"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 1 de desembre de 2013

Zumbidos de la actualidad.


¿No oyen el zumbido de la banalidad del mal? escribía Manuel Rivas ayer en EL PAIS usando la expresión de la filósofa judía Hannah Arendt. Yo que escucho sin querer el perenne zumbido de mis acúfenos doy voz a este libro de Rivas sobre Vicente Ferrer en una semana lamentable de noticias localistas. Ferrer es un Casaldàliga, un home no banal, un home humà que va fer el bé i l´obra del qual continua. Preferisc encapsalar l´entrada en positiu, llibre i sèrie de televisió amb Imanol Arias fent del filantrop:

http://www.rtve.es/contenidos/rtve/ferrerlibro.pdf

http://www.rtve.es/television/20131128/manuel-rivas-se-adentra-personalidad-vicente-ferrer-rumbo-estrellas-dificultades/804080.shtml

Anem a pel zumbido de la vulgaritat localista:


Esta és la realitat, no podem veure/escoltar la tele en la nostra llengua, només a TV Castelló i quan els planetes s´alineen. No ens morirem però sembla com menys dictatorial.


Anirà finalment ? S´aplicarà la justícia ? de moment veiem una imatge que ja no veurem, ho dic per la llengua, és clar.

Premi al comentari desafortunat (que acabe d´instaurar) al periodista Víctor Mut del Mediterráneo a twitter:
Bon dia. Que bien ha quedado paso TRAM en plaza Borrull. Ni murallas ni historias. Solo falta el tren

Doncs si, falta el tren. I la Història i el respecte al Patrimoni i la vergonya dels que ens manen a Castelló i al País Valencià. Recordem: 

anècdota setmanal ha estat a la columna de Pepe Beltrán, he tingut l´honor de ser nomenat a Las Cuarenta del Levante gràcies a ... l´oxímoron, he,he:

  Siento en el alma cada gol en contra, cada patada, cada silbido. Sólo la unión inequívoca puede enderezar el rumbo de un equipo que nació roto y descompensado, al que luego han acusado de falta de implicación después de enviar a quienes más se han expuesto en curiosa contraprestación (otro oxímoron, Juanjo).

Ja és la tercera vegada i no per diatriba. Dues amb el nom apocopat i una amagant-me amb Hoangho.

Altra neosecció, l´article de la setmanaDesmontando a Faulkner. Juan Cruz, EL PAÍS

Bona setmana i carpe diem !

10 comentaris:

  1. Marga-Keku ens diu:

    "Buenas tardes amigo.
    Esta vez si que me interesa. Je je
    De Manuel Rivas solo he leído " Los libros arden mal " y no me cautivó especialmente.
    Éste por la temática probablemente me atraiga más.
    Lo pondré en mi lista de "lecturas pendientes". Je je"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Marga, ya te he dicho de forma privada que elegiste mal y que tiene otros mucho mejores, como queda reflejado en el enlace del escritor. La lengua de las mariposas es un relato fantástico, etc.

      Elimina
    2. Tendré en cuenta tu sabio consejo.

      Elimina
    3. Gracias de nuevo y perdona la "indiscreción", ja,ja

      Elimina
  2. Podríem inaugurar una televisió vostè i jo, misser Hoangho. Misser Hoangho TV. Jo seria el presentador del Telenotícies Bou i el moderador de les tertúlies polítiques. Convidarem comentaristes de diversos espectres polítics: de dreta, d'extrema dreta, feixistes i nazis, una tertúlia plural i objectiva. ¿Què li sembla, misser Hoangho?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ja s ha fet Atunero ! no innovaríem res ! De totes formes ho podem consultar amb Schopi i Barli, gloriosos bous del camí Lledó, a veure si volen col.laborar i fem una tele taurina però no salvatge, on la tortura no capia. En tot cas "tortura intelectual" de la bona, amb Jorge Amado, Saramago... (no és Fdez Amado, aquell timo q ens van pegar "de 1ª divisió") eixos q li agraden a X.R.
      MUUUU TELE MUUUUUUU

      Elimina
  3. Me voy a quedar con Vicente Ferrer grandísima persona, ejemplo a seguir, a los demás ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buena elección, habrá que estar atentos a la serie de TVE.

      Elimina
  4. - Déu meu, si no tota la llum, dóna'm al menys un espurneig que atenuï la foscor, per entendre el sufriment en aquest món.
    -"Home, no veus que no l'entendràs mai, el vast misteri d'aquest món! Encara que te l'expliqués tot del principi a la fi no l'entendries mai!"

    Aquestes frases són extretes del llibre La trobada amb la realitat, el primer contacte que vaig tenir amb aquest sant home. A partir d'aquí, seguint aquest home, he fet accions impensables una década enrere.
    Compraré el llibre, veuré la pel·lícula i seguiré molt d'aprop tota la seva obra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prenc nota del llibre, moltes gràcies pel comentari i per compartir vivències, Cantona. Gran home, Vicente Ferrer. Perdona el retràs, no m havia adonat. He vist que també entres en la galaxia Cangrejo, ja,ja, que t´ha fet una visita al Ripollés i tens un blog molt bonic ! Un plaer.

      Elimina