 a 2 en el Sequiol, hubo partido de desempate, ¿cómo acabó? pues estaba claro... 3 a 2, con goles de Basilio y dos de Juanito Soria. Aún se elimino al Atlético de Madrid y ya no se pudo con el Real Madrid en cuartos de final. Gran papel.

Enlace ficha partido BDFutbol CDCS 3 R. Sociedad 2, desempate en Sequiol.

Volvemos a Atotxa, prolegómenos. Santolaria, sonriente capitán castellonense, referee Fombona Fernández (guarda cierto parecido con el sr. Ostalé, de horroroso recuerdo para la historia albinegra) y sus anónimos (para mí) ayudantes y aseguraría Patri, capitán donostiarra.

Y hasta aquí el viaje, de un ascenso a un descenso, un placer bucear en la gran historia del C.D. Castellón y en este caso, la Real Sociedad.

AUPA ERREALA i, com sempre, PAM PAM ORELLUT !!

*Esta entrada espero guste especialmente al amigo Juanma ! ;-) 

Programa ràdio i tertúlia amb Planelles

Massa temps sense escriure al blog, de fet, demané perdó per no atendre els comentaris, no els havia vist... a entrades de El refugi de l´ereta, Jesús Monferrer in memoriam i Racic héroe real, ja he contestat breument.

Programa de Ràdio Voramar i tertúlia amb Juan Planelles, gràcies a José Luis Gual, a Conrado Marín, amb presència de Pepe Beltrán, quina alegria tornar a vore´l tan pito i comentar articles de premsa... i a l´inefable Alejandro Moll que ho recollís tot.

Ací queda per al record i per a la història, perquè ja estem cel.lebrant la temporada centenària del C.E. Castelló. Com sempre, anècdotes i riques vivències futbolístiques del "Mestre", garantia de sapiència i de passar un bon rato escoltant-lo. Al fons, imatges i vídeos dirigits per Conrado que i.lustraven els comentaris. Repàs a la seua trajectòria: al R. Madrid (ojo al cotxe 600), València (entrenador...), R. Zaragoza, sel.lecció (avió), Borriana... pura intrahistòria albinegra sobretot, amb capítols com el del sempre recordat partit del Sadar. Anècdotes que no conte Juan les conte Pepe... us ho aconselle! PPO!

 

Entrades al blog dedicades a Joan Bta. Planelles:

Hoangho: JUAN PLANELLES, futbolista costumbrista i lletraferit. (hoanghoat.blogspot.com)

Hoangho: El braçalet del C.D.Castelló, la nostra senyera. Juan Planelles, pioner. Altres braçals. (hoanghoat.blogspot.com)

Hoangho: Planelles al Mural d´Estellés. I el braçalet... (hoanghoat.blogspot.com) 

Alguns membres d associació Centenari Albinegre amb l´ínclit.

 Amb Dejan Racic

  

Com fa 40 anys.

 

Demà, 17 de maig, es compliran 40 anys de l´ascens a 1ª (Racic, Navarro, Pulido, Ferrer...) 

https://hoanghoat.blogspot.com/2015/05/34-anys-de-lascens-1-contra-el-rayo.html

Ahir, com aleshores, vam tornar a l´estadi, en diferents circumstàncies. Aquell any amenaçava la neumonia atípica, el després denominat síndrome del aceite de colza, a Madrid se moría la gent i no se sabia el perquè, venia el Rayo... ara estem en una pandèmia i tota precaució es poca. 

Com deia, vam tornar el meu germà Ferran i jo al mateix lloc, diferent estadi, antic/Nou Castàlia, sentiment perenne, similar emoció, com aleshores, una hora i mitja abans del partit, sense dinar pràcticament, samarreta d´estreno obsequi de Fedpecas/Radio Voramar, gràcies; mateix himne, escut, club, el que ha costat... Tots els mitjans de comunicació pendents del C.D. Castelló, els primers en tornar al futbol, 2.000 i pico afortunats... nervis, menys mal que el temps ennuvolat impedeix ens axixarrem a Preferència Alta, ai el meu raconet! sempre al costat de Tribuna (a Torre, a Gol) 

Crònica: els equipiers van fer el que van poder, com Cagueme.

Distint final: ascens a 1ª/comprar molts números per retornar a 2ª B just la temporada de cel.lebrar l´esperat centenari.

Fa 40 anys van guanyar 2 a 0 al Rayo la penúltima jornada de Lliga els Ribes, Robert, Planelles i cia en una defectuosa gespa; ahir un equip més justet, un futbol diferent, amb impecable catifa verda va perdre 0 a 2. Gran decepció. Esperem una nova victòria també contra el Rayo i en la penúltima jornada quasi certifique la permanència a 2ª, lloc natural del nostre club. Objectiu diferent, anhelem mateix final feliç. 

Óscar porta (a voltes) el model de samarreta homenatge a Racic, Gálvez el braçal senyero que Planelles va instaurar i recuperat fa uns anys, els jugadors d´albinegre... els aficionats, de totes les edats, amb banderes, samarretes i el que faca falta... com fa 40 anys.

Pam pam orellut!

(igual les samarretes no s´estilaven, ara tothom amb algun motiu orellut)

       

  

17/05/1981 De gom a gom.

S'haguere despistat Racic? :-) 

De totes les edats.

Ahí estem, "viajes para no parar".

Javi, company de Centenari albinegre, 40 anys... fidel. I el mestre... 

Servidor... porteria Torre. 40 anys aprox. també.

Javi ahir, samarreta de Penya Torreblanca albinegra, diuen per ahí que la província és albinegra... ací un breu vídeo on apareix en acció, les càmares no van captar sus peripecias i vicisitudes amb els guàrdies.

Samarreta mentada. Mascaretes albinegres.

Vídeo d AHISCAS 17-05-1981 ascens contra Rayo Vallecano:

Un món nou. "AJUDA!" Per Pau.

XV Premi Narrativa Vicent Marçà. (informació del premi)

Continuem amb la saga de nebots premiats, Pau repeteix i s'uneix als cosins Joan i Arnau, recordem:

"La trobada nadalenca". Per Pau.  

Al meu parèixer, el relat conté (a més de bona redacció, vocabulari adequat, etc.) una idea genial: havia vist escriure del present al futur, ara bé, no recorde del futur al passat. I un missatge molt bo, ecològic, cuidar la natura, que l´aigua de la mar continue sent del color d' "un cel de mar forta", com escriu de forma poètica la prometedora germaneta Maria en una redacció. 

Llegiu-lo. Només apunte que almenys sabem que el valencià encara existeix a principis del segle XXII i m agradaria preguntar-li a la xiqueta protagonista en quina categoria està el Club Deportiu Castelló i si encara canten el pam pam orellut a la vora del segon centenari.

Enhorabona, Pau! a seguir llegint i escrivint.

 

          AJUDA! Per Pau.

Nuevas imágenes del C.D. Castellón en Conexión Vintage. 81-82

 

Tenía la esperanza de que en la 2ª parte del vintage de Marañón aparecieran imágenes del C.D. Castellón, así ha sido, aunque sea en forma de "dolorosa" derrota. El protagonista marcó tres goles, en realidad parece que uno fue de Verdú en p.p., el segundo de penalty y el tercero una extraña cantada del ídolo Racić, quizá motivada por la iluminación del viejo Castalia o quizá demostración de la humanidad del héroe... luce la camiseta amarilla con la que se le homenajea en la actualidad. En cualquier caso, un placer disfrutar de imágenes que nos llevan al recuerdo de aquella temporada agridulce en 1º división. 

Aquí el enlace del programa. En el minuto 37 aparece este partido jornada 12, del 22 de noviembre de 1981:     

Conexión Vintage Marañón II

Ficha partido CDCS 1 Español 4 (bdfutbol.com)

El siguiente enlace contiene imágenes de partidos jornada 6 contra el Valencia C.F. y 11 contra Real Sociedad: 

Los colores de Racic 4ª parte

Programa que ya dedicó Conexión Vintage al C.D. Castellón: 

Conexión Vintage CD Castellón

 Marañón y Verdú, protagonistas.

Ahí darrere prop de Verdú estem nosaltres.

 

       0-1 ¿Qué pasa, Verdú?

 

Racić atrapa tras contraataque españolista donde se ve bajando a Lotina, Javier Beltrán y Julio Durán.

 

 1-3 Momento "trágico".

 

Lluvia de almohadillas y frustración, el sr. Alvarez Margüenda no conoce la dureza de aquellos modelos... se marcha aguantando el chaparrón, como dice Matías Prats.

A la jornada siguiente en Gijón Racić perdió la titularidad, jugó Castell, y Benito Joanet su puesto en el banquillo tras la nueva derrota 3 a 1...

Articles per a la història. Lo retorn II.

A més de l'article d'Enrique Galindo Se sube (El Mundo) publicat a ¡¡Adiós a 2ª B!! LO RETORN cal guardar per al vademècum cibernètic que és el blog, els articles més destacats. Per a la història:

De Greenweell a Cano, el viento de la emoción. Ximo Górriz, especial ascens El Mundo 1 agost 2020.

Preciós texte molt emotiu i històric, parlant d'eixe fil invisible que uneix als seguidors del Sequiol amb els del Castàlia. Al.lusions als porters mites, a la història de l'himne, al paper de Sentimiento Albinegro, recordant que una victoria siempre campea temblando al viento de la emoción... açò no ho coneixen o comprenen tots... una delícia:

Los jugadores de hoy llevan las mismas rayas verticales blancas y negras.

El espíritu del escudo que esbozó Tomás Colón ha resistido incluso cuando los ataques han venido desde dentro, de gestores irresponsables y cosas peores. Incluso cuando algunos lo dieron por muerto o trataron de dividir a la afición, único patrimonio real del club. 

 El camino. Enrique Ballester. Mediterráneo especial ascens 2 agost 2020

Club Deportivo Castellón, el casi centenario, el de siempre, y el auténtico. Por eso hay que reivindicar que hace casi una década, cuando desde el poder se tejía un estado de opinión propicio a la refundación, los que se resistieron hicieron bien y tenían razón. Porque no había que elegir entre camino fácil o difícil, esa era la gran mentira. Había que elegir el camino de verdad. Y eso hicimos.

Cuestión de fe. Pepe Beltrán. Mediterráneo especial ascens 2 agost 2020
Torne el Pepe més filosòfic, amb holismo i tot i paral.lelismes i reflexions religioses vs futbol:

Más allá del llamado orgullo tribal, los aficionados albinegros nos hemos sentido robados y perseguidos durante los últimos diez años, agobiados e invitados al abandono (...) Por eso resurgió un espíritu nostálgico con el que algunos hemos soportado todo sufrimiento y bajo cuya humildad brilla la independencia.

El gol de Juanto Ortuño para coronar el estilo de Óscar Cano en el Castellón
Enrique Ballester. Mediterráneo 2 agost 2020.

Celebració d' ascens amb productes de la terra. 1 agost 2020

Castell Vell de Castelló, estiu de l´any del virus.

 

Uns treballs que ara, en aquest estiu, i des del passat mes de juny, és reprenen amb la recerca de la muralla del tercer recinte, amb estudi al llarg de sis setmanes de quatre zones delimitades: el poblat, la torre albarrana, la rampa d'accés i la neteja del tram de l'antic camí andalusí, que està ubicat a la "sang dels moros", que proporcionava accés des del pla a la part nord del castell. Treballs que constitueixen el punt de partida de la feina arqueològica per a futures intervencions i traçats de noves rutes de visita.

"No hi ha dia millor..." (Drosi del Raval)

Tradicional visita estiuenca al castell i la Magdalena, malgrat la calor, a descobrir novetats, a escoltar el sò de les xixarres, als nostres orígens. Ahí estan l´arqueòleg Joan Palmer i el seu equip "escarbant" la terra de ma terra... molt amablement i breument m´explica l´actualitat. Estan en el procés de fer aflorar una casa del poblat, com es pot apreciar a la part inferior de la muntanyeta, sota la ermita i el castell.

Li pregunte per la següent novetat a la vista i m´aclareix que açò pot ser un llenç o troç de muralla o un afiançament d´una casa... després m´indica com arribar a la "sang dels moros", crec va dir per una sendeta, la veritat és que vaig suar per pujar i també per baixar... encara queda feina per poder denominar així l´accés (si no em vaig enganyar que no crec)

Detall de la zona d´excavació 1 de la campanya 2020: muralla del tercer recinte. Plànol de Joan Baptista Porcar de 1931.

Arribem a la sang dels moros, roques ferruginoses que han donat peu a la llegenda. Mai les havia vist in situ, la veritat, i és molt bonico... 

Després de baixar vaig re-veure l´audiovisual del Centre d´Interpretació, deu minutets d´història que ací podeu gaudir, la chica del MUCC molt amable en les seues explicacions.

Audiovisual del Centre d'Interpretació Castell Vell

I res, vaig conquerir el castell altra volta i tot suat cap al plà... seguirem atents a les evolucions i farem honor al títol de localista que l´amic Joan Antoni m'atorga.