"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 15 de juny del 2014

El "marcatge" a Manchado. (Entrada nº 300 del blog)

Entrada nº 300, 4 anys de vida bloguera, quasi 49.000 visites, 33 (i mitja) per dia. Per celebrar-ho glossaré la major gesta footballera particular, que no és altra que el recordat (per mi) marcatge (o intent) a Antonio Manchado (ex-jugador del C.E. Castelló a 1ª divisió) quan cursàvem 3er de BUP a l´institut Penyagolosa.

Historial d´Antonio Manchado a bdfutbol:

http://www.bdfutbol.com/es/j/j227.html

 Equip C.E.Castelló campió de la Copa de la Lliga 1983-84. Manchado és el pardalet que asoma per darrere. Eixa temporada jugava al potent amateur i al final de la mateixa va ascendir al primer equip.

Historial de Hoanghet a Follius pedunque ludus:

Campió amb l´U.D.P. (Unión Deportiva Perot) a la lliga dels Carmelos quan era xiqüelo. L´equip del carrer... fins que van arribar els oriunds. No és una banalitat, vam derrotar a potències locals com Alborada, Maestro Canós, Yuvi, Huracán i Olimpic. Està documentat, mes em fa vergonya publicar la prova, vergonya que no tinc al qualificar de marcatge ferri el que li vaig sotmetre al jugador albinegre més retratat a l´exposició que vam fer al Grau Del blanc a l´albinegre (junt al mite Alanga crec recordar) i que vaig tindre l´honor de recòrrer amb ell junt al mestre Miguel Ángel

Prematura retirada evolucionant al bàsquet però abans referirem el capítol en qüestió:

Semi-final ¿o final? futbito institut. 3º B es prepara per afrontar el partit contra el 3er de la classe de Manchado. Suso Saura, jugador-entrenador, distribueix les feines: Gillan cervell, Pirindolo Quique Días a marcar goals, ell mateix a demostrar l´experiència al futbol provincial i servidor a ballar amb la més lletja, és a dir, marcar a la figura, qui per cert tenia prohibit jugar per part del C.E.Castelló però el delicte ja ha prescrit. El porter era Quim Andrés, mediàtic en l´actualitat per altres menesters i completave Pere Pau; altres com Xavi o Pere Santolaria (malgrat el cognom legendari) crec no eren futbolers...

Única missió, que vaig complir a la perfecció durant la 1ª part. Al descans guanyàvem 1 a 0 i semblàvem els jugadors del C.E.Castelló quan guanyàven al Barça a 1ª divisió. Però com aquell dia els orelluts la 2ª part va esdevindre en desastre. En realitat el bo d´Antonio va començar a jugar quan i com li va donar la gana, la bèstia va despertar i sense despentinar-se va fer un golàs des del mig camp, repartint joc i fent triomfar a cudols futbolístics com Clemente amb dos gols, aleshores les assistències encara eren exclusives del bàsquet. Vaig sucumbir presa del cansament, abrumadora responsabilitat i motiu fonamental, la poca qualitat.
El míster em va assenyalar amb el dedo acusador de la desfeta que hui convertim en històrica, almenys per a mi, la resta de companys em van recolzar amb bon humor, aplicant el seny i acceptant la justícia esportiva. Molts anys després, no en front de l´escamot d´afusellament sinò de l´escut albinegre que presideix el Waticano, Suso i jo van rememorar aquella vesprà remota, ens vam agenollar en senyal de júbilo i vam entonar un viva el Rey, velles i còmplices costums de l´època, mentre que altre dia, escorats a la banda esquerra de la barra del lloc en qüestió i parlant amb l´ínclit ex-futbolista amb nom paregut al poeta, a la seua memòria no figurava este capítol. Es que ha jugat massa partits importants a 1ª... ara el jugador-entrenador és ell.

     Patxanga amb els companys del 90 aniversari del CDCS.

Altre dia parlarem de bàsquet, ahí ja tinc algun mèrit més, ha,ha, màxim anotador d´una final... 

*Etiquete com a C.E. Castelló per Manchado i perquè és un plaer, com a tot incondicional albinegre ja m´haguera agradat a mi jugar al club dels amors.

NECROLÒGICA:
D.E.P. D. AVELINO MACÍAS MIGUEL, el nostre director del col.legi Bisbe Climent. Va morir ahir als 90 anys. 

16 comentaris:

  1. Manchado era molt bo. Xutava i t'alçava a l'aire. Descanse en pau don Avelino, el nostre director estimat !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era altre nivell. No recorde si vas participar també, Xavi. Gràcies.

      Elimina
  2. Una gran pena la muerte de don Avelino, pero la edad es a lo que nos lleva. Gracias por informarnos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A ti y a todos por el seguimiento, que no he dicho nada. Con vuestros comentarios o simplemente hacer caso con la anónima lectura ya vale la pena seguir. Sé que estáis ahí. MUCHAS GRACIAS / MOLTES GRÀCIES.

      Recuerdo la frase de D Avelino a través del interfono aquel: ATENCION UN MOMENTO POR FAVOR, SERÁ SÓLO UN MOMENTO...

      Elimina
  3. Vaja, no ho sabia lo de don Avelino... Sempre recordarè les celles que portava... D.E.P.

    I felicitats per l'aniversari, és complicat mantindre un bloc 4 anys (jo almenys no ho h aconseguit mai) :)

    Bons records futboleros... Jo fa molt que no jugue ni un partit ni mig ni cap. Però poc importa, perquè tampoc se perd res la història del football sense la meua presència...

    Res, lo dit: Moltes felicitacions per a Hoangho!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Acapu. Tu tens vàrios blogs i molt més art i creativitat que jo. Almenys es nota evolució des del principi (vull pensar) en Hoangho. No en temàtica, sí en nivell de valencià, manera de fer...

      Haurem de montar un partit on sigue conditio sine qua non estar cremat i ser roïn, tu i jo capitans.

      Elimina
  4. MOLTIIIIIIIIIIIIIIIISIMESSS FELICITATSS PEL BLOG!!!!!!te ho mereixes lol..jaJAJAJA

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt agraït, que passes bones vacances, "privilegiada" ! je,je

      Elimina
  5. Con la noticia de don Avelino se me olvidó la importancia de tu Blog literario-recordatorio-futbolístico, siempre lleno de sorpresas y sabiduría, que no sólo se merece su número de visitas y su duración en el tiempo, sino que los seguidores (tus seguidores) exigimos su permanencia.
    Gracias Hoangho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la orden, J.J. GRACIAS DE NUEVO. Me ha gustado la nueva acepción "recordatorio", je,je, y lo dicho, tus deseos son órdenes.

      ¡¡ Recuerdos a todos los Homos del Museo de la Evolución !!

      Elimina
  6. Con retraso lo acabo de leer. Tayntantos años después (no es que no quiera ponerlos es que no recuerdo de cuando fue (1980?)).
    Siempre es un placer leerte.
    Un abrazo,
    José Mª

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias José Mª, para mi es un placer que te hagas eco.
      Por el tamaño de la camiseta de la U.D.P. que aun conservo ¡hace algún año más!

      Tú jugabas (de portero por supuesto) creo que en el Olimpic´¿equipo de amigos cole? o Alborada ¿equipo de la parroquia? eras pretendido por varios, un KEYLOR NAVAS de la época, je,je.

      ¡ Un abrazo, compañero !

      Elimina
  7. En el Olimpic. Y creo recordar el año: temporada 78, que creo fue el último año que tuvimos el equipo porque luego nos diseminamos en varios equipos ya federados.
    Un placer leerte.
    Un abrazo,
    José Mª

    ResponElimina
    Respostes
    1. Voy a "hacer sangre": la U.D.P. os metió "una quiniela" de goles, (fuente htca: cartonet), pasó el tiempo, os diseminasteis y te hago un panegírico: ¡ acabaste en el juvenil del C.D.Castellón ! ergo has vestido la albinegra, un honor.

      Elimina