"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 9 de juliol del 2010

LA SOMBRA DEL VIENTO


"Todavía recuerdo aquel amanecer en que mi padre me llevó por primera vez a visitar el Cementerio de los Libros Olvidados...
- Daniel, lo que vas a ver hoy no se lo puedes contar a nadie...
- ¿Ni siquiera a mamá?
- Claro que sí. Con ella no tenemos secretos. A ella puedes contárselo todo".

Es el principi de la novel.la gòtica, tragèdia grega de CARLOS RUIZ ZAFÓN on destaque, al menys "sentimentalment", el Cementiri dels Llibres Oblidats, laberint on s´adopten llibres, metàfora de la memòria, d´idees, d´autors i persones oblidades.
La Barcelona de postguerra és un personatge més. A més del jove Daniel, menció especial per Fermín Romero de Torres, el "vagabund intel.ligent" que es gasta sentències anàrquiques, sucoses:
"Ejército, matrimonio, Iglesia y banca: los cuatro jinetes del Apocalipsis".
Julián Carax, l´enigmàtic personatge que més es pareix al propi Zafón (segons ell mateix), l´inspector Fumero... què roïn és! , Laín Coubert...
Pot ser els erudits hi troben "paranys" a L´OMBRA DEL VENT, però té una prosa senzilla i poética i conté moltes reflexions interessants, sobre la guerra, el pas del temps i la vida, la bogeria inclús... i frases recalcades com "Hay peores cárceles que las palabras" i frases mítiques com "cielos de ceniza y sol de vapor"...
Daniel diu:
"Pocas cosas marcan tanto a un lector como el primer libro que realmente se abre camino hasta su corazón. Aquellas primeras imágenes, el eco de esas palabras que creemos haber dejado atrás, nos acompañan toda la vida y esculpen un palacio en nuestra memoria al que, tarde o temprano... vamos a regresar. Para mí, esas páginas embrujadas siempre serán las que encontré entre los pasillos del Cementerio de los Libros Olvidados".
No és bonic? No pot ser veritat?
Jo encara recorde com em va atrapar i algún dia tornaré a re-llegir-lo sencer, per què a vegades bec sorbets amb delictícia com estos fragments ací ressenyats.




Altres títols de Zafón que me he llegit són EL JUEGO DEL ANGEL, repetitiu i més enigmàtic, encara que amb moltes frases xules i MARINA, novel.la juvenil també molt poètica de tema fantàstic on ens mostra la Barcelona encantada. Merèixen un capítol, sobretot la segon... Les dúes!

4 comentaris:

  1. A mi també em va atrapar La sombra del Angel. Feia temps que no gaudia d'una novel·la tan enigmàtica. En canvi les altres dues no em van agradar.
    Recomable 100%. Tens bon gust, sí senyor!!

    ResponElimina
  2. has fet un maxambrat...la sombra?... o el Angel?

    ResponElimina
  3. El que m'he fet és "la picha un lío", company. Però m'has entés, no?

    ResponElimina
  4. perfectament, has volgut fer un "retruécano", a lo Rajoy, juaaaaa.

    ResponElimina