"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 29 de gener del 2012

El rei republicà OXIMORON protagonista d´un estudi.


La literatura estimula la actividad del cerebro humano

Unos científicos en el País Vasco miden la reacción neuronal ante figuras retóricas, como el oxímoron

El cerebro humano reacciona de manera diferente ante expresiones como monstruo geográfico, monstruo solitario, monstruo hermoso y monstruo horrible. La primera es incorrecta, la segunda es neutra, la tercera es un oxímoron y la última es un pleonasmo (vocablo innecesario que añade expresividad). El investigador Nicola Molinaro ha elegido para sus experimentos la tercera, el monstruo hermoso, el oxímoron, una combinación de dos palabras o expresiones de significado opuesto que originan un nuevo sentido, como noche blanca o muerto viviente. Y esta figura retórica genera una intensa actividad en el área frontal izquierda del cerebro, actividad que no se produce ante una expresión neutra o una incorrecta.

“La investigación demuestra el éxito da nivel retórico de las figuras literarias; la razón de su efectividad es que atraen la atención de quien la escucha. Se reactiva la parte frontal del cerebro y se emplean más recursos en el proceso cerebral de esa expresión”, explica Molinaro en un comunicado del Centro Vasco de Cognición, Cerebro y Lenguaje.

El curioso experimento, cuyos resultados se han presentado en la revista NeuroImage, consistió en exponer a varias personas, de entre 18 y 25 años, a esas expresiones y medir, mediante electroencefalogramas, su reacción cerebral. Molinaro se centró en el oxímoron por ser una fórmula muy sencilla, que puede construirse con un par de palabras, resultando fácil de medir la actividad cerebral que desencadena.

“La investigación demuestra el éxito da nivel retórico de las figuras literarias"

Ante el monstruo hermoso, se apreció en los sujetos del experimento, una intensa actividad cerebral en la zona frontal izquierda (íntimamente relacionada con el lenguaje) 500 milisegundos después de que percibieron la expresión. Sin embargo, ante la expresión incorrecta, el monstruo geográfico, el cerebro reaccionó a los 400 milisegundos, al detectar que hay un error La frase neutra (monstruo solitario) fue la que menos reacción provocó. En el pleonasmo, el monstruo horrible, se midió una actividad mayor que ante la expresión neutra pero menor que ante el oxímoron.

“Los resultados muestran que cuanto menos natural es la expresión, más recursos requiere el cerebro para ser procesada en la parte frontal izquierda”, continúa Molinaro, que ha trabajado en este proyecto junto con Jon Andoni Duñabeitia (Centro Vasco de Cognición, Cerebro y Lenguaje.) y Manuel Carreiras. El siguiente paso es repetir el experimento pero registrando la reacción con resonancia magnética para obtener imágenes de la actividad cerebral al procesar figuras retóricas.


Refresquem este escrit de fa gairebé un any, el 23-F-2011 , on ja avancem la inusitada importància del oximoron i que aleshores va rebre els qualificatius de delirant i Inconmensurable demostración de exégesis lingüística historiada amb alguna crítica per no desentonar amb la contradicció ambiental imperant i per altra banda lògica.

Tenia raó el meu pobre cervell lletraferit, l´oximoron és el puto amo !


REBEL.LIÓ LLETRAFERIDA



¡ QUIETO TODO EL MUNDO ! RATATATATA ...
No, no vaig a tratar el 23-F, d´on estavem aquell dia, què feiem a eixa hora quan el torero amb pistola ( això va semblar a uns periodistes suecs de Suècia, no de Sueca, terra amiga i d´amics ) acollonava a tothom.
Passa que unes FIGURES DEL LLENGUATGE, han entrat, han assaltat incomprensiblement el meu cervell provocant-me un HIPERBOLIC mal de cap. Hauran eixit d´alguna sinapsi estrambòtica, alguna connexió roin de neurones, igual han trepat per les branques de dendrites consistents. En concret són un enrevessat RETRUÉCAN i dos entremaliats CALEMBURS armats fins els fonemes, són els caps de l´operació, i un exèrcit d´ONOMATOPEIES, seran les del ratatatà..., les quals fan la feina bruta. Volen el poder, manar en el meu coco, fer fora al poderós OXÍMORON, el rei, la contradicció per excel.lència. Qui no té contradiccions? ... la vida és plena d´oxímoron, com ha quedat demostrat en anteriors revelacions del blog. Desconfieu dels actors que ho tinguen tot tan clar que no aprecien els grissos, com el sr. J.Mª Aznar...
Tornem al fet en sí. Espere no arriben al cerebel doncs és el mantenidor de l´equilibri... El cas és que l´oxímoron, "el rei republicà" del meu encèfal, incluït el separatista per natura bulb raquidi, l´oxímoron deia, ha buscat fonts d´inspiració i ha consultat a la seua col.lega PREGUNTA RETÒRICA, qui no li ha aclarit res, com és normal. Després ha acudit a buscar ajuda a les PARONOMASIES, va estar liat en una, l´han marejat com un allioli.
La EL.LIPSIS no parlava molt nítid, anava borratxeta.
L´ASÍNDETON s´ha escapat, s´ha escapulit raudament.
Al POLISÍNDETON, més lent i reflexiu, l´ha eixampat. Li ha aconsellat alguna cosa però és secreta. Els PLEONASMES el reafirmen en el poder. De sobte una veu atronadora des de darrere, provinent del cerebel ( ja l´han envaït ) i en castellà. Es una METÀFORA traidora:
- ... estamos esperando a la autoridad competente, ANTROPOMÓRFICA por supuesto... ( les metàfores antropomòrfiques tenen més força )
Pareix que un nombre indeterminat de metàfores i algunes germanes SINÉCDOQUES secunden el colp, no totes; les de GENITIVO APUESTO* també. La resta de la família dels TROPS continuen fidels a l´ordre establert: les PURES i les METONÍMIES recolzen l´estructura del meu lletraferit cervell.
Altra veu, segurament d´una d´aquestes, amolla ARMADA ( no hi ha SIL.LEPSI, res a veure en el 23-F ) de valor:
- No pergues l´oremus, demana opinió als seguidors. Podrien votar entre varies opcions:
a) Constituir un govern de concentració amb adeqüada representació de les figures literàries més importants.
b) Continuem com fins ara, Oxímoron manant, se li reconeixen els mèrits.
c) Metàfores al poder, en són més i merèixen una oportunitat.

"Oxi", ofés, interromp el democràtic discurs anònim i APOSTROFA:
- No! De cap manera! Açò és massa important! Jo mane i jo decidisc. Fins ara funcionem prou bé tots junts, cadascú de vosaltres representa una funció, fa el seu paper, no podeu escapar d´aixó, és ... com els actors d´ahí fora ! Tots nosaltres junts aconseguim la FUNCIÓ POÈTICA !

L´alçament ha fracassat. Nogensmenys flota en les gelatinoses substàncies cervellines un inquietant interrogant: qui és l´autor intel.lectual del intent de colp d´estat dins el cervell ? Permaneix a l´ombra ... amagat ... és el SUJETO ELÍPTICO* !!!

* en castellà, per herència d´educació.

DARRERA HORA: la SINESTÈSIA ha sigut anomenada presidenta de l´enteniment, doncs sempre ha estat per la barreja, per la contradicció.


http://hoanghoat.blogspot.com/2011/02/rebellio-lletraferida.html


6 comentaris:

  1. Donde esté un buen oxímorón, todo lo demás sobra. ¡Abajo el pleonasmo!

    ResponElimina
  2. on vas a parar ! l´oximoron és el paradigma de la creativitat, fa gastar més substància cervellina, com queda demostrat a l´estudi dels científics bascos !
    I has iniciat, amic Gillan, una nova pol.lèmica... has escrit oxímorón, amb dos accents, fins ara es discutia si era esdrúixola o aguda, tu has posat el dit en la nafra, alguns seguidors de Mou dirien el dit a l´ull... és un accent pleonàstic, ja,ja,ja.

    ResponElimina
  3. És curiós el món de les figures. Jo sens dubte em quede amb la de Messi, eixe sí que sap de poesia, gaste tots els recursos que té a l'abast i segurament no se pare a pensar como s'anomene cada cosa que fa, simplement la fa i santas pascuas :)

    Salut :)

    ResponElimina
  4. Nicola Molinaro, si señor, nombre vasco de soca jejeje. Como de lo demás no entiendo mejor me quedo en un silencio ensordecedor. ;)

    ResponElimina
  5. Molt interessant aquest article humà... no sé si us adoneu que humà i interessant són dos termes contradictoris. D'altra banda, que m'expliquen per què "monstruo geográfico" es incorrecte. Podrà ser absurd, però mai incorrecte. Ai, misser Hoangho, he trobat a faltar al costat de tots els "monstruos" les fotos de Rita, el tío Paco, Fabra I el Garxo i Fabra II el Moderado. Més pleonasme, impossible.

    ResponElimina
  6. Acapu, tens raó, Messi fa poesia però amb altres recursos. Com es dirà el de portar la pilota pegada als peus ?

    Buena observación, papacangrejo. Molinaro és abertzale-abertzale, pero disimula muy bien. Algo entiendes cuando nos regalas uno !

    Atunero, tu el que vols es que penje ací la foto eixa amb la samarreta de la selecció espanyola de tota esta fauna amb l´Urgandarín (qui completa el pleonasme) que fa furor a internet entre els cercles cults !

    ResponElimina