"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dissabte, 30 d’abril del 2011

MARTINEZ "EL SALAO". Records albinegres.


Estadi Castàlia. Fa trenta anys. En esta ocasió és de vesprà després del tradicional partidet dels dijous. Els "nostres" xiquets se´ns apareixen armats amb boli BIC, d´interés cultural perquè l´agafaran els seus ídols per estampar la signatura de gran vàlua emotiva. Amanits esperen la eixida dels futbolistes, expectants, il.lusionats. Qui apareix de moment és un home major amb xandall i bufandeta al coll, d´ulls clars i somriure humil que traspua bondat. Pèl blanc sota boina negra, albinegre serà... Una veu quebrada amolla:
- Xiqüelos, voleu que vos firmen els futbolistes? Ara vos trauré jo a qui vullgueu...
Entra als vestidors, surt sense ningú.
- Ui ! Sí que tarden estos, ara eixiran, no vos preocupeu. A qui voleu? A Planelles? A Racic? ... mira esta insígnia, la vols? - pregunta generós al més gran assenyalant-se el pit.
- És de la Federació Espanyola de Futbol ! Me la van donar ja fa molts anys !
El jovenet, amb timidesa respón que no, que és seua i tindrà vàlua sentimental per ell.
- És igual, hi has.- s´encabota el vell. Doble negació avergonyida i incompresible de l´adolescent qui rebutja de nou l´inesperat obsequi.
- Ara torne.
I al moment protagonitza una eixida triomfal de bracet amb l´ídol somniat per a delectació de la jovenalla. El també jove futbolista acarona els cabells del més xicotet i d´igual manera il.lusionat signa a dojo. Després ho fa la resta de jugadors amablement però rutinària. L´emissari voluntari somriu satisfet. Llàstima no haver fet una doble negació més literària perquè ara tindria un record més físic, més fetitxista, d´aquell home senzill. És igual, hi has este relatet de la meua part com a record.



VICENTE MARTINEZ EL SALAO era l´amfitrió aquell dia a Castàlia. Al poc vam conèixer tota la seua vida albinegra. Castellonenc de socarrel nascut al carrer Tosquella en el patriòtic Raval de Sant Fèlix, el malnom de Salao li ve de la seua àvia, qui venia sal pels carrers amb un carret. Valent i polivalent en oficis (espardenyer, manobre, massatgista) i en el futbol: jugador, massatgista, "utiller" o encarregat de material. Comença com a defensa, també juga al mig camp i passa a la història com davanter golejador, amb bon xut i remat de cap (tipus Cioffi) i llançador de penals (a la maniera de Racic) Tenia la veu "quebrada" per una operació, asseveren s´emocionava en passar pel Sequiol i estant ja greu, encara preguntava pel seu C.E. Castelló on havia fet de tot i protagonitzat anècdotes, com la que batejaré "la pallola i el foguer". Esta i altres com "l´engrescada boda", al llibre de capçalera albinegre i consulta d´inquietuts vàries "En el escudo de tu historia". Al costat del Punset a les llibreries. Comprobatum est.
El Salao, figura, exemple, símbol.

PS: El jove futbolista és ROBERT, després del València, Barça... El xiquet xicotet és el meu germà i al vergonyós ja el coneixeu.

El dia 2 de maig és el 70 aniversari de l´ascens a 1ª divisió del nostre club.

Dalt, imatges del Salao. L´equip és el de l´ascens a 2ª div. de la temporada 1929-30, on apareix dret. També va guanyar dos campionats regionals.

Baix, trofeus d´aquell dia: Robert, Planelles, Joanet, Racic, tota la defensa, Bernardo Basilio Gonçalves... curiositat: la de més amunt pareix la de... CIOFFI !! ja sé que per temporada no és possible, però igual "pasaba por allí"... crec recordar algo, però no estic segur. Estaria tot ben lligat, ha,ha.


4 comentaris:

  1. Estos records formen part d'aquells, que no saps molt bé per qué, queden gravats en la memòria de forma viva.. i en el plus de tornar a intuir la il.lusió amb la que un xiquet viu determinades coses..

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari, Cagueme, i donar la benvinguda al seguidor nº 12 PAPACANGREJO, ha trencat eixe onze futbolístic que teniem. Manifiéstate ! ha,ha, açò sembla espiritisme.

    ResponElimina
  3. i el "misteri de la firma de Cioffi" no és parida, m´agradaria saber de qui és, les demés estan identificades con si fora ahir.

    ResponElimina
  4. Sembla la signatura d´un que ha continuat apareguent de tant en quant... CHINCHILLA !! era jugador en aquella época i recorde ens va signar.

    ResponElimina