"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 9 d’octubre de 2016

La mestra. Víctor Labrado.


Ara que està de moda el mejor profesor César Bona i aprofitant el 9 d´octubre vaig a fer un breu per recomanar el llibre La mestra de Víctor Labrado. És una crònica dels fets, com al Rei en Jaume, i una crònica històrica i literària com es llig a la introducció de Carme Miquel, del que va ocòrrer a l´escola de Barx (la Safor) amb la mestra Marifé Arroyo pel seu compromís amb l´escola moderna, per tant amb la llengua pròpia i les tècniques d´estudi i ensenyament de Freinet, Montessori, etc. tan boniques i que sembla costen de posar en pràctica.
Així mateix aborda la batalla de València, contemporània als fets i de clara influència en ells.
Com vaig llegir a Vicent Ivars, el desenllaç podría recordar al mestre de La lengua de las mariposas de Manuel Rivas, a altre nivell però sí té algunes coincidències (relacions humanes, influències polítiques...)
El llenguatge és directe i personal, amb abundància de qualificatius, locucions...  
El seu gran mestratge consisteix a fer de la llengua culta un refrent pròxim i a l´inrevés, fer dels elements pròxims llengua culta. Introducció. 
Ací teniu dos ressenyes del llibre molt completes, amb dades de l´autor suecà:

Triticària de Vicent Sanz

Zurano99 de Alejandro Zurano

 pàgina 233

*La imatge de la portada del llibre és de la 1ª edició. Al meu (2ª edició) el pròleg és de Diego Gómez i la introducció de Carme Miquel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada