"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dijous, 5 de gener de 2012

Curiositats albinegres per començar l´any.


Per començar l´any i combatre els mals moments albinegres recurriré a l´anecdotari amb estes dos fotos de l´equip en la temporada 81-82, aquella tan dolenta a 1ª divisió... però a PRIMERA DIVISIÓ. La de colors és d´un llibre que va donar la Caixa Rural San Isidro (contraportada) sobre els campionats mundials de futbol i la de blanc i negre aparéix a Del Sequiol a Castalia de Josety.

Samarreta:
La samarreta del C.E.Castelló ha portat al llarg de la Història la ratlla blanca o la negra al mig segons temporades, fabricants, modes... però no sé si s´ha donat més vegades aquest cas detectat ací pel meu cervell irremediablement albinegre a estes alçades. En un mateix joc de samarretes, en una mateixa formació, als inicis de la temporada mentada, n´hi ha amb la ratlla blanca al mig i amb la ratlla negra...
A la foto en colors tots la porten blanca menys el nº 4 i el 5, Pulido i Juan Navarro. Era un amistós de pre-temporada sembla, però el summum es produeix en la de baix, partit de Lliga contra la Real Societat... sí, el del gol d´Oscar amb la gepa ! També tothom blanca menys el 4 Pulido, 9 Miguel i 11 l´amic Oscar Ferrero ... sense bigot ! I si filem prim, el 5 Juan Navarro no porta ni la blanca ni la negra, porta la separació en un tercer model dins la mateixa remesa. Brutal ! Tres en un !

Tornem a la primera fotografia: s´aprecia el que jo deia, Juan Planelles porta al braçalet els colors de la nostra senyera, sense additius, com Puyol ara però amb els cabells més moderats.
Podem recitar l´alineació de memòria, menys un que ara en parlarem... fixar-nos en la bona gespa del camp en eixe moment, la samarreta groga Ressy de Racic, distingir les signatures dels jugadors o el segell del club amb l´escut, les glorioses cadires de fusta i corda dels palcos, recordar com eren la tribuna i delantera...
A veure si no falle (no tinc dades) drets: Racic, Pulido, Susaeta, Ibeas, Durán, Planelles; Pérez Contreras, ¿¿nº 11??, Juan Navarro, Fdez. Amado i Oscar bigotut. Qui és este 11 una mica grasset ? Segons el llibre de Josety van estar a prova nombrosos estrangers. Podria ser Robert de Kip, holandés; Nelsinho, brasiler; Hadzic, yugoeslau, Lizazu o dos alemanys del Saarbrücken , però als darrers els descartem perquè van vindre a mitan temporada. Per a mi, té cara de GUSTAVO... és el que em diu el disc dur... un Gustavo que no degue ni debutar en partit oficial. Que parlen els historiadors. Es pot comentar molt més de cada jugador, però ja està bé.


I esta ? esta sí tinc dades, però també la sabia... Racic, Valbuena, Pulido, Conde, Ibeas, Planelles, Fdez. Amado, J. Navarro, Miguel, Blanco i Oscar-sense-bigot. Ja hem dit quin partit era, ens vam avançar igual que contra el Barça ... i van acabar golejats amb la meitat de gols... de 6 a 3... Per altra banda, quin goig fa la preferència de gom a gom !

Mentre el C.D. Castellón tinga vida continuarem recordant la Història d´este club i si ens maten definitivament doncs no sé què farem... recordar més encara supose, tant de bò no arribe eixe moment, la cosa està molt mala. PAM PAM ORELLUT sempre.

Si fan el Castellón Club de Futbol com diu l´alcalde també el cantareu ? com ho faran ? la prosodia no acompanya gaire...

PRÒRROGA:


Per completar, la foto esmentada als comentaris: amb el nº 6 Ferrer i el 15 qui sembla Causanilles. PERO NO ES LA FINAL COPERA, ha hagut un creuament de neurones, es ABANS DE LA PRÒRROGA A MESTALLA, OCTAUS DE FINAL CONTRA EL VALENCIA, amb meravellós gol del citat PACO CAUSANILLES ! Lucien Muller, brazos en jarras i el gran i carregat MARTINEZ EL SALAO d´aiguador, dedicat al C.E. Castelló com tota la seua vida. L´altre sembla Oscar, NO FERRERO, no fem anacronisme, je,je.


Wim Wenders, autor de la frase LA VIDA ES EN COLOR, PERO LA REALIDAD ES EN BLANCO Y NEGRO. Igual ell no li donava el sentit que jo li done, però a què és xula ?

8 comentaris:

  1. No me había fijado, estas en todo jeje

    ResponElimina
  2. Llegint aquest post m'ha vingut al cap una pregunteta. Sóc massa jove i no vaig viure l'edat dorar del C.E.. He estat mirant per internet qui duia el 16 en l'equip que va arribar a la final de copa (si es que el duia algú) i ja que crec que tu ho hauràs viscut, t'agrairie molt una resposta, encara que compendríe que no ho sapigueres. Moltes gracies!

    ResponElimina
  3. papacangrejo, son muchos años, ja,ja, pero no tants com per a contestar amb seguretat a Pablo, benvingut i gràcies pel comentari, no vaig tindre la sort de viure la final copera. Crec només hi havia quatre suplents, un per línia del 12 al 15. Tinc una foto d´eixe partit on aparéix el 6 PEPÍN FERRER i el 15 sembla PACO CAUSANILLES... vaig a posar-la, ha,ha, però no sé eixe 16 ni tan sols si hi era.

    Estic esglaiat perquè el gran Miguel Angel Serer m´ha confirmat que el nº 11 es deie GUSTAVOOOO LIZAZU. Es una virtut dels homo albinegrensis, ens recordem de nimietats de fa 30 anys! Ere com un pàlpit, Ruiz Zafón diria que "lo tenía grabado a fuego en la memoria". Ximo-speaker el va anunciar aquell dia com a GUSTAVO.

    Per acabar, una frase que hui m´ha eixit en la paperina de sucre del café, ¡ojo!
    LA VIDA ES EN COLOR, PERO LA REALIDAD ES EN BLANCO Y NEGRO. Wim Wenders.

    He estat a punt d´agenollar-me.

    ResponElimina
  4. Pues mirando la foto parece un tal Arsenio Balbuena, pero si tú dices que es Lizazu, será lizazu.

    Por cierto, esa temporada 81-82 fué el año que yo llegué a vivir a Castellón, y recuerdo el partido Castellon - Valencia como si fuera ayer. Coincidía casi con las fallas en marzo.
    El paquete de Kurt Welzl fallando un gol a puerta vacía y todos vosotros choteándose de él ...... y de mi, que manda cojones, ni que yo fuera a rematar.
    Al final, Castellón 1 Valencia 4

    Juanjo, ya sé que tú muy del Facebook no eres, pero ..... deberías mirar esto:

    https://www.facebook.com/cromoscdcastellon

    Vas a flipaaaaaaaaaaaaaaaaaaar, jajajajajaja

    ResponElimina
  5. hola Toniet ! ya le he pegado una vista rápida,(sin tener facebook)pues estamos jugando en estos momentos y perdiendo. Eso es el cielo albinegro, ja,ja, con el profeta David Casanova y algún comentario del Sabio Miguel Angel. Algunas de ellas las tengo yo también, otras son auténticas joyas.
    Arsenio Valbuena está en la foto de abajo y guarda gran parecido con el Gustavo de marras, pero no hay duda. Gracias por tu comentario "rememoratorio".

    ResponElimina
  6. se me'n han anat els ulls amb la foto de dalt, jo també tinc eixe llibre ! Ai quins temps quan el Monte de Piedad no era ni Bancaixa ni Bankiajas ni coses letjes d'eixes, mira que s'ho curraven, vinga a regalar llibres i ben enquadernats que estaven tu. Jo no sé qué pasará amb el Castelló, està difícil la cosa... pero si despareix tornarà a renaixer, segur No va desparèixer als anys trenta, després d'un partit contra l'Oviedo? Etapes fosques aquelles, paregudes a les d'ara.

    Salut i bon any :)

    ResponElimina
  7. Acapu, m´has deixat bocabadat amb la cultura albinegra! aixó va ser el partit que ens van tancar el camp "gràcies" al sr. Ostalé. A partir d´ahí no van veure hora bona i va desaparéixer per tornar com a C.D. Castellón després la guerra civil.
    Per altra banda, un lapsus, en este cas ere Caixa Rural SAN ISIDRO, no Monte de Piedad-Caja de Ahorros, tot i que éstos van fer un gran feina en la cultura del llibre a Castelló.
    Gràcies i salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, gràcies per la rectificació, jo ho posava tot dins el mateix sac... però es just donar-li a cadascú el que és de cadascú :)

      Elimina