Ana Karenina, de Lev Tolstoi

En contra del que han explicat un bon grapat d’insignes humans, com ara Harold Bloom, megasaberut literari, com ara Nabokov, àlies Lolito, com ara Josep Pla, Machado, Txèkhov, Virginia Woolf, James Joyce, Thomas Mann, Marcel Proust o Faulkner, en contra de tot el que han dit, argumentat i demostrat, aquest humil bou pensa que Ana Karenina (Anna Karènina en català), no és una obra mestra. Ho sent per Greta Garbo, que la va interpretar, perquè és una actriu que m’encisa.

Tot i reconeixent el treball immens que hi ha en l’obra, així com la profunditat psicològica dels personatges –fins i tot dels gossos (gossos i no bous, ¿això és realisme?)–, les seues contradiccions, la seua evolució, per damunt de tot plegat hi ha un afany moralista que, segons Atunero, tapa i mata totes les altres virtuts de la novel·la, que en té moltes, s’ha de reconéixer.

Aquest bou tampoc no pensa que Anna Karènina haja superat la prova del pas del temps, des del punt de vista boví. Això és perquè els bous som éssers superiors als humans, i molt més evolucionats, i mai no ens hem preocupat de les convencions socials, tema fonamental en l'obra. La traducció nefanda, en castellà, que ha caigut a les meues peüngles m’ha irritat molt i, segurament, tot s’ha de dir, ha condicionat el meu judici.

Atunero també pensa que el títol de la novel·la haguera pogut ser "L’itinerari espiritual del senyor Levin, que sóc jo, el senyor Tolstoi disfressat", perquè Levin-Tolstoi n'és el veritable protagonista. El que passa és que, amb aquest títol, no haguera venut ni un puto llibre.

A pesar de tot, he de dir que aquest bou es va mig-enamorar d’Anna Arkadievna Karènina mentre llegia la novel·la, i està convençut que aquesta dona, si haguera viscut al segle XXI, també s’haguera manifestat a favor de TV3.