I vam anar a l´Àgora...

Cartell anunciador premonitori perquè vam comprar sengles entrades per la semi bona, la de vesprà, i esta va ser, Ferru vs Nico. No va tindre massa història, Ferrer es va imposar a Almagro: crònica Marca

Este matí igual he anat al Marquina a complir l´oximoron albinegre però ahir tocava disfressar-se de pijo i acudir a l´Àgora, no grega sinò valenciana, a complir el desig de la meua benvolguda filla tennista Cris.

Em vaig posar el pol festuc, o siga, polo pistaxo Tata Martino (que a més va portar sort contra el Madrid) vam escrutar l´ambient i assistir al partit. La veritat és que impressiona observar les canonades que es peguen a la treta de pilota, la consumada tècnica (estem parlant dels nºs 3 i 13 actuals), els tantos espectaculars (deixades, col.locacions als raconets...) però tal vegada el que més els llargs pilotejos amb l´error final motivat per cansament o desubicació. Com veieu no sóc un enterat de la raqueta però ja controle els paral.lels, el revés a una mà... il.lustrat per Cris, i el cagalló per sèquia batejat per mi. Curiosament vamos Nico ! que va perdre l´aplicava millor que vamos Ferru ! campió. 

A més d´ambient prou pijo en general em va cridar l´atenció el nerviosisme del públic. A cada pausa tenien que anar-se´n a beure, a pixar, jo què sé... xa xi mireu, collita ! imaginave a Castàlia este moviment i no... som diferents, més garrulins, més patidors i més autèntics.

En fi, ho vam passar molt bé, va durar poc però molt intens. Una bonica experiència. Ens va faltar retratar-nos amb una raqueta gegant però som tímids, una altra ocasió hi haurà.