"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 22 de desembre de 2013

Bon Nadal amb campanes.


En lloc de seguir el timo de la loteria vaig a parlar dels meus amics els acúfens o tinnitus. Esta paraula significa en llatí que sona com una campana. Doncs això és el que m´acompanya des de fa més d´un any, tinc no un zumbido com es sol dir, sinò una rentadora perenne a l´oïda dreta perquè es tracta de sordera súbita, tres especialistes dixit... 

Grosso modo, la causa és desconeguda i abundant en la comparança té les seues fases, si t´estresses és com un centrifugat. Hi ha que evitar els sorolls forts com et diu l´experiència i indubtablement et canvia la vida. Hi ha variants com la síndrome de Menière, un amic em consta la pateix. El gran Juanjo Millás, en un article surrealista marca de la casa, La comida de los sábados, aporta inverosímils solucions i diu que provenen del interior de la bóveda craneal, de lo más profundo de la calavera. Així que inexorablement han aprés a conviure dins el crani heidelbergensis amb el rei oximoron, figures literàries vàries i dèries albinegres. No tens dolor, no em mareje, tot i que sempre està ahí, fidel. El cas es que t´acostumes.

Este article de la psicóloga Clara Esquena i Freixas, Si plores perquè has perdut el sol..., amb els seus enllaços, us donarà llum sobre la qüestió.

Mentres escric estes sorolloses línies sembla que al C.D. Castellón li ha tocat un pessiguet de la loteria, ha,ha. Albricias i oximoron !

I per no amargar a ningú acabaré felicitant les festes compartint l´esperançadora imatge (també marca de la casa com Millás) que ens ha regalat el meu germà Ferran i la seua família

BON NADAL A TOT HOM !!


8 comentaris:

  1. Doncs ja en som dos! Tinc acúfens des del 2010 i també m'he hagut d'acostumar a aquest so persistent. Res. Què hi farem! Segurament, el Juanjo Millás té raó.

    Bon Nadal i bon any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, em sap greu però almenys trobe solidaritat, allò del "mal de muchos..."

      M´alegre de tindre notícies teues malgrat sigue pels molestos acúfens. Igual son produïts per tindre massa coses o inquietuts al cervell. I a vore si un dia eixim de la dutxa i han desaparegut, com a l´article de J.J. Millás.

      Igualment els millors desitjos per a tu !!

      Elimina
  2. Jaime D. ens envia també felicitacions i un abraç, al igual que Melquíades, qui afegeix: "Me quedo con la imagen, es toda una invitación a vivir".

    Una mejoría se ve que es difícil... Gràcies als dos.

    ResponElimina
  3. Bones festes, misser Hoangho, i menge i bega tot el que puga, que el món s'acaba. Lamente el soroll eixe tan molest que té a l'oïda. A mi em passe una cosa semblant: de vegades escolte Cospedal dient: "somos el partido más transparente" o coses així i també em fa molt de mal. La sort que tinc és que apague la tele i tot solucionat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faré una llista. No. Dúes:
      1) pernil, pastissos de moniato, turrò de xixona, xocolate...
      2) Cervesa, vi, gintònic i ... "calcio" !

      Si no veig la tele estic millor... Moltes gràcies, bou, i igualment !!

      Elimina
  4. Felices Fiestas que tu cueva se llene de alegría y felicidad!!! un abrazo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias e igualmente, que tu familia cangregil siga tan feliz como denotas en tu fantástico blog !! Abraç !

      Elimina
  5. Marga "Keku" aboga ex-privadamente como solución a mis males "orelluts" (vessant acúfens) por la medicina holística. Dietas de líquidos e hipnosis,(y más cosas...) ja vorem el año nuevo... Habrá que probarlo todo. ¡ Muchas gracias !

    ResponElimina