"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 1 d’abril de 2012

Una màgia especial. "Fa tant de temps". Per Joan.



Una màgia especial és el fruit del VII Premi de Narrativa Escolar Vicent Marçà. Recull de 36 relats guanyadors d´alumnes de 5é i 6é de Primària, entre ells el meu nebot JOAN, qui cursa 5é al col.legi Bernat Artola.

Al Teatre Principal vam gaudir de l´acte on literatura, teatre i música en la nostra llengua van ser co-protagonistes junt als veritables creadors, els xiquets i xiquetes guardonats.
Emocionant, il.lusionant són només dos adjectius que se m´ocorren per descriure-ho, per molts motius, familiar obviament però també per la presència de molts coneguts en un assumpte tan bonic per a mi que conjumina literatura, llengua, magisteri...

No m´enrrotlle, donar-li l´enhorabona via bloc a Joan (i als altres xiquets i xiquetes) i animar-lo a seguir a veure si és l´escriptor de la família. I parlant d´escriptors, com a curiositat: el diploma li'l va lliurar el conspicu Lluis Meseguer, professor, escriptor i gran estudiós de l´obra de Bernat Artola i de Josep Pascual Tirado.

El seu relat, Fa tant de temps :



El Teatre Principal de Castelló a finals del segle XIX.

Dos vídeos del cantautor tardívol Artur Alvarez, participant en l´acte:

PAISATGES:
http://youtu.be/AJtXau9t1lM

A RECER DE LA MAR (homenatge al poeta Miquel Peris)
http://youtu.be/C2fXyi_LUWE

Tot està lligat, Artur va ser mestre de la meua filla i Miquel Peris mestre del Bisbe Climent, la meua escola.

Pregue no em suspengueu per l´escaneig, punxeu la fulla i ho llegireu millor.

No he posat cap foto de l´acte perquè encara no en tinc i perquè estes notícies no tenen ressò a la premsa local. Castelló és com Sever, el poble que apareix en un dels relats premiats: Un poble desorientat, de Mercedes, on tot està a l´inrevés, inclús el nom.

I conte contat, conte acabat !

8 comentaris:

  1. Efectivament un acte emocionant envoltat de gent estimada i gent de Castelló que estimen el seu poble i la seua llengua.. Els xiquets i xiquetes comboiats i contents..
    -També em pareix que no és massa normal que en els mitjans de comunicació local no aparega la noticia..-

    ResponElimina
  2. Magnífica entrada, Hoangh. Enhorabona a Joan, pel seu excel·lent conte. El "mitjans de comunicació locals" haurien d'anar a parar a la paperera-narradora del relat. I també m'agrada molt eixa foto del Teatre Principal, plaza de la Pau amb els rails de la Panderola.

    ResponElimina
  3. I jo que no volia "rajar" ha sigut lo que més èxit ha tingut, ha,ha. Gràcies a Cagueme i Ximo pels comentaris.
    Efectivament aquest últim té raó, crec que la paperera estaria contenta d´acollir segons quins articles i notícies.
    Així mateix l´enhorabona a Cagueme perquè alguna cosa tindrà a veure en l´inculcament d´aficions...

    ResponElimina
  4. ¡Collons! el teu nebot Joan es un artiste. Brutal.

    ResponElimina
  5. Pero que desayunan los niños de hoy en día?, yo no escribo así ni ahora. Me regocijo del talento de estos chavales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igual es que los dibujos animados actuales potencian esto. Hoy en dia le echan bastante imaginación, según me comentan.
      Yo soy de Mazinger, Heidi y Marco... y claro me salen sensiblones, sobre todo cuando "me pongo" la samarreta albinegra...

      Elimina
  6. He trobat açò buscant informació, és un bloc on surt altra xiqueta premiada, Alba:

    http://isanavarroavinent.blogspot.com.es/2012/03/vii-premi-de-narrativa-escolar-vicent_31.html

    A la foto de dalt surten coneguts, ha,ha.

    ResponElimina