"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimarts, 20 de desembre del 2011

Hipèrbole embolicada.









Estic fet un embolic, no sé sobre què escriure. Ahir l´escriptor que aparéix en la foto davant el mític Cioffi em va presentar a un altre escriptor que fa d´abogat i ho va fer com a crític literari. Sóc un crític literari ? doncs deuria estan analitzant el llibre que m´he llegit de Vila-Matas, però com vaig estar amb ells a un acte literari albinegre deuria tractar-ho, però com el Barça és el millor equip de la història també deuria fer-ho. En fi, es que tinc perea, tu! (final de frase adoptat del Frank de la Jungla) fique quatre fotos, mai millor dit, i a més il.lustratives, done senyals de vida i em quede a gust.

Tot és prou hiperbòlic en esta entrada menys una cosa: la del Barça.
El llibre de Vila-Matas us el recomane, va d´un que vol ser escriptor i s´anota frases a una llibreta... açó em sona molt...
La Bíblia albinegra, En el escudo de tu historia, ja la debeu tindre tots i el que no que la compre, no es pot viure en l´ignorància i per acabar, haurem de llegir a Enrique Galindo, gran albinegre lletraferit, encara que no li agrade massa Bernat Artola. Té publicat un llibre premiat i tot (doncs tampoc açó d´escriptor serà exagerat...), es diu Pelirrojas españolas, i evindentment és un profesional de l´abogacia . Esperem a la també crítica literaria que fa de presidenta que done opinió. I evidentment és una presidenta implicada.
Anit vaig disfrutar d´una nit d´ESÈNCIA ALBINEGRA.

5 comentaris:

  1. Pues yo todavía no la tengo. Cuando tenga trabajo será de las primeras cosas que me agencie.

    ResponElimina
  2. Hoangh! Quin matxambrat has fet! Jo només diré que Enrique Vila-Matas em sembla un escriptor que val la pena llegir. És que jo també he acabat ara mateixeta el mateix llibre, quines casualitats.

    ResponElimina
  3. papacangrejo, pídesela con fe a los Reyes Magos, los albinegros tenemos necesidad de creer en algo o en alguien. Igual mañana te toca la loteria, yo ya sabéis que no creo mucho en ella. A "colasión", hoy Fabra ha fardado de la "suerte" que tiene en este tema.

    xae, Ximo, sí que és casualitat! podem dir que "París no se acaba nunca" és un matxambrat de frases, això si, amb més trellat que les meues. A mi m´ha recordat un poc a Millás, fa referència a Borges, Niebla d´Unamuno, Cortázar... Vila-Matas és un dels nostres! de tota manera, demà ho abordem al club, ja,ja.

    ResponElimina
  4. No ho dubtes: tú eres un crític literari vocacional.

    Però tampoc ho dubtes: tu eres un escriptor vocacional.

    Així que ja ho saps: a les properes vacances que tingues, hauràs d'elegir entre una vocació i l'altra.

    O, potser, hauràs de fusionar-les... i a veure que surt.

    T'ho dic "en seri" :)

    ResponElimina
  5. Ximo Acapu, t´has impregnat del títol de l´escrit, ja,ja. Moltes gràcies, tu també entens prou d´aixó de la vocació.

    ResponElimina