"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 27 d’octubre de 2013

I vam anar a l´Àgora...


Cartell anunciador premonitori perquè vam comprar sengles entrades per la semi bona, la de vesprà, i esta va ser, Ferru vs Nico. No va tindre massa història, Ferrer es va imposar a Almagro: crònica Marca
Este matí igual he anat al Marquina a complir l´oximoron albinegre però ahir tocava disfressar-se de pijo i acudir a l´Àgora, no grega sinò valenciana, a complir el desig de la meua benvolguda filla tennista Cris.

Em vaig posar el pol festuc, o siga, polo pistaxo Tata Martino (que a més va portar sort contra el Madrid) vam escrutar l´ambient i assistir al partit. La veritat és que impressiona observar les canonades que es peguen a la treta de pilota, la consumada tècnica (estem parlant dels nºs 3 i 13 actuals), els tantos espectaculars (deixades, col.locacions als raconets...) però tal vegada el que més els llargs pilotejos amb l´error final motivat per cansament o desubicació. Com veieu no sóc un enterat de la raqueta però ja controle els paral.lels, el revés a una mà... il.lustrat per Cris, i el cagalló per sèquia batejat per mi. Curiosament vamos Nico ! que va perdre l´aplicava millor que vamos Ferru ! campió. 
A més d´ambient prou pijo en general em va cridar l´atenció el nerviosisme del públic. A cada pausa tenien que anar-se´n a beure, a pixar, jo què sé... xa xi mireu, collita ! imaginave a Castàlia este moviment i no... som diferents, més garrulins, més patidors i més autèntics.

En fi, ho vam passar molt bé, va durar poc però molt intens. Una bonica experiència. Ens va faltar retratar-nos amb una raqueta gegant però som tímids, una altra ocasió hi haurà.

 

3 comentaris:

  1. Al final i a la final ha perdut David Ferrer...

    http://www.marca.com/2013/10/27/tenis/1382891715.html

    ResponElimina
  2. Misser Hoangho! Jo vaig anar al partit, d'aplegapilotes. No em va vore, vosté? Jo em pareix que el vaig vore, de lluny. ¿Era el del polo pistatxo que no parava de beure gintònics i esbroncava l'àrbitre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja,ja, no ho volia desvetllar, vas punxar dues pilotes de break i t arrimaves molt a la xicona hostessa de trets orientals...

      a l àrbitre li vaig amollar casero i burro un parell de vegades però no em vaig moure del seient, no puc contradir-me tant, sóc diletant de "pijotero", a la propera ho pense fer.

      Out !!

      Elimina