"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimarts, 11 d’octubre del 2011

FRANCO a Castàlia.


Sí amics. Franco, presente ! açó no és un gir de neurones, es que el sr. Franco Bahamonde aparéix en tots els fregaos darrerament i esta es la gota...

Está de rabiosa actulitat el rotllo del Valle de los Caídos, que si la sra. Carmen Polo volie descansar ( eufemismeeee! ) al costat del seu marit, que si queremos visitar, etc.
Al Levante peguen la vara en la possibilitat perduda de que la gloriosa plaça Mª Agustina, la dels nostres coloms ... les nostres pipes de girasol... les nostres albinegres pilotes de la pastisseria Tonica... s´hagués pogut dir plaça del Caudillo o del Generalísimo o de Franco, perquè ahí al centre geomètric de la font anava una estàtua de l´ínclit ! Al final no sé per quin poblema ( enèsim homenatge al assessor cultural, per cert tinc un document seu amb totes les virtuts literàries...) en el cetre es van decidir per la esclava liberta i les cagades de la Valenta, Camilo José i demés família no van fer punta a la seua històrica calva. No haguere sigut el mateix quedar en la Mª Agustina que en la de Franco.

I qué té a vore en el C.E.Castelló? doncs que va fer una aparició triomfal a la tribuna, la foto és il.lustrativa. Triomfal per a ell perquè va guanyar la guerra i triomfal per a nosaltres perquè vam guanyar la batalla, (algo queda, eh? ) vam derrotar el plantejament garrulo de Flausino ( este nom gairebé és un insult en sí mateix) i vam exclamar un que torne Franco, ja sabeu esta expressió és en senyal de goig o desaprovació, indignació... segons casos.

El 20-N és a prop... jo no dic res...



Post-franquisme:

Quins tipus d´homenatges hagueren tingut lloc a la nostra plaça dies com demà si l´haguessen batejada d´altra forma?


Mireu quin enllaç més xulo he descobert mentre buscava fotos... blog Gracias a la vida.

6 comentaris:

  1. Pues se podría haber traido a la familia que buena falta nos hace llenar Castalia jejeje. Te seré franco, jajaja, esa plaza estaba más vacia que GSB en Castalia.

    ResponElimina
  2. Pues sí, pero fijaros en el blog GRACIAS A LA VIDA, no tanto en estos muchachos. Es un canto al sentimiento, a la vida. Me he hecho seguidor y mira, lo voy a poner a la extrema derecha (física no ideológica) del blog.

    ResponElimina
  3. Castalia es el unico lugar capaz de aglutinar cualquier tipo de suceso o personaje que no se ajuste a la logica o el sentido comun. Vamos que somos una coleccion de freks.

    FRANCO RETURNS

    ResponElimina
  4. Eixe Franco qui és? Sap de futbol? Té pasta? Potser si es fa càrrec del Castelló, guanyarem sis Copes d'Europa (en blanc i negre o albinegre).

    ResponElimina
  5. Jaime, estic d´acord malgrat encara n´hi ha categories, no és el mateix el Buitre que el trio d´ultres "que no mueren never" que el que pegue paraigüaes al de baix, ja,ja.

    Ximo, eixe Franco va evitar que el CDCS tinga una COPA seua, o siga del Generalissíssimo. Si haguere anat a pixar al descans como mandan los cánones, els usatges y la próstata contra l´Athletic a la final del 73, el presi Fabregat hagués recolzat, jaleat i inclús esbroncat als nostres equipiers com tenia per costum, però com Franco no es va alçar de la cadira els demés mortals tampoc i no vam reaccionar i van tornar a la Plana en el cap catxo, però orgullosos i entonant el PPO i "...mon pare té una canya pa pegar-me al cul..."

    ResponElimina
  6. Molt bona recomanació la que has fet del blog Gracias a la vida. Ah, i qué bé que la plaça del Ficus Gegant sigue de María Agustina, dels Coloms o de la Gent Sentada Mirant als Xiquets Jugant...

    ResponElimina