"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 6 de març del 2015

El Pam Pam Orellut versió "solista"

Pam Pam ! coets/petards que anuncien les festes de la Magdalena a Castelló, però no anem a parlar del Rotllo i Canya, veritable himne de la ciutat com ja vam tractar


sinó del PAM PAM ORELLUT, himne del C.E. Castelló.
Sabem que es van gravar quatre versions en 1972 a l´estudi nº 1 de Radio Castellón en cinta magnetofónica, gesta de Chencho, Quiquet, Gargori... com s´explica al video de l´origen de l´himne:


Orquesta sola, orquesta y coro; orquesta, coro y solistas y finalment orquesta y solistas.

Coneixem les tradicionals versions curta i llarga (la que als nostàlgics ens fa acariciar el paroxisme), inclús la remasteritzada i la moderna.


o altres com les del festival del 90 aniversari En versión albinegra:


Doncs amb paciència he trobat en cintes de cassette, entre molts altres tresors de tot tipus, una versió que no recordava, diferent, amb un solista. No sembla Miquel Soler... no sé si n´hi hauràn més per ahí, la qualitat no és molt bona, està amb talls... i no sencera, us recorde que ho vaig gravar amb estes antigualles:


En qualsevol cas em sembla una troballa que vull compartir amb la Gran familia albinegra, perquè a més la veu de l´ínclito apareix al final... i en tinc més que ja treurem a la llum.
Tinc altra cinta on hi és quasi sencer però crec és la versió llarga tradicional amb cors. Esta cinta té a més una història molt emotiva...


4 comentaris:

  1. Ya es difícil encontrar estas cintas, pero encontrar un cassete para reporducirlas??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ten en cuenta que tengo el "síndrome de Diógenes" para lo que interesa, je,je, tengo un cassette "desteclao". El proceso es arduo. Grábalo al móvil, después al ordenador, luego a MP3 y finalmente al blog, demasié pa uno de letras...
      estan tots de festa... opino es una "troballa" :-( menos mal uno de pedigrí me ha reconocido el valor de esto...

      Elimina
  2. Respostes
    1. El Pam Pam Orellut, a més de ser el nostre, té sonoritat o alguna cosa que el fa entranyable, familiar per als no aficionats inclús. És el millor i avant, ha,ha.
      L´únic però podria ser que és en castellà i per a que ningú s´escarote ho justifique en que els equipiers de la terreta parlaven en valencià i Varella i l´elefant estic quasi segur que també.

      Elimina