"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 11 de juny del 2010

Com a la Edat Mitjana


EDITO UNAS PALABRAS porque esta entrada, después de un año de vida, es la más visitada con diferencia del blog, creo que por la foto o por la cuestión. No tengáis prejuicios si veis está en valenciano o catalán. Aquí se habla de libros bastante y también de otros temas, dando cada uno su bendita opinión. Somos futboleros, vivimos el infierno y el cielo, con el C.D. Castellón y con el Barça, y en fin, te invitamos a analizar la actualidad de una forma desenfadada. También nos atraen las figuras literarias, la poesía, el latín últimamente, la Prehistoria...temas variados. ¡Ah! ¡ y tenemos un toro escritor que lee a Schopenhauer ! eso pocos lo podrán decir. ¡ Saludos desde La Plana !

Hay muchas entradas en castellano y recuerdo podéis usar el traductor si no se entiende nuestra lengua madre.


Açò pareix la Edat Mitjana. Dins dels fenòmens que darrerament es produeixen a Castelló, cal sumar ara els dels bodorrios amb "glamour", que jo més bé dic COENTOR. Personalment no m´interessen estos aconteciments, però sí les conseqüències. Es confundeix lo públic amb lo privat, els poderosos tenen uns privilegis com si estarem al any de la picor, la Esglèsia tampoc fa nosa a estos fets.
Concretant, l´altre día tanquen un PARC PUBLIC per una boda de sinyorets, amb SAMUR, POLICIA (quí ho pague? ) , por todo lo alto, amb mascletà gloriosa .... i perillosa pels vianants.
Huí ens superarem, es case el fill del conde... ui, perdó, estem al segle XXI... el fill d´un empresari amb una consellera, crec, més per lo alto, més glamour, més coentooooor.
Estes ostentacions amb la CRISI i sense crisi "me donen gonía", parafrasejant un il.lustre personatge no fictici. Damunt, el populatxo encara anirà a Lledó a "jalear", si els deixen arribar, als ídols de fang, igual que la plebe ignorant feia amb els nobles i reis, admirant els vestits, les joies i demés banalitats que ens culturitzen de forma sublime.
Prou, me´n vaig correns a veure a la PREYSLER !!

3 comentaris:

  1. D'acord amb tú, però has confundit al capellá de Lledó, amb l'Esglesia (la parte por el todo).

    ResponElimina
  2. Doncs he fet una SINÉCDOQUE, je,je.

    ResponElimina
  3. Enhorabona Maniàtic, interesants les reflexions que en fans. Vivim en una terreta meravellosa però on la gent ens preocupa més per la Preysley i la Esteban que pels problemes que ens envolten on el nostre todopoderós senyor feudal Don Carlos fa i desfà amb el beneplàcit del virrei Don Francesc "senyor dels trajes"
    Una abraçada.

    ResponElimina