"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 11 de gener del 2015

Què ha passat amb l´arbre del Primer Molí?






















































Algú sap on és l´emblemàtic arbre del Primer Molí? 
Desagradable sorpresa este matí al no veure´l a eixe lloc que ha mantingut durant tants anys, de fet, crec és l´ùnic element que roman de l´antigor, l´edifici de la biblioteca poca similitud guarda amb l´antic molí, estructura exterior i ni això.
He fet estes fotos del no arbre, eixe testic a la vora de la Sèquia Major de Castelló, on de xiquets jugàvem simplement a observar com eixien amb força arrastrats per la corrent les pilotes i objectes que llançàvem per l´altre costat, envoltats de tarongers, als límits del barri i de la ciutat, en distreta comprovació científica infantil.
Darrerament se´ns presentava corvat, recolzat el tronc en un bloc de pedra, com podeu veure a la foto de l´associació del Primer Molí, que igual pot anat pensant en canviar la imatge...













A este interessant pdf de la UJI sobre la Sèquia Major es pot comprovar com era als anys 80, pàgina 17, i fins la 20 imatges actuals però amb l´arbre encara, amb referències a alguna simulació i diferència:


Recordem la imatge antiga per excel.lència, preciosa, que ja vam gastar al blog quan la sèrie del Raval i que demostra estem parlant d´un arbre històric.  

Ja corren rumors al barri de que poden haver restes històriques a sota i que les autoritats, com que venen eleccions, volen investigar sense perdre temps, declararles BIC (Bé Interés Cultural) per després sotarrar-les per descomptat sense cap referència explicativa!



























El roget podria ser una resta de boli BIC...

Algunes imatges més:


11 comentaris:

  1. Biblioteca (mini)... i tinença d´Ajuntament Nord.

    ResponElimina
  2. Fa ja dies, potser setmanes, que no hi és. La última cosa que vaig veure va ser una pala mecànica que tapava el forat...

    Trist que els arbres se'n vagen, però es veritat que este arbre ha tingut una vida molt llarga, i darrerament poca força li quedava per continuar endavant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l´aclariment, Acapu. És cert, estava dèbil, a veure si reposen altre almenys o passa a ser altre vestigi castellonenc que desapareix.

      Elimina
  3. Otro capítulo más a añadir a la nostalgia por el pasado (creo que me estoy haciendo viejo). Ya había visto alguna foto del molino reformado, destrozando una de mis imágenes de la infancia, pero ahora veo el entorno y veo que el día que vuelva a Castellón voy a necesitar un guía para no perderme.
    Allí viví 16 años en un área más bien reducida (colegio, instituto y centro de la ciudad, sin llegar nunca a conocer otros barrios más alejados) y luego otros 11 en Salamanca en los que conocí sólo el camino a la facultad, al gimnasio, y a casa de mi novia, que estaba en el centro de la ciudad.
    En esos dos tiempos de mi vida parecía que las ciudades son lo que son y nada más. Pero desde que vine a Burgos hace 19 años, y especialmente debido a mi trabajo, he sido testigo de una transformación completa de la ciudad, con nuevos sectores urbanizados, modificación de otros, peatonalización de (muchas) calles, restauración de edificios y monumentos, y sin tener en cuenta cosas más cotidianas como la aparición o desaparición de comercios o los cambios en el sentido del tráfico de las calles. He descubierto que las ciudades no son lo que son, sino que tienen una vida propia que parece que pasa desapercibida hasta que la desaparición de un árbol nos lo hace notar. Es su crecimiento, desarrollo o, tal vez, envejecimiento.
    A veces me pregunto cómo será Castellón después de estos 30 años de ausencia y no sé si ponerle respuesta o permanecer en mis recuerdos.
    El pdf al que enlazas es una maravilla. Siempre sorprendiendo. Gracias por tus crónicas y siento haberme puesto un poco nostálgico (más bien pesado).

    ResponElimina
    Respostes
    1. A ti, estimado salmantino/castellonense/burgalés o castellano-leonés/valenciano, en definitiva amigo y fiel seguidor de esta bitácora de desvaríos nostálgicos.
      No había más Castellón, se acababa ahí, je,je. Tendrás que volver e investigar nuevas rutas capitalinas. Además viniste hace aprox. 17 años...
      Estás hiperbólico porque Salamanca es preciosa, eso sí, todo concentrado en el centro (valga la...), menos Villamayor... y el Helmántico.

      "He descubierto que las ciudades no son lo que son, sino que tienen una vida propia que parece que pasa desapercibida hasta que la desaparición de un árbol nos lo hace notar"

      ¡ Cita digna del mejor literato castellano ! que me provoca meditación y divagación:
      La desaparición en sí de un chopo creo (referido a chopo) enfermo no tiene importancia, pero con ello nos damos cuenta de lo que cambia no sólo la ciudad sino las costumbres, la forma de vida, la idiosincrasia, perdiendo lo autóctono, lo auténtico y globalizándonos sin remedio. Me llaman localista...

      Así que me ha encantado que te pongas nostágico, no pesado. ¡ Saludos des del camí Molins !

      Elimina
  4. Esperem que les referències noves no ens facen oblidar les passades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No les oblidarem mai, formen part de la història de la ciutat i de la nostra particular. A més, ni referències ni crec que posen absolutament res per recordar la Història, és la tònica habitual ací a Castelló.

      Elimina
  5. L´amic Lluís R. ens recorda "d´amagat" que ens estem fent grandets i alguna cosa més molt interessant que trac a la llum sense cap permís:

    "Recorde el primer molí dels anys vuitanta i sobretot la sequia de Coscollosa pel carrer Alcalde Tarrega amb aigua.

    Una curiositat.. la sequia de Coscollosa als anys 40 passave pel que ara es el mig del pany de cases entre Sanahuja i Alcalde Tarrega (vaja per la trasera de ma casa ) i la van desviar quan començarem a construïr el patis de Alcalde Tarrega ( el primer va ser el nostre, som el veïns més antics del carrer)"

    Som del Castelló llaurador, amic Lluís ! MOLTES GRÀCIES PER LA TEUA APORTACIÓ.

    ResponElimina
  6. Continuem rebent opinions de DUES GENERACIONS ben diferents, es veu que totes tenen alguna història que contar sobre este arbre o la Sèquia o el Molí, és el mateix; records d´infància i de la terra:

    Mon tio Miquel, llaurador jubilat:

    Hace más de sesenta años yo iba con mi padre a entrar a nuestra jaca en la acequia junto al molino para darle corrientes de agua fresca en la pierna porque se quedó coja y alguien le aconsejó eso. Entonces aquel árbol era grande y frondoso. Ahora era ya un muerto viviente, un peligro de que cualquier día se quebrara y hiriera a alguien. Yo lo echo de menos, pero así es la vida y el mundo.
    "Todo cambia, se mueve, discurre y gira. Cambia el mar y el monte y el ojo que los mira". Eso es, más o menos, lo que decía Antonio Machado en uno de sus poemas, adoptando las ideas de Heráclito.

    Vite, jove company de Centenari Albinegre:

    Part de la meua infancia també, molts xiquets hem jugat al voltant de l'arbre del primer molí. Tristor a no vorel mes. Gran article.

    ResponElimina
  7. Seguro que lo han llevado con el ficus de Fadrell!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ese fue arrancado porque "molestaba". ¿Han puesto el naranjo? ¿lo han "inaugurado"?

      Otro árbol insigne que ha muerto es el de Gernika. Este por causas naturales.

      ¡ Saludos vegetales, Papa Cangrejo !

      Elimina