"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dilluns, 10 d’octubre de 2011

El toro Ratón: un psicòpata perillós (Estan bojos, aquestos humans)

Diuen els seus biògrafs que el toro Ratón va ser un vedell introvertit i problemàtic, segurament a causa de pertànyer a un corral desestructurat (que és una manera fina de dir que els seus pares eren drogaddictes i sa mare es prostituïa per aconseguir la droga), o potser ho duia ja en el gens, els especialistes del cervell mai no s'hi posen d'acord. Els serveis socials bovins no van reeixir en la tasca de redreçar-lo i d’aquesta manera, quan les banyes se li van fer llargues i punxegudes, va començar a tussar contra tot el que passava pel seu davant i a tossir quan fumava algun canut. Així, en l’adolescència, els metges van concloure que el toro Ratón era un psicòpata perillós i irrecuperable, i les seues perspectives de futur van quedar reduïdes a participar al Gran Hermano Bou, ser elegit president d’alguna diputació provincial o reclutat com a bou assassí per a esbarjo dels humans. Finalment, els humans van decidir que necessitaven un bou assassí, i el toro Ratón va començar a participar en eixos espectacles funestos de sang i orgasmes de por. El seu cachet va augmentar després dels morts en progressió geomètrica (a dia d'avui ja supera el dels Rolling Stones de la millor època) i el seu ramader s’està fent d’or. El ramader tot ho justifica: la gent va perquè li agrada i els ajuntaments paguen perquè els convé. ¡Estan bojos, aquestos humans!

Per a nosaltres, els bous, és una cosa inconcebible tancar en una plaça un humà assassí, Jack l’Esbudellador, posem per cas, o George W. Bush, i córrer davant d’ell, amargar-nos en un banc d’església o en una font, i xisclar com a bojos quan l’assassí agafa algú. No juguem amb foc. Així que no us queixeu, humans, si hi ha més morts, que vosaltres en sereu els responsables (i, a més, em sembla que us agrada: "ai, ai, ai, però, ¿qui és, qui és?, ¿l'ha mort o no l'ha mort?").

4 comentaris:

  1. Atunero, el morbo ens va als humans, sobretot als lectors d´ABC, La Razón i El Mundo, estudi seriós de premsa fet el dissabte pels erudits en la matèria HH i Gillan en la esgarrifant foto del ¿darrer? torero tussat amb detall i en sengles (es pot gastar per més de dos!) portades. Encara no ens haviem fet el gintònic de mitan matí, així que va a missa.

    La Interpol m´ha trucat, que si hi hà algun estudi o foto o alguna cosa que demostre eixa atrevida asseveració teua sobre el Bush. Els he remitit als tres diaris mencionats... crec que et van a desqualificar ! no et preocupes, la línia editorial del blog et recolza.

    ResponElimina
  2. Quina raó té el Bou Atunero, estàn bojos, aquestos humans! I molt bona crònica social la seua, sí senyor :)

    ResponElimina
  3. Pensaba que se refería al "Ratonero" un toro de cuando yo era joven que tenía acojonado al personal, jajaja lo indultaron y todo.

    ResponElimina
  4. ¡Ah, el vell amic Ratonero! Aquell bou gris i descomunal del pastor Lucas. No, no s'han de confondre, encara que tinguen el cognom semblant. Aquell era un gentlebou i, que jo sàpia, mai no va matar ningú, només trencava places senceres, muuuuuuu. És que era un poc hooligan, pecats de joventut.

    ResponElimina