"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimarts, 24 de gener de 2012

PA NEGRE, la Catalunya pobra amb riques paralules.


Com el crostó de pa negre, a l´altar desolat de la taula dels pobres, que només amb la seva figura indicava tot el cerimonial de sacrifici i dolor que alimentava. ( darrer capítol )

Si a París no se acaba nunca Enrique Vila-Matas ens parlava del francés superior de Marguerite Duras, Emili Teixidor gasta un català superior a PA NEGRE, autèntic quadre de la Catalunya rural de postguerra, on surten els disbarats conseqüència d´eixa guerra.

Mitjançant les paraules tracta les qüestions que afecten a l´Andreu, protagonista narrador des del futur, de com va descobrint la bellesa, el sexe, ( Haviem esgotat l´experiència de totes les paraules conegudes ) l´odi i la traïció ( el gest d´orgull que suposava rebutjar la família, les arrels, tot plegat ) capítol 39. L´amor no, el deixa per al món dels adults (L´amor crema... consumeix... mata. ( final cap. 14 ) Està escarmentat per l´experiència de sa mare. A més no comprén els pensaments sense cos, abstractes, com són la Política, l´Esglèsia, les ideies, l´Estat, la Pàtria.

El bosc és símbol de llibertat: bosc infinit... que portava a la llibertat. Un misteri. Misteris que anem descobrint a poc a poc mitjançant diàlegs del món dels grans, paraules que l´Andreu mig comprén i que al lector li aporten informació.

A més d´una caterva de paraules, recull d´expressions i frases fetes com les que deia l´àvia, dites com En lloc de fer llum, fam fum.

Una curiositat a nivell particular: quan explique el procés del conreu del blat, la tia Ció i la Ploramiques, la cosineta, van a espigolar, igual que feia ma mare quan era xiqueta amb la tia Carmen en lloc de la tia Ció.

I obrim un asterisc, com vaig escoltar dir a la ràdio en un programa de paranys lingüístics, perquè tenim pendent la reunió al club on comentarem la novel.la. Resta abordar algunes dicotomies (món adolescent -món adult) , els personatges (el pare, el mestre, la tia Enriqueta, etc.) la fascinació pel noi tísic, pels desgraciats; la prunera, i ... el monstre.



Un atreviment particular:

Per péixer l´ego
i no ésser sòmines o capsigrany
tinc l´enrònia de fer una vèrbola o facècia
un estibarot final.

Es una fal.lera, una suca-mulla,
una enraonia pot ser escadussera.
Espere no espaordir ningú
més aviat deixondir tothom.

No he dit cap guatlla ni falòrnia
supose no haureu escampat la boira
ni tocat el dos...

Es una regalia fer-vos companyonia
consirós i amb cabòries reste,
desitje no haver sigut un carquinyoli
i encomanar-vos la dèria
pel llenguatge de PA NEGRE.


Aquest experiment m´ha recordat el que vaig cometre quan Noverint Universi de Joan Andrés Sorribes, amb el valencià de l´Edat Mitjana, je,je.

Car sia a tots sabut que haverem la reunió e jatsia faltaren qualque hom vam xalar d´allò pus. Misser Joan ens va dar explicacions de la novel.la tro ens van fer fora car era tard.
Vam xarrar de tot un poc i pusc dir que vam gaudir. Mercès al autor per sa presència.

5 comentaris:

  1. Collons amb el valencià medieval!! Sona molt bé, aixó sí, i té molta musicalitat... :)

    He vist la peli, el llibre no l'he llegit, i la veritat es que... sí, estave molt ben feta, però ere tant i tant trista... ja sé que d'això es tracte, perquè ere així eixa realitat, fosca i porca a més no poder. Pero és que ere tant i tant trista...

    Salutacions, poeta :)

    ResponElimina
  2. Aquest llibre el tinc desat a més a més de la prestatgeria, a un raconet de la memòria a on només hi tinc bons records. Hi han petits paràgrafs que recordaré sempre. Com aquell que diu, " Vaig aprendre una lliçó per fugir de tot compromís sentimental, a més estimació, més perills de tota mena; no t'acostis i no et cremaràs, l'amor crema, l'amor consumeix, l'amor mata".
    Val a dir que en aquell moment estava en hores baixes d'afecte.
    A estat un plaer llegir-te.

    ResponElimina
  3. No me he leido el libro, ni he visto la peli, pero me gusta el pa negre ;), a la lista jejeje

    ResponElimina
  4. És veritat que hi ha un llenguatge molt ric, tan ric que fins i tot no trobe algunes paraules als diccionaris. Novel·la cent per cent realista, em pregunte en quin punt de monstruositat vital es trobava el narrador quan es va posar a contar la seua infantesa. Hoangh! Hauries d'explicar bé això de fal·lera i suca-mulla, que sembla un poema eròtic...

    ResponElimina
  5. Ximo Acapu, quants canvis d´imatge ! ets coqueto i avant, i artista, ha,ha. De la pel.li no he parlat ni la he vista, el propi Teixidor diu que és una adaptació lliure i reflexa molt bé l´esperit de la novel.la. Aquella realitat era molt trista evidentment.

    hel.lènic, el plaer és meu al donar-te la benvinguda. Has completat la frase que havia posat abreviada. L´amor mata, com el tabac ! Sursum corda !

    papacangrejo, ja tens feina doncs, t´agafes una llesca de pa amb butifarra o cansalà i a devorar-la i a llegir-la.

    Ximo amic del bou, així és, es veu que hi ha fins i tot localismes. Fal.lera és una idea fixa amb desig intens, una obsessió entenc jo: "fal.lera de Déu o pàtria". Suca-mulla ... Doncs mira, serà un poema amfibològic... usease, tindrà doble sentit.

    GRACIES PER L´INTERÉS "als quatre apoderats" i als futuribles que puguen comentar. No està malament per a tractar-se d´un llibre ! no tot és futbol ! ... me´n vaig correns a veure el Barça-Madrid !! ha,ha,ha.

    ResponElimina