"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 4 de març de 2012

INCUNABLES DE L´INSTITUT.



Com glosses emilianenses de San Millán de la Cogolla, continuen apareixent documents històrics entre els apunts del mític COU, gràcies a l´impuls diogenià de guardar-ho tot. Escrits i dibuixets al marge dels apunts o incrustats en el centre de la planta de Sant Pere del Vaticà, en plena cúpula.
Estan en castellà, com al monestir de La Rioja, però no en eusquera. Ni tan sols en valencià, hi ha una frase en.. anglés ! Escrita per Gillan resa Gillan is dead, long live for Hoang-go (en xinés medieval) rectificat després amb una H rebel, s´entén que per l´afectat, normalitzant-ho.
La caricatura i esquela de Gillan és meua, no hi ha dubte, per les paraules de l´entrepà i la simplicitat del dibuix. Tot al costat d´un magnífic arc ogival dels apunts fotocopiats de la sra. Lotero (cuanta paciència va tindre...)



La segon imatge es l´original del padrenuestro legionarioEmilio Panxarrut, pseudònim del gran Carlos Guerrero, qui Déu sap on para. De su puño y letra: El anamorfismo rescolducionario no es sino la esbrotulización desalmada del pantotenismo láctico y escrofuloso, escric de pura memòria. El refrany d´a baix està escrit amb la meua lletra i reflexa un costum que teníem, tergiversar les dites de forma graciosa i per què no dir-ho, intel.ligent. Segur que algun coetani recorda alguna més.



La tercera és brutaaaal: poema de Xoon-Gillan (sempre amb la A anarquista, Xoon crec és Gillan en grec) i un clàssic de Francesc Colomer alias Red, amb estel revolucioni a la signatura inclòs. És històric o què? ha,ha. El viva la muerte legionario irònic es va escoltar molt aquell curs a l´institut Penyagolosa i per què no dir-ho... al Ribalta quan vam entrar amb torxes. Ja ha prescrit. Gillan, Red i Hoang fent una aparició triomfal amb torxes neanthertalensis i imaginàries, és clar.



La darrera, la mencionada planta de Sant Pere al Vaticà amb mític SORRO JUSTISIERO, imatge que venia popularitzada del curs anterior i que podia surtir a la llibreta, a un llibre qualsevol, a quaselvol pàgina, a la pissarra... era omnipresent. Aquest en concret porta el meu segell, altres com Quim teníen més virtut al fer-los.


No he trobat un trivial primigeni que ens preparàvem el fet i fet historiador albinegre Miguel Àngel Serer. Això era altre curs i anava sobre cultura general futbolera, els dos malalts progresàvem adequadament... Ja surtirà per algun estrat tipus Gran Dolina dels apunts o Sima de l´Elefant Orellut... perquè ho tinc i per descomptat no ho he tirat.

A la foto, entrevista a Cioffi, variant gloriosa del trivial. La Bíblia Albinegra oberta de bat a bat.



Tripleta albinegra de luxe.

Reposició fotografia de Red quan era D. Nadie amb Lerma, Blasco...

12 comentaris:

  1. Aixó sí que es "memoria histórica" de la bona. Soles una aclaració, per un temps breu, jo sempre signabe como a Xoon-Gillan, la primer paraula está escrita en grec i es una traducció lliure del meu nom "José i la a de Gillan sempre ere la a anarquista (soc un FAI-langiste). Tinc un dubte, l'esquela a que va ser motivada? Vam tindre una disussió futbolera i vaig defendre a Maruja?

    ResponElimina
  2. Gràcies, company. Ahí ho arribe, igual degue ser una metàfora de quan et vas tallas les melenes...i una manera de ficar-me amb tu, he,he.
    Per les paraules esgrimides, Maruja o Paco Mentirós degue xutar i jo diria que no ho va fer aposta... ara ets "acusat" de blaugrana camuflat, aleshores de madrileny, ha,ha, això sí, sempre albinegre ! també dir que ara estàs més "fili-prim" !

    ResponElimina
    Respostes
    1. ahí NO arribe... errata, lapsus amanuense.

      Elimina
  3. El Sorro Justisiero ¿no pretendía ser una caricatura de Pedro Gras que popularizó Víctor Alonso en todas las carpetas que pillaba a mano?.
    Una duda, pones que lo de "El anamorfismo ...." es el Padre Nuestro legionario ...... y yo creo que eso se bautizó como el "Testamento de Dios" ó al menos así lo defendí yo allende La Plana, que si no he repetido esa letanía un millón de veces, no lo hice ninguna.

    La frase de Millán Astray de "Viva la muerte legionario", a dia de hoy todavía la grito en según qué ocasión, y la peña se me queda mirando atónita .....sobre todo cuando digo quien es Millán Astray (la LOGSE ha hecho estragos en varias generaciones de estudiantes).

    Juanjo ¡¡me mola tu blog!!, sacas "magdalenas de Proust" con cuentagotas, pero cuando las sacas ...... ¡¡¡qué recuerdos, so cabrito!!!

    ResponElimina
  4. Todos esos documentos deberían acabar en el archivo nacional, cualquiera que sea ese, para admiración de las futuras generaciones de la LOGSE y post-LOGSE.

    ResponElimina
  5. Gracias, Tzaro, por el halago y el insulto cariñoso. Aún dará esto para un ensayo, ja,ja:
    Origen y razón de ser del SORRO JUSTISIERO.
    ANAMORFISMO RESCOLDUCIONARIO: Padrenuestro legionario o Testamento de Dios; oración o legado; palabra, verbo...

    El "viva la muerte legionario" hay que conseguir que la R.A.E. acepte nuestro sentido jubiloso, no militar, no luctuoso ! Junto al "viva el Rey", con atributos o sin ellos, formará una dupla cultural que será estudiada y por supuesto declarada Patrimonio Cultural Lingüístico del Españolito de a pie.

    J.J., en cuanto al archivo de los documentos estamos de acuerdo, pero iniciamos una polémica... en Madrid, en Salamanca, en San Millán de la Cogolla o en el Primer Molí? je,je, es broma, gracias por el comentario también.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...traigo
      sangre
      de
      la
      tarde
      herida
      en
      la
      mano
      y
      una
      vela
      de
      mi
      corazón
      para
      invitarte
      y
      darte
      este
      alma
      que
      viene
      para
      compartir
      contigo
      tu
      bello
      blog
      con
      un
      ramillete
      de
      oro
      y
      claveles
      dentro...


      desde mis
      HORAS ROTAS
      Y AULA DE PAZ


      COMPARTIENDO ILUSION
      HOANGHO

      CON saludos de la luna al
      reflejarse en el mar de la
      poesía...




      ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS, FLOR DE PASCUA ENEMIGOS PUBLICOS HÁLITO DESAYUNO CON DIAMANTES TIFÓN PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA, TOQUE DE CANELA, STAR WARS,

      José
      Ramón...

      Elimina
    2. Un placer, José Ramón, bienvenido. Tienes unos blogs muy currados y poéticos. Me he hecho seguidor de HORAS ROTAS.

      Elimina
  6. Me gustaría ver tu casa, la de cosas que tienes guardadas jeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay que saber tirar cosas, pero te da pena y mira... apuntes, sagrados; lo albinegro (y blaugrana), de todo tipo y ahora (ya hace años) me ha dado por la literatura: libros por supuesto y fotocopias, artículos...

      Elimina
  7. Jeje, jo no tinc tantes coses guardades però també ere molt de escriure i dibuixar coses al marge (o no tant al marge) de llibres i apunts, i és que hi havie algunes clases tant insufribles... Mira, inclús un parell de vegades me vaig animar amb dos examens, amb una profe de veu greu (molt) i de nom Edelmira... (no li van fer molta gràcia, no, les meues "gracietes")... ay aquella Geologia i aquella Biologia...!!

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tu ets artista, lo meu és més estrany. Dibuixar, res. Ara bé, escrit més. La Edelmira sé qui era.
      HUI ha eixit l´esquela d´un mestre d´escola: D.OLIMPIO ESPÍN GARCIA... D.E.P. 96 anys !

      Elimina